Fa molts anys que no he anat a cap manifestació del 9 d’Octubre o del 25 d’Abril, és més, m’atreviria a dir que fa molts anys que no he anat a cap manifestació fóra de la classe que fóra, però amb estes dos dates em mouen més motius que la meua poca predisposició a rodejar-me de més de quatre o cinc personetes. El cas és que jo sóc valenciana les vint-i-quatre hores del dia (inclosos aquells minuts en que em dedique a passar el post del valencià al castellà, i si algú continua tinguent algun inconvenient pos xè, que se’n vaja a fer la mà i em deixe a mi tranquil•la) i tots els dies de l’any, exactament els mateixos dies i les mateixes hores i minuts en que sóc nacionalista valenciana perquè no entenc una paraula sense l’altra, i ho sóc, una cosa i l’altra, primer des de que vaig nàixer, per imposició de les circumstàncies, i després per consciència pròpia perquè no podria parlar de decisió, sinó simplement de presa de consciència d’una cosa que venia amb mi des d’abans.
Per açò, reivindique la llengua i el territori i els drets nacionals i tot lo que faja falta diàriament i sense estridències, no només un parell de voltes a l’any per a passar-me la resta del temps pontificant sobre lo humà i lo diví però demanant-li al cambrer del bar dels esmorzars el café i la torrada en perfecte castellà. Utilitzar la nostra llengua en tots els àmbits, conéixer millor l’enorme diversitat paisatgística i cultural del nostre territori, de les nostres festes i costums a la nostra música i els nostres jocs i esports, i coneixent això tractar de fer-ho arribar a aquells per als qui és una realitat desconeguda, no deixen de ser una part imprescindible dels ciments necessaris per començar a edificar més endavant qualsevol idea de construcció nacional.
El 9 d’Octubre d’este any em va pillar amb una ressaca horrorosa, anant a vore l’Entrà d’Albaida on no havia anat des de qui sap quan, a tocar per última volta, i alçant-me de la migdiada just al pas d’una filà d’unes xicones que eren només xicones ensenyant balconà, pasdobles i trages de faralaes i vinga a passar xicones i bandes tocant pasdobles, i no s’acabaven, i una altra esquadra i ara unes haques estirant d’un carro amb uns cantant sevillades dins, ara un ballet, totes vestides de Feria de Abril, i vaig mirar als balcons veïns i als balcons de la finca de davant i els balcons de tot el carrer, i estanqueres a totes parts, i les flamenques estes per baix, i jo preguntant-me pels Moros i Cristians, i per altres trossos de tela... i què volen, açò és lo que tenim, i qui sàpiga per on pillar-ho que comence.
Hace muchos años que no voy a ninguna manifestación del 9 de octubre o del 25 de abril, es más, me atrevería a decir que hace muchos años que no he ido a ninguna manifestación fuera de la clase que fuera, pero con estas dos fechas me mueven más motivos que mi poca predisposición a las multitudes. El caso es que yo soy valenciana las veinticuatro horas del día (incluidos aquellos minutos en que me dedico a pasar el post del valenciano al castellano, y si alguien continúa teniendo algún inconveniente pues joder, que se vaya a fer la mà y a mí me deje tranquila) y todos los días del año, exactamente los mismos días y las mismas horas y minutos en que soy nacionalista valenciana porque no entiendo una palabra sin la otra, y lo soy, una cosa y la otra, primero desde que nací, por imposición de las circunstancias, y después por conciencia propia porque no podría hablar de decisión, sino simplemente de toma de conciencia de algo que venía conmigo desde antes.
Por esto, reivindico la lengua y el territorio y los derechos nacionales y todo lo que haga falta diariamente y sin estridencias, no sólo un par de veces al año para pasarme el resto del tiempo pontificando sobre lo humano y lo divino pero pidiendo al camarero del bar de los desayunos el café y la tostada en perfecto castellano. Utilizar nuestra lengua en todos los ámbitos, conocer mejor la enorme diversidad paisajística y cultural de nuestro territorio, de nuestras fiestas y costumbres a nuestra música y nuestros juegos y deportes, y conociendo eso tratar de hacerlo llegar a aquellos para quienes es una realidad desconocida, no dejan de ser una parte imprescindible de los cimientos necesarios para empezar a edificar más adelante cualquiera idea de construcción nacional.
El 9 de octubre de este año me pilló con una resaca horrorosa, yendo a ver la Entrada de Moros y Cristianos de Albaida donde no había ido desde quién sabe cuándo, a tocar por última vez, y levantándome de la siesta justo al paso de una filá de unas chicas que eren sólo chicas enseñando balconada, pasodobles y trajes de faralaes y venga a pasar chicas y bandas tocando pasodobles, y no se acababan, y ahora otra escuadra, y ahora unos caballos (no sé cómo se dicen haques en castellano, los caballos estos de tiro, así como más bajitos, que se han usado siempre como animales de tiro) estirando de un carro con unos cantando sevillanas dentro, y ahora un ballet, todas vestidas de Feria de Abril, y miré los balcones vecinos y los balcones de la finca de enfrente y los balcones de toda la calle, y estanqueras por todas partes, y las flamencas estas por debajo, y yo preguntándome por los Moros y Cristianos, por otros trozos de tela... y qué quieren, esto es lo que tenemos, quien sepa por dónde cogerlo... que empiece.
