He anat al llavador amb la que és des d’ahir la meua gosseta, Nivala. Quan he acabat ja érem allí quatre dones llavant; d’elles només una passava, àmpliament, l’edat de jubilació. M’ha alegrat enormement una bugada tan concorreguda.
He ido al lavadero con la que es desde ayer mi perrita, Nivala. Cuando he acabado ya éramos allí cuatro mujeres lavando, de ellas sólo una pasaba, ampliamente, la edad de jubilación. Me ha alegrado enormemente una colada tan concurrida.
8 comentaris:
El lavadero! eso me recuerda cosas buenas...
Y Nivala. Muy linda.
Salud, cabuyera!
Molt maca la gosseta! Però has llegit el Quixot o no?
Sense cap dubte és un dels llocs a recuperar. Per desgràcia, al meu poble, el sr. alcalde va tombar el safareig per fer una biblioteca on no va ningú. Està bé que hi hagen biblioteques, però l'haguera pogut fer a un altre lloc. El que més em pesa és que hi ha gent al poble que està d'acord amb esta decisió.
Vosaltres que podeu, aprofiteu el que teniu, i reseu per no tindre un alcalde com el nostre.
...i a la Nivala que li ha paregut?
Fent la bugada al llavador segur que les dones també fan safareig que es diu.
I a la Nivala se veu ben eixerida. Quina edat té?
Veig que ha segut arrivar a casa i aumentar la familia, la teua Nivala té ulls tendres...és jove?
M amre té molts bon records de baixar al llavador del seu poble; jo no l´he conegut, però sempre que visite un poble que el conserva m´agrada seure un ratet, tenen un encant difícil d´explicar.
La xiqueta té nou mesets i no sóc l'única a qui se li cau la bava amb ella :) Ha sigut una de les millors, però no l'única, coses del tornar a casa. Nou mesets té. Lo de fer la bugada al llavador, jo no ho faig tot, només les coses que són més còmodes de fer a mà que en la llavadora, mateixa alfombres i coses aixina grans, o sabatilles que s'han de fer a mà, tot lo que són les coses dels gossos, coses de neteja... però una de les dones que hi havia sí estava fent la bugada de tota la família allà, pos no tenia coses la pobra dona! Les altres dos poquet, però si és que encara que no tingues res pa llavar et venen ganes d'anar!
No m'ho hagués pensat mai llegir un apunt així. Primera notícia de safarejos públics ara. I això que sóc en un pis antic que al sotan en tenim uns de safarejos però estan abandonats des de fa moooolts anys.
Publica un comentari