M’agrada la pilota. M’agrada la pilota i no anar a caçar grills amb escopeta o pintar morts en les parets amb xocolate o pujar serres anant a gates vestida de gamba; vull dir, no em sembla una afició tan complicada d’entendre i a pesar d’això encara em costa donar de quan en quan explicacions a més d’un i més d’una, i el pitjor no és que siguen persones completament alienes a l’esport –en eixe cas, ho podria aplegar a entendre-, sinó que encara que no hagen estat d’una u altra manera vinculades a ell, han vist jugar al seu entorn des de que van nàixer. Que si als trinquets o als frontons només van vells a jugar-se el jornal, que és un esport de poble i massa valencià –fallero concretament em digué un amic una volta, un esport fallero, fallero en el to més despectiu en que pot pronunciar-se fallero-, que és simple i avorrit; tòpics, tots, que podria desmuntar un per un amb facilitat, però que caurien a la volta i sense necessitat de paraules assistint a una vesprada com la d’ahir al frontó Adarraga de Logronyo.
Titín III pergué contra el francés Sebas Gonzalez en un partit emocionant dels que et mantenen en tensió des de l’inici –Titín va posar el marcador 8-0 només començar-, en un frontó que tot i no estar ple tremolava amb cada bon colp de les mans del de Tricio, Augusto Ibáñez Sacristán, que és ja, als seus 41 anys, una llegenda.
(I els gintònics, i el fum, i els corredors de jaquetes verdes, i Zubieta al partit d’abans –quin home, senyor, quin home-, i els crits del públic... un circ romà fet de dos parets i gladiadors vestits de roig i blau. Ho va dir ben clar un dels xicons que teníem sentats davant, sobre el seu amic, d’ahí el títol d’este post).
Me gusta la pelota. Me gusta la pelota y no ir a cazar grillos con escopeta o pintar muertos en las paredes con chocolate o subir montañas a gatas vestida de gamba; quiero decir, no me parece una afición tan complicada de entender y a pesar de eso aún me cuesta dar explicaciones a más de uno y más de una, y lo peor no es que sean personas completamente ajenas a este deporte –en ese caso, lo podría llegar a entender-, sino que aunque no hayan estado de una u otra manera vinculadas a él, han visto jugar en su entorno desde que nacieron. Que si a los trinquetes o a los frontones sólo van viejos a jugarse el jornal, que es un deporte de pueblo y demasiado valenciano –fallero concretamente me dijo un amigo una vez, un deporte fallero, fallero en el tono más despectivo en que puede pronunciarse fallero-, que es simple y aburrido; tópicos, todos, que podría desmontar uno por uno con facilidad, pero que caerían a la vez y sin necesidad de palabras asistiendo a una tarde como la de ayer en el frontón Adarraga de Logroño.
Titín III perdió contra el francés Sebas Gonzalez en un emocionante partido de los que te mantienen en tensión desde el principio –Titín puso el marcador 8-0 nada más empezar, en un frontón que aun sin estar lleno temblaba con cada golpe de las manos del de Tricio, Augusto Ibáñez Sacristán, que ya es, a sus 41 años, una leyenda.
(Y los gintónics, y el humo, y los corredores de chaquetas verdes, y Zubieta en el partido de antes –qué hombre, señor, qué hombre-, y los gritos del público... un circo romano hecho de dos paredes y gladiadores vestidos de rojo y azul. Lo dijo bien claro uno de los tipos que teníamos sentados delante, sobre su amigo; de ahí el título de este post).
7 comentaris:
Doncs jo no n’he vist mai un partit, però veien el teu entusiasme el dia que en tingui l’oportunitat no ho deixaré escapar!
Visca la pilota! I l'adjectiu fallero, com a bon valencià, no té res de despectiu per a mi.
L'única advertència: no et jugues el jornal ni les fanecaes en el trinquet.
Et contaré una història sobre la pilota que pot ser ja conegues: durant la guerra civil, a Bellreguard, els rojos van agarrar a uns quants blaus, entre ells al retor, i els van portar a la tàpia del cementeri per afusellar-los. Quan ja estava format el pilotó d'afusellament, el retor, es va traure una pilota de dins de la sotana i la estrényer en la mà. El que estava al cap dels rojos ho va veure, es va acostar al retor i li la va demanar. En un punt es posaren a parlar de pilota i finalment el roig va traure al retor de la fila de comdemnats i li va perdonar la vida per agradar-li la pilota com al roig. Pot ser hi hagen algunes imprecisions, però més o menys la història va ser així.
La veritat és que jo sols he tingut una experiència amb la pilota, una vesprada que vaig jugar a Benimaclet perquè muntàrem un talleret d'iniciació durant unes Falles i, sincerament, m'ho vaig passar d'allò més bé. Vore-ho no sé, però si la gent és capaç de tragar-se una carrera de F1 (i això sí que és ben avorrit) no sé que té de roïn vore una partideta de pilota.
OoooH quins records, els trinquets!!
i si, tots som falleros che, que passa?
La darrera vegada que vaig vore un partit va ser al Païs Basc, fixa't tu, anar de turisme i interesar-te per això tan "rústic", molta gent tampoc m'entenia. Doncs be, em vaig enamorar de l'artilugi aquell que en diuen canasta i ara de tant en tant me la pose a la ma, (que una mica de guiri si que vaig fer), que aquest va ser el típic souvenir que vaig portar.
Senyora Comtessa: apunte's vosté als premis del Penjoll, QUE TI HE PILLAO BORRÁNDOTE Y ESO NO ESTÁ BIEN. De fet, continuaria vosté "apuntada" si no tinguera este vici lleig de fer-se l'harakiri-blogger de tant en tant i tornar a començar de zero poc després... Quantes entrades perdudes! Quanta faena sense lluir!
I tots els que passen per ací i es puguen apuntar, que ho facen - i que voten a la Senyora Comtessa quan toque votar.
Més pilota i menys futbol!!!!!!
Emili, em vaig apuntar però al moment vaig pensar en això de les votacions, haver de fer campanya "ei voteu-me blablabla" i dic passe.
Publica un comentari