Les previsions apocalíptiques de Canal 9 em van fer decidir anit que millor seria no eixir hui a cap lloc, i conforme al llarg del matí anava veient que l’aigua s’aguantaria la ràbia me se menjava per dins i al migdia he acabat per pillar a la Nivala pa pegar al menys una volteta vora Serpis i vore si amb un poc de sort encara feiem un platet de roviols pal vermut. Pràcticament res, com esperava, se m’havien avançat i estaven totes les soques escarbades, però aixina i tot hem tornat amb una bosseta. Anar a fer roviols, anar a fer esclata-sangs, de fons les escopetades de la temporada de caça acabada de començar, els inconfusibles colors, el canvi de roba... TARDOR! Tenia ja ganes de que es deixara vore, no puc negar que sóc més de fred que de calor i no saben com espere el moment de poder posar-me gorrets i guants i bufandes!
MOLT IMPORTANT: El roviol és lo que a qualsevol altre lloc fora d’ací li diuen bolet de xop. Els robiols no tenen res a vore i són un dolç típic mallorquí. Roviol no ho sentit mai dir més enllà del Comtat, o sí ho diuen en algun lloc? Algú té idea?
Las previsiones apocalípticas de Canal 9 me hicieron decidir anoche que mejor sería no salir hoy a ningún sitio, y conforme a lo largo de la mañana iba viendo que el agua se aguantaba la rabia se me comía por dentro y a mediodía he acabado por coger a Nivala para dar al menos una vuelta a la orilla del Serpis y ver si con un poco de suerte aún hacíamos un plato de “roviols” para el aperitivo. Prácticamente nada, como esperaba, se me habían adelantado y estaban todas las cepas escarbadas, pero así y todo hemos vuelto con una bolsita. Ir a recolectar setas, las escopetadas de la temporada de caza acabada de empezar, los inconfundibles colores, el cambio de ropa... ¡OTOÑO! Tenía ya ganas de que se dejara ver, no puedo negar que soy más de frío que de calor y no saben cómo espero el momento de volver a ponerme gorritos y bufandas y guantes.
MUY IMPORTANTE: el “roviol” es lo que en cualquier otro sitio llaman seta de chopo. Los “robiols” no tienen nada que ver y son un dulce típico mallorquín. “Roviol” sólo lo he escuchado decir en la comarca del Comtat, en el resto de sitios dicen, en valenciano, “bolet de xop”. Desconozco si en castellano hay otras maneras de nombrar este tipo de seta.
12 comentaris:
oh! quina meravella de post Comtessa... tota la tardor!
una abraçada plena de pluja i fresca i olors boscanes.
Si a banda d'ensinistrar a la Nivala en la recerca de roviols, ho fà també en la de tòfones igual li ix a compte
(ara que ho pense, no em sona que el Comtat siga territori tofoner)
no recorde com en deia el padrí, però també tenia costum de menjar bolets de xop, cosa que, per ací dalt, sempre ens havia semblat xocant :) i és que estar pendent del temps és perdre el temps! :)
Li explico, Comtessa. Per ací coneixem un "rubiol" (Agaricus semotus) però aquest és de la família dels xampinyons i creix sota els pins. El seu "roviol" és el nostre "pollancró" (l'Agrocybe aegerita) que creix al peu dels pollancres, altrament dits xops.
Aclarit?
Ah! I com em recorda la Nivala a la meva Nua. Una preciosa gosseta blanca amb una clapa negra als ulls que va morir als meus braços després de menjar-se una bossa de mata-rates que havia trobat furgant pels camps...
elur, i encara no ha aplegat tota (la tardor), però ja casi!!! El moment definitiu me'l diuen les fulles de l'anouer del jardí, i encara estan la majoria verdes.
Cul de sac, em sembla a mi que no, eh? Això voldríem!! Ara, si vols pardals morts... te la veus amb algo en la boca, i mires i què porta? Ja va un pardal, després altre, després altre... tots els cadàvers se'ls troba.
Clidice, xocant? Pues ací es fa la gent unes plataes... I que si jo els faig soles amb allets i que si l'altre fregidets amb llonganissa, i altre que si els congele i aixina es queden boníssims, i altre que si els faig en pots de conserva (pa mi aixina no valen res)... No em diga que no n'ha menjat mai!!!
en Girbén, això és lo que volia saber jo. Pollancró? Pos no ho havia sentit mai. No em diga més de la Nua, que jo ara a la Nivala me la lleven i uff
Tal i com estan de buscats, i amb tanta gent recorrent xopades, una bosseta és una collita gens menyspreable... Supose que caurien amb un poquet de Sanxo, com ha de ser.
El nom de roviol (o rubiol) aplicat a l'Agrocybe aegerita només l'he sentit al Comtat, mentre a altres llocs es gasta per al que nosaltres amomenem "morenes" (diverses espècies d'Agaricus). Però curiosament, alguna gent d'ací distingeix el roviol del "bolet de figuera", que és la mateixa espècie. Qüestió de noms, ja sabeu...
Comtessa, ¡a mi me encanta leerte!, disfruto del conjunto que haces con las palabras, pero esto me va lento, lento, lento, lento, cuando entro a tu blog, como si tuviera tantas letras que pesara una tonelada, y a veces se me engancha, pero sólo cuando entro aquí. Ya te digo que lo mismo es mi ordenador y la casualidad.
Nivala me parece preciosa y tu gesto el mejor del mundo, ojalá todas las personas tuvieran esa capacidad de dar amor y de saber recibirlo. Seguro que te adora y es una compañera inseparable y noble. Un abrazo y ¡seguiré intentándolo!
Jo no havia sentit mai eixe nom. Ací al meu poble, a la Safor, a l'esclata-sang li diguem: bolo o bolet, en quant al bolo de xop, no en tinc ni idea. Sí que sé que hi han bolos que ixen a les soques dels arbres que són bons per menjar, encara que jo no els he provat mai ni sé exactament com els anomenen.
Porto uns quants dies contemplant com arrenca la tardor a la Cerdanya, on el destí m'hi ha enviat per un temps. Potser és el millor espectacle que podem veure i que no demana res a canvi, més que tenir unes hores per perdre. No entenc gens de bolets, però m'agrada trobar-los pels camins del bosc. Ahir mateix, un conegut comú dels dos em va ensenyar alguna curiositat boetaire, vora l'Estany de la Pera.
Russel, per supost, Sancho! Fa res que van eixir els més destrellatats de Benimarfull en Gormandia i què bevien? Sancho, és una llàstima que a la majoria de llocs preferisquen Pastor o Cerol (puajpuaj). Deixe's caure regolant Serpis avall un trosset quan vullga i el convide a un platet!
Lorena! Pues probablemente sea cosa del blog, pero ya te digo, nadie me ha dicho nada, así que no sé! Y de Nivala qué voy a decir, uffff, que alguien me la toque!
Corpi, pos jo lo que no havia sentit mai és lo de bolo.
Lluís, no et pot queixar de destí! Mai és tard pa pillar-li el gust a lo d'anar a fer roviols!
Publica un comentari