Eixim a fer una passejada de diumenge, cap a Sella. La tardor no acaba d’aplegar, no em lleve la màniga curta o els tirants, només un parell de dies enrere em va fer falta el xubasquero per la serra de la Safor. Encara que miren que està bonica la terreta, la promesa d’allò que hi ha més enllà viu latent corcant-me per dins. Haurien de caure’m damunt totes estes roques que milers de mans i soles han desgastat, només aixina podrien evitar que, una volta més, fugira nord enllà.
Salimos a dar un paseíto de domingo, hacia Sella. El otoño no acaba de llegar, no me quito la manga corta o los tirantes, sólo hace un par de días se hizo necesario el chubasquero por la sierra de la Safor. Y aunque miren que está bonita la terreta, la promesa de aquello que hay más allá vive latente corcándome por dentro. Tendrían que caerme encima todas estas piedras que miles de manos y suelas han desgastado, sólo así podrían evitar que una vez más, huyera norte allá.
4 comentaris:
Estimada Comtessa: el corcó va per dins, ja ho sé. Però deixes caure pels penya-segats de La Marina a que el vent de mar li remene el monyo.
Reba una forta abraçada de benvinguda.
Amadeu.
Amadeu, d'ací no res ja em deixe caure!
Ei! Ja veig que vas caminar pel fons del barranc de Xarquer, supose que aniries al Morer...
Espere que t'agradara la meua terreta... encara que cal dir-ho estaves a terme de Benimantell (si, si, encara que no ho semble perque Benimantell està a l'altra part d'Aitana)...
Àngels, no sé com es deia el lloc! Ja havia estat altres voltes però per les parets, el diumenge només volíem fer una passejada però tinguerem que tornar-se'n prompte per coses que passen.
Publica un comentari