divendres 5 de novembre de 2010

Aceró

Diuen que l’illa es deia Benahoare, i que els aborígens vivien principalment del pasturatge, i que un mencey dirigia cadascún dels dotze cantons en que estava dividida, i que al cantó de La Caldera li deien Aceró, lloc fort i invulnerable. Diuen que Tanausú era el cap de la tribu quan el 1492 desembarcaren en Tazacorte els hòmens d’Alonso Fernández de Lugo i que anaren sometent tots els cantons, quedant només Aceró per conquerir.

Diuen que Tanausú accedí a negociar amb el Fernández de Lugo per tal d’evitar majors sofriments al seu poble, i resultà que era un tros de fill de puta el castellà este i que enganyà a Tanausú, apresant-lo. Diuen que Tanausú havia enviat a la seua família al Roque de los Muchachos per a protegir-los i allí una nevada va acabar amb ells. Diuen que en el vaixell on el portaven pres cap a la península digué que es volia morir, i va morir-se.

Diuen les cròniques que és en la Caldera on es va acabar tot. Per a mi, en canvi, moltes coses començaren allà. No ha sigut únicament La Caldera de Taburiente; tota l’illa de La Palma ha fet d’estos vora vint dies unes vacances (no eren vacances, estava allà com a voluntària de SEO) especials. No ho esperava, no esperava ni la meitat del que va ser. Els pròxims dies el blog serà tot intents d’esbossos del que han estat les últimes setmanes. Ni les paraules ni les imatges podran materialitzar tot el viscut allí, però seran suficients si en llegir-les només un de vostés es troba de repent buscant vols en direcció a La Palma.






Dicen que la isla se llamaba Benahoare y que los aborígenes vivían principalmente del pastoreo, y que un mencey dirigía cada uno de los doce cantones en que estaba dividida, y que al cantón de La Caldera lo llamaban Aceró, lugar fuerte e invulnerable. Dicen que Tanausú era el jefe dela tribu cuando en 1492 desembarcaron en Tazacorte los hombres de Alonso Fernández de Lugo y que fueron sometiendo a todos los cantones, quedando sólo Aceró por conquistar.

Dicen que Tanausú accedió a negociar con el Fernández de Lugo con tal de evitar mayores sufrimientos a su pueblo, y resultó que era un grandísimo hijo de puta el castellano éste y que engañó a Tanausú, apresándolo. Dicen que Tanausú había enviado a su familia al Roque de los Muchachos para protegerlos y allí una nevada acabó con ellos. Dicen que en el barco donde se lo llevaban preso a la península dijo querer morirse, y se murió.

Dicen las crónicas que es en la Caldera donde se acabó todo. Para mí, en cambio, muchas cosas han empezado allí. No ha sido únicamente La Caldera de Taburiente; toda la isla de La palma ha hecho de estos cerca de veinte días una vacaciones (no eran vacaciones, estaba allí como voluntaria de SEO) especiales. No lo esperaba, no esperaba ni la mitad de lo que fue. Los próximos días el blog será todo intentos de esbozos de lo que han sido las últimas semanas. Ni las palabras ni las imágenes pueden materializar todo lo vivido allí, pero serán suficientes si al leerlas sólo uno de ustedes se encuentra de repente buscando vuelos en dirección a La Palma.

13 comentaris:

en Girbén ha dit...

Li explicaré, Comtessa: durant anys, i encara ara, a l'hora de dinar podia sobrevolar l'illa de La Palma, aterrar-hi amb un plat volador i, després, afegir-hi el got i els coberts.
I no estic dient cap fantasia. Tenim una làmina plastificada amb una vista aèria de tota l'illa, pintada amb tots i cadascun del seus detalls, i que fem servir d'estovalles! Així que no sap com n'estic de familiaritzat -evidentment que a l'engròs- amb els racons de la Palma com aquella cadena de joves cons volcànics que parteix pel sud... Vostè vagi explicant que jo l'aniré seguint sobre les meves estovalles cartogràfiques.

Anònim ha dit...

Jo fa temps que vull anar cap allà, sobretot a Lanzarote!
Pròxim viatge: unes illes, però ja!
Benvinguda!
Coralet

Clidice ha dit...

No passarà un any que, amb els vostres relats impresos, procuri arribar-m'hi :)

marta (volar de nit) ha dit...

Espero aquests esbossos que promets però no podré volar-hi més que amb la imaginació. Em fa pànic volar :(

Anònim ha dit...

Quin gustet més bo trobar-te de nou, tinc moltes coses que dirte del funtastic. De fet crec que vaig coneixer un amic teu. T'anava escriure un message al facebok però no puc trobar-te.L'has trencat?

Clara DelaVegada

Comtessa d´Angeville ha dit...

Girbén, especificaré que si nord o sud o lo que siga quan parle de Tazacorte o del volcà Teneguía o de la laurisilva o lo que faja falta, no li se gelen els fideus buscant per damunt els estovallons. Quin gust dinar o sopar o lo que siga amb La Palma davant!

Coralet, no es poden dir les illes en general, són totes completament diferents, i La Palma és una en les que més es noten les diferències, no pot comparar-se a cap altra. Jo, si tinguera que triar o fer una llista, la primera La Palma, sense dubte. La segon, Tenerife.

Clidice, pos no s'arrepentirà!!

Marta, no tens excusa, es pot aplegar en ferry.

Comtessa d´Angeville ha dit...

Clara! conta conta, el Facebook el vaig tancar abans d'anar-me'n cap a La Palma, em pots escriure al mail que apareix al perfil, que tinc curiositat per saber de qui em parles hishis!

Corpi ha dit...

Jo ja haguera anat fa molt de temps, i fins i tot, m'haguera quedat a viure allí. I no li estranye que si algun dia ho envie tot a fer la mà, me'n vaja cap allà.

Anònim ha dit...

¡Oído cocina! jajajaja!
per a tu:

http://www.youtube.com/watch?v=W-I6t6g7pwQ

Clara

Anònim ha dit...

Ai, sí, són diferents és que tinc en ment altres illes, les Balears. Per això he dit illes en generals. Jo vull primer Menorca i després Lanzarote. Per demanar...
C.

AlfredRussel ha dit...

Ja m'he posat a buscar-los, els vols. Però pel moment només per somniar-ho. Ja veurem quan pot ser, que com deia Ángeles Mastretta "hay menos tiempo que vida"...

Comtessa d´Angeville ha dit...

Clara oído cocina jo també hahaha, ja et conteste, què xicotet és el món, gràcies pels Imperial Surfers, ni idea de qui eren fins al 2004, que després d'un concert dels Backyard Babies vaig acabar eixint en Madrid del No Fun amb un xicon que al matí següent m'hagué de deixar una camiseta seua perquè la meua estava destrossaeta... me'n donà una dels Imperial Surfers. Els vaig vore per última volta al Surforama de l'any passat, però... no me'n recorde haha.

Russel, sempre està a temps, però en sério que s'ho ha d'apuntar a la llista de destins imprescindibles, encara no m'ho lleve del cap.

Anònim ha dit...

Xicotet, xicotet, reina, de fet, crec que amb els teus amics hi havia una xiqueta que crec que vaig conèixer una vegada, bo,ja et contaré…

Molt bona la anècdota dels Imperial Surfers! aiiiiii 2004 quin temps aquells!

Clara