Benvinguts siguen vostés, personetes, a esta casa. Que sí, que se'ls ha trobat a faltar, però què volen... jo, per mi, no haguera tornat. Ara, cert que els hauria enviat unes postaletes ben boniques amb la direcció del meu raconet per a que vingueren quan vullgueren a gaudir de la dolça vida palmera. Xè, que jo no esperava res especial d'estos dies ni d'aquell lloc i no es poden imaginar lo a gustet que estava. Esta matí he aplegat a casa i marededéu quin disgust... Però bo, com diu l'Elías, tornarem a la rutina eixa de contar els dies que falten per a tornar a eixir, entre el bar i les serres de la contornà (Girbén, quines ganes de saber què diu del Comtat, però que diu que torna???? demà??? literalment?? Que ve?? I no m'avisa?? No voldrà uns vinets o què??)... i sí Allau, hi haurà temps pel mig pa deixar quatre pinzellaes del que he estat fent. De nou, benvinguts i benvingudes.
Tiet, igual són unes quantes més, que mire que han donat de sí tots estos dies... peeeerò hi ha un problema, tants dies sense Internet (mentida, confesse que UN dia que vaig estar a Tazacorte em vaig connectar vint minuts, ni més ni menys, perquè eren dies de pagar i no m'havai deixat res previst en el banc i no sabia si tenia els diners en el puesto que tocava, i ja que estava pos a algun que altre blog em vaig asomar, però res) sap lo que suposen???? UNA MUNTONÀ DE CAPÍTOLS D'AMAR EN TIEMPOS REVUELTOS QUE M'HA DE VORE PA POSAR-ME AL DIA!!!!
Esperant-vos en candeleta estàvem, Comtessa! Ber tornada a aquestes terres en què, a falta de laurisilva, ens conformem amb l'oleosilva... I avant amb les pinzellades, per favor.
Russel, a falta de res, home, que jo no em queixe de lo que tenim!! És... és altra cosa. Fins a la pròxima escapada, tot contornà, aixina que a vore si me'l trobe per algun camí! Demà mateixa pugem la Nivala i jo no sé encara on, suggerències???
Gose suggerir-vos la Safor, que està preciosa. Vaig pujar fa unes setmanes des de la font dels Òlbits de l'Orxa i fa goig de vore-la. I és dels pocs camins en què anar i tornar pel mateix trajecte no sap molt mal...
Li suggereixo una roda pels Frares de la Serrella des de la Font de l'Espinal. Ara, amb els colors encesos de les cornicabres, no és possible d'imaginar més fantasia... Tot i que, caminar per aquells runars potser no serà molt del gust de la Nivala. Ja veu si li hem tret suc al seu Comtat, Comtessa!
Russel, pujaeta avortada a meitat camí, una série de catastròfiques coincidències, començant per haver-me alçat un poc més tard del que esperava i no trobar les claus del cotxe fins a les deu, i acabant pel temps (i entremig la Nivala poc catòlica i un nuvolot negre i quatre gotes caiguent i el cansament dels dies de la Caldera acumulat i eixint ara), aixina que millor tindre trellat i quedar-se el cap de setmana en casa i pau i glòria i per lo menos desfer la maleta (que no tenia calcetins nets quan he tirat a anar-me'n) i dilluns au, tornarem cap allà.
Marta, a vore si el cap de setmana em pose i comence amb les cròniques palmeres, que va donar allò pa molt!
Eulàlia, com li dic a Marta, a vore si em pose ja amb les pinzellades.
Girbén, com ja li he dit, no sap com m'alegra tot el suc que li haja pogut traure a la terreta! Llàstima no haver estat per ací!
Ben fet, Comtessa. A muntanya --encara que siga menuda-- tot coneixement és poc. I, probablement, la setmana que ve continuarà allí (amb permís de la pedrera de la Reprimala...). Que millore la Nivala i descanseu bona cosa; jo no vull ni pensar com estaré el dilluns...
La setmana que ve cau segur! És que les presses no són bones, encà no havia desfet la maleta i ja estava pensant me'n vaig ací me'n vaig allà lalalalà i no pot ser, ja no recordava l'última nit que vaig dormir més de quatre hores (hui la primera en setmanes). Amb Nivala algo tindré que fer, quan el camí es curt es pega una bossa i au, però ahir des de Lorxa fins L'Alqueria... va traure unes quantes voltes, em va fer el maletero una porqueria, després lo dit, esta volta estava com fluixanga, i jo vaig tot el viatge patint mirant pel retrovisor i no para de plorar i menejar-se ara s'assenta ara s'alça ara mira de saltar a l'asiento de davant, ara uec uec, i em sap mal perquè després per la serra fa goig de vore-la botar i córrer, però tampoc pot ser que cada volta que eixim vaja a patir... No hi ha biodramina pa gossos?
19 comentaris:
menus mal que respireu, que jo ja patia.
Ben tornada! Ja explicarà que ha estat fent (si és publicable).
I jo que justament demà pensava tornar, literal i literàriament, al seu Comtat! Benvinguda sia de les Afortunades!
....si es que no pares...:)
Veig que estàs en perfecte estat de salut.
La veritat és que està bé tindre notícies seues, Comtessa. Tot i que siguen breus.