13 comentaris:
No has sentit parlar mai de l'entrada de moros i cristians de la Fira d'Abril? Un dia de la Fira d'Abril de Sevilla entren pel reial aquell on estan les casetes unes quantes filaes de moros i cristians acompanyats d'una banda tocant marxes. I en comptes de "mansanilla" i "fino", es beu burret. En fi.
Quan et trenquen els teus desigs de terra i te la canvien, malament rai, oi? Petons, Comtessa...
Es increïble com degeneren algunes festes...
Estimada Comtessa: que no en vam tindre prou amb el ditxós futbol i la mare que va parir el mundial dels collons?
Que no ens van ofegar les orelles amb proclames espanyolistes?
Que no ens vam quedar quasi cegs d'apartar els ulls d'aquells draps bicolors?
Que no vam avorrir el bouet negre del conyac?
Que no vaig renegar bastant de la meua nacionalitat provisional del DNI?
Doncs com bé diu vosté, jo tampoc sé com desfer el palangre.
Reba una forta abraçada d'aquest mariner de La Marina.
Aliaga, això no ho sabia jo! Home, els d'Alcoi van portar els Moros i Cristians a Nova York!
Vaja que sí, Zel, i no sap per ací baix com està el panorama...
Toni, les festes de Moros i Cristians a tots els llocs han anat degenerant des de sempre, i bé, hi ha coses que mira, pos què nem a fer... però altres,,, altres millor em calle.
Amadeu, li torne l'abraçada!! I qui sàpiga com desfer-ho que comence,,, quin panorama quin panorama... pa exiliar-se i no tornar.
doncs poca cosa us puc dir sinó fer-vos arribar el condol; no gaire, només la miqueta que ens sobra del nostre :(
Benvolguda comtessa,
el problema és confondre la part amb el tot. Buscar permanentment coses -pretesament- comunes.
Cadascú, cada poble, cada individu és com és. En això rau la meravellosa diversitat. Cada festa té uns elements característics. Voler afegir-hi altres coses fa que la festa sigui una altra. Ja no és el mateix...
Sé que heu passejat per les Rambles de Barcelona i sabeu que aquí es venen els sombrers mexicans per típics espanyols. És així -de lamentable- i no hi podem fer res més...
Comtessa, abans de vos venir al món, ja tenia jo eixes pujades de llet agra veient trages de faralaes en les festes de Muro. Pel que sembla la cosa no ha millorat, més bé ha anat empitjorant.
Clidice, això això, condolències que ací fa molt que vam començar l'enterro... Llàstima de país.
Exorcista, i encara hi ha qui confon més i a això li diu multiculturalitat, i una merdaaa, açò és directament l'aniquil·lació d'una cultura per part d'altra!! I davant dels nostres nassos i damunt els fem palmes!!
Carles, jo des de menuda en festes d'Alcoi que ja vaig aprendre que a pesar de tot hi havia que assumir la presència dels contrabandistes, però d'ahi a lo que vaig vore en Albaida... (i que a ningú li se passe pel cap, amb tots els meus respectes cap als d'Albaida, que estic comparant-los amb Alcoi, que Alcoi és Alcoi)
Benvolguda Comtessa,
Abans que res, felicitar-te pel post d'avui. És esplèndid. Hi veig una gran escriptora darrere, n'estic convençut.
Altrament, hi ha una cosa que em té molt intrigat. Què diu la gent de carrer davant l'embastardiment de les tradicions pròpies? Com ho raona? Quines excuses fan servir?
I és que em costa acceptar que els nadius s'empassin sense més ni més aquests gripaus....
Un beset i una encaixada i ENDAVANT!
Francesc
Com vos sabeu bé, Comtessa, una de les pitjors coses que se li poden dir a un alcoià --i a la majoria d'alcoianes-- és que es "disfressa" de moro o de cristià, i que "balla" una marxa. Que Al·là em lliure de posar-me en pla "guardià de les sagrades tradicions", però per disfressar-se i ballar, fins i tot per lluir balconaes, que està molt bé i és molt divertit, no cal envair els moros i cristians, collons ja, que tenen tot l'any per a fer-ho si volen...
I tot l'any, també per ser valencians, litúrgies a banda i caiga qui caiga. Salut!
Francesc, la gent???? LA GENT FA PALMES!!
Russel, no utilizarás el nombre de la Fiesta en vano! Quan de menuda em tragava l'Entrà sencera, el moment en que passaven els Contrabandistes era el que aprofitava per a entrar a menjar algo o anar al bany.
Publica un comentari