Al menys, et dius, ho has intentat. I encara que la renuncia et semble una derrota, lo cert és que, tot i no saber encara què passarà, el sol fet d’haver decidit i verbalitzat que tornaràs a anar-te’n, fa que comences a sentir-te molt millor. Obric la porta de la gàbia; només caldran uns dies, unes setmanes, d’enviar curriculums, fer cridades i qui sap on passaré l’hivern. Només sé que no serà ací.
Al menos, te dices, lo has intentado. Y aunque la renuncia te parezca una derrota, lo cierto es que, aún sin saber todavía qué pasará, el simple hecho de haber decidido y verbalizado que volverás a irte, hace que empieces a sentirte mucho mejor. Abro la puerta de la jaula: sólo harán falta unos días, unas semanas, de enviar curriculums, hacer algunas llamadas, y quién sabe dónde pasaré el invierno. Sólo sé que no será aquí.
13 comentaris:
Abans que arribe eixe moment espere contar amb una sherpa del comtat, per a fer un montcabreret...
... i per que serà que m'ho imaginava. Ara, que sàpia vosté que, en estos moments, l'envege mes que mai (i això que encara no ha pegat a fugir)
P.D. Caldereta, Calderona, CAL DE RO !!! (li sona alguna cosa?)
497 milles, 800 quilòmetres, diu exactament el google maps
(Not yours) Lord Jim
Xotxe, això està fet! La sherpa només demana a canvi una arrosset a Guardamar!
Ginxato et diria que posares data però no puc dir-ho, el que em queda de setmana la tinc plena del tot (massa plena) però la que ve pel moment no, ni entre setmana ni cap de setmana, li dius al funamboliste si s'apunta? No promet melmelades, m'ha eixit fatal la primera tongà de magrana, vaig fer pes pes la mesureta de tota la vida i allò no hi ha qui s'ho menge de dolç...
Lord Jim el que no és el meu, vist aixina, pareix hasta poc, és lo que hi ha d'ací a Santander... però bo, Santander ja seria prou lluny.
Ai missenyora i què n'hem de fer d'aquesta pruïja abassegadora que us mena a fugir constantment! Bé, no puc per més que desitjar-vos bons vents i fins la propera. Manteniu la memòria dels que ens quedem i afavoriu-nos amb la vostra presència virtual. Una abraçada!
Puedes abrir la puerta de tu jaula y volar adonde quieras y dices que parece una derrota.. Hala maja!
El post m'ha recordat de un poema que vaig llegir per la xarxa fa poquet:
“... la huida la ciega huida la mía la verdadera…”
Y arrojaré mi vestido sobre la arena aún tímida
triunfará mi pie sobre la ola
que fiera abrazará mi cuerpo.
Toda, mi piel será presa dócil
moldeable bajo tu tacto aún no sometido.
Y ya no habrá más encuentros con tu orilla
porque no me pertenezco en ella,
sólo habitará mi oído
el silencio de tus límites
y mi huida.
Y sabíamos de la llama extinguiéndose en su propio fuego
y del recuerdo siendo caballo desbocado en la memoria
del tiempo
y de la herida que profunda se abre indolente y perpetua.
Mas recorrimos juntos esa entrega,
y vivimos la noche con el desasosiego
que ofrecen los sueños inacabados,
tu noche y la mía se presentían.
Fuimos cómplices hasta el final.
Clara DelaVegada
I la Nivala?
Bon vent i llarg camí, Comtessa, com sempre i siga on siga que poseu proa aquesta vegada. Però si hi ha temps i ganes --que les agendes van plenes: no he pogut ni buscar encara esclata-sangs per la contornada-- m'afegisc al prec d'una pujadeta al Montcabrer (o a Benicadell, tant me fa). Sort, salut!
Al Lord Jim que sàpiga que igual sí són literalment 800... Pirineus han acabat per ser, poques hores després d'anunciar que volia anar-me'n i encara sense haver començat amb el conyasso d'enviar curriculums cap al nord, l'opció amb més possibilitats.
Clidi, més li val que vinga a vore'm si la bona notícia es confirma i en lloc de a fer la mà estic ahí al costat de casa!
a roja, cualquiera puede hacerlo, es lo más fácil. A mí me dicen que si tal ahora volverte a pasar frío y vivir en la montaña y qué duro tiene que ser y blablabla y digo PERO AGELIPOLLAOS, SI ES QUE ESO ES PARA MÍ LO FÁCIL, LO QUE NO ME CUESTA, LO QUE ME GUSTA!!! Lo que no aguanto de ninguna de las maneras (y pretendía aguantarlo) es el estar aquí, tener que hacer cosas como ir a clase a que me enseñen a escribir la fecha en inglés (no sabía que lo del bachillerato estaba tan y tan mal), tener que ver a mis amigos (a quienes quiero mucho, todo sea dicho) todas las tardes para echar las obligadas cervezas, que si voy a la "ciudad" me piten todos los coches porque soy una incompetente al volante y encima aún tenga yo la culpa si casi me como a alguien proque me salto los semáforos o voy en dirección contraria... Eso sí que es jodido, y aguantar eso más de dos semanas sí que supondría todo un reto. Y ya ve, no he podido.