Ai, que com la MU jo ja tenia els esperits maternals de punta! Missenyora, no ens ho feu això, que després les arrugues surten més depressa.
Benvinguts siguen vostés, personetes, a esta casa. Que sí, que se'ls ha trobat a faltar, però què volen... jo, per mi, no haguera tornat. Ara, cert que els hauria enviat unes postaletes ben boniques amb la direcció del meu raconet per a que vingueren quan vullgueren a gaudir de la dolça vida palmera. Xè, que jo no esperava res especial d'estos dies ni d'aquell lloc i no es poden imaginar lo a gustet que estava. Esta matí he aplegat a casa i marededéu quin disgust... Però bo, com diu l'Elías, tornarem a la rutina eixa de contar els dies que falten per a tornar a eixir, entre el bar i les serres de la contornà (Girbén, quines ganes de saber què diu del Comtat, però que diu que torna???? demà??? literalment?? Que ve?? I no m'avisa?? No voldrà uns vinets o què??)... i sí Allau, hi haurà temps pel mig pa deixar quatre pinzellaes del que he estat fent. De nou, benvinguts i benvingudes.
Quatre pinzellades!. Només quatre pinzellades?. Quin gust trobar-te!
Tiet, igual són unes quantes més, que mire que han donat de sí tots estos dies... peeeerò hi ha un problema, tants dies sense Internet (mentida, confesse que UN dia que vaig estar a Tazacorte em vaig connectar vint minuts, ni més ni menys, perquè eren dies de pagar i no m'havai deixat res previst en el banc i no sabia si tenia els diners en el puesto que tocava, i ja que estava pos a algun que altre blog em vaig asomar, però res) sap lo que suposen???? UNA MUNTONÀ DE CAPÍTOLS D'AMAR EN TIEMPOS REVUELTOS QUE M'HA DE VORE PA POSAR-ME AL DIA!!!!
Esperant-vos en candeleta estàvem, Comtessa! Ber tornada a aquestes terres en què, a falta de laurisilva, ens conformem amb l'oleosilva... I avant amb les pinzellades, per favor.
Russel, a falta de res, home, que jo no em queixe de lo que tenim!! És... és altra cosa. Fins a la pròxima escapada, tot contornà, aixina que a vore si me'l trobe per algun camí! Demà mateixa pugem la Nivala i jo no sé encara on, suggerències???
Gose suggerir-vos la Safor, que està preciosa. Vaig pujar fa unes setmanes des de la font dels Òlbits de l'Orxa i fa goig de vore-la. I és dels pocs camins en què anar i tornar pel mateix trajecte no sap molt mal...
apunts a la vista!!!!! què bé! jo també trobava a faltar llegir-la
Seguirem les pinzellades, comtessa. Les esperarem, preneu-vos el vostre temps
Li suggereixo una roda pels Frares de la Serrella des de la Font de l'Espinal. Ara, amb els colors encesos de les cornicabres, no és possible d'imaginar més fantasia... Tot i que, caminar per aquells runars potser no serà molt del gust de la Nivala.
Ja veu si li hem tret suc al seu Comtat, Comtessa!
Russel, pujaeta avortada a meitat camí, una série de catastròfiques coincidències, començant per haver-me alçat un poc més tard del que esperava i no trobar les claus del cotxe fins a les deu, i acabant pel temps (i entremig la Nivala poc catòlica i un nuvolot negre i quatre gotes caiguent i el cansament dels dies de la Caldera acumulat i eixint ara), aixina que millor tindre trellat i quedar-se el cap de setmana en casa i pau i glòria i per lo menos desfer la maleta (que no tenia calcetins nets quan he tirat a anar-me'n) i dilluns au, tornarem cap allà.
Marta, a vore si el cap de setmana em pose i comence amb les cròniques palmeres, que va donar allò pa molt!
Eulàlia, com li dic a Marta, a vore si em pose ja amb les pinzellades.
Girbén, com ja li he dit, no sap com m'alegra tot el suc que li haja pogut traure a la terreta! Llàstima no haver estat per ací!
Ben fet, Comtessa. A muntanya --encara que siga menuda-- tot coneixement és poc. I, probablement, la setmana que ve continuarà allí (amb permís de la pedrera de la Reprimala...). Que millore la Nivala i descanseu bona cosa; jo no vull ni pensar com estaré el dilluns...
La setmana que ve cau segur! És que les presses no són bones, encà no havia desfet la maleta i ja estava pensant me'n vaig ací me'n vaig allà lalalalà i no pot ser, ja no recordava l'última nit que vaig dormir més de quatre hores (hui la primera en setmanes). Amb Nivala algo tindré que fer, quan el camí es curt es pega una bossa i au, però ahir des de Lorxa fins L'Alqueria... va traure unes quantes voltes, em va fer el maletero una porqueria, després lo dit, esta volta estava com fluixanga, i jo vaig tot el viatge patint mirant pel retrovisor i no para de plorar i menejar-se ara s'assenta ara s'alça ara mira de saltar a l'asiento de davant, ara uec uec, i em sap mal perquè després per la serra fa goig de vore-la botar i córrer, però tampoc pot ser que cada volta que eixim vaja a patir... No hi ha biodramina pa gossos?
Publica un comentari