Gracietes Clara! A vore si ara després t'escric!
Russel, al pas que vaig no em donarà temps a mi ni a despedir-me de la terreta com cal amb un crit des de dalt del Benicadell... Les agendes van plenetes plenetes, i no vull ni imaginar-me quan abans de que s'acabe el cap de setmana em diguen AVANT (o igual no m'ho diuen i sí he de començar amb el procés de buscar feina, i esperar, i blablababla)... en cosa de dies carregar el maletero del cotxe i arrear cap al nord nostre, que no el d'allà amunt!
Matilde, la Nivala, si pot ser, se'n ve darrere, vamos, això més clar que l'aigua. Però encara no està clara la cosa, i em preocupava però ja no em preocupa: jo sé d'un home i una dona que de tots els gossos que hem tingut a cap l'han deixat entrar mai dins de casa. A la Nivala la deixen hasta gitar-se damunt de l'alfombra més pija que tenen, i em fa que com sí que puga emportar-me-la anem a tindre baralla per la custòdia...
Al Lord Jim que sàpiga que igual sí són literalment 800... Pirineus han acabat per ser, poques hores després d'anunciar que volia anar-me'n i encara sense haver començat amb el conyasso d'enviar curriculums cap al nord, l'opció amb més possibilitats.
Clidi, més li val que vinga a vore'm si la bona notícia es confirma i en lloc de a fer la mà estic ahí al costat de casa!
a roja, cualquiera puede hacerlo, es lo más fácil. A mí me dicen que si tal ahora volverte a pasar frío y vivir en la montaña y qué duro tiene que ser y blablabla y digo PERO AGELIPOLLAOS, SI ES QUE ESO ES PARA MÍ LO FÁCIL, LO QUE NO ME CUESTA, LO QUE ME GUSTA!!! Lo que no aguanto de ninguna de las maneras (y pretendía aguantarlo) es el estar aquí, tener que hacer cosas como ir a clase a que me enseñen a escribir la fecha en inglés (no sabía que lo del bachillerato estaba tan y tan mal), tener que ver a mis amigos (a quienes quiero mucho, todo sea dicho) todas las tardes para echar las obligadas cervezas, que si voy a la "ciudad" me piten todos los coches porque soy una incompetente al volante y encima aún tenga yo la culpa si casi me como a alguien proque me salto los semáforos o voy en dirección contraria... Eso sí que es jodido, y aguantar eso más de dos semanas sí que supondría todo un reto. Y ya ve, no he podido.
Gracietes Clara! A vore si ara després t'escric!
Russel, al pas que vaig no em donarà temps a mi ni a despedir-me de la terreta com cal amb un crit des de dalt del Benicadell... Les agendes van plenetes plenetes, i no vull ni imaginar-me quan abans de que s'acabe el cap de setmana em diguen AVANT (o igual no m'ho diuen i sí he de començar amb el procés de buscar feina, i esperar, i blablababla)... en cosa de dies carregar el maletero del cotxe i arrear cap al nord nostre, que no el d'allà amunt!
Matilde, la Nivala, si pot ser, se'n ve darrere, vamos, això més clar que l'aigua. Però encara no està clara la cosa, i em preocupava però ja no em preocupa: jo sé d'un home i una dona que de tots els gossos que hem tingut a cap l'han deixat entrar mai dins de casa. A la Nivala la deixen hasta gitar-se damunt de l'alfombra més pija que tenen, i em fa que com sí que puga emportar-me-la anem a tindre baralla per la custòdia...
Mig dia de tapes,cervesses i terrassate i per la vesprá poesia, vin i musiqueta de la bona i ara mateix m'en vaig a "perrear".
Demá concert nocturn de un grupet local que tu coneixes bé... ;) T'en vens?
RUNAWAY:
http://www.youtube.com/watch?v=DKvCa5lkgUw
No-anònima, ja contaràs com va estar el concert! Tocaven també Dirty Surf (eixos imagine que t'agradarien més) i els Vickyleytones, espere que ho passares bé, ja haguera estat bé anar!
Publica un comentari