Potser siga que ens ve en el caràcter, ja saben allò del menfotisme valencià, que sembla que definitivament ho portem als gens (hòstia, no hi ha més que pegar una miraeta al panorama), potser siga que tampoc ens ensenyaren mai a valorar-ho, jo què sé. Durant anys, desgraciats de tota mena, personatges amb deliris megalòmans i ganes de fer diners fàcils o senzillament gent d’a peu que no sabia què fer dels bancals heretats ara que ja no es viu del camp, han fet de la terra moneda de canvi sense cap remordiment. De serres a terrenys cultivables, tot era susceptible de ser urbanitzat, de tot es podria traure alguna perra: ara ací unes casetes, ara ací un hotelet, ara ací un polígon, ara ací un parc d’atraccions, ara ací una carretereta pa poder aplegar a tot. Amb un problema de base pel que fa a educació ambiental (i tardarem generacions en estar al nivell d’altres països), era fàcil que el ciment calara.
La barbàrie de la construcció és només un de tants exemples del poc apreci que li hem tingut sempre a la terra, se’n podrien citar molts més. El que em preocupa és la indiferència front als desastres mediambientals, que semblen no ser de importància mentre no hi haja pel mig pèrdues humanes. Pel que fa als incendis forestals, no queda cada estiu la sensació de que es podria haver fet més? Més per evitar-los, més per combatir-los, més per condemnar als culpables?
Els pobles veïns veuen caure la cendra damunt les teulades, les columnes de fum són visibles des de tots els balcons: ahí teniu la supremacia humana, ahí teniu el poder de l’home. I hi haurà a qui no li canvie el gest els pròxims dies, quan puga creuar les carreteres ara tallades, i siga tot negre el paisatge darrere de la finestra.

Quizá sea que nos viene en el carácter, ya saben aquello del menfotisme valenciano, que parece que definitivamente lo llevamos en los genes (hostia, no hay más que echar un vistazo al panorama), quizá sea que tampoco nos enseñaron nunca a valorarlo (son evidentes las enromes deficiencias en cuanto a educación ambiental de allá abajo), yo qué sé. Durante años, desgraciados de toda clase, personajes con delirios megalómanos y ganas de hacer dinero fácil o sencillamente gente de a pie que no sabía qué hacer con los terrenos heredados ahora que ya no se vive del campo, han hecho de la tierra moneda de cambio sin ningún remordimiento. De sierras a terrenos cultivables, todo era susceptible de ser urbanizado, de todo se podía sacar alguna perra; ahora aquí unas casitas, ahora aquí un hotelito, ahora aquí un polígono, ahora aquí un parque de atracciones, ahora aquí una carretera para poder llegar a todo. Con un problema de base en cuanto a educación ambiental (y tardaremos generaciones en estar al nivel de otros países), era fácil que el cemento calara.
La barbarie de la construcción es sólo uno de tantos ejemplos del poco aprecio que le hemos tenido siempre a la tierra, se podrían citar muchísimos más. Lo que me preocupa es la indiferencia frente a los desastres medioambientales, que parecen no ser de importancia mientras no haya de por medio pérdidas humanas. Por lo que respecta a los incendios forestales, ¿no queda cada verano la sensación de que se podría haber hecho más? ¿Más por evitarlos, más por combatirlos, más por condenar a los culpables?
Los pueblos vecinos ven caer la ceniza encima de los tejados, las columnas de humo son visibles desde todos los balcones: ahí tenéis la supremacía humana, ahí tenéis el poder del hombre. Y aún habrá a quien no le cambie el gesto los próximos días, cuando pueda atravesar las carreteras ahora cortadas, y el paisaje tras la ventana sea todo negro.
15 comentaris:
és tan i tan desolador!
No és només desolador, Clidice, és molt més, no pot dir-se. Sembla prou evident que el foc ha sigut intencionat, ara vorem amb què mos ixen... I aplegant a la Mariola, i dels Pous Clars no ha quedat res... uffffffff
justament missenyora, és TAN bèstia tot plegat que costa molt dir res sense començar a desbarrar :(
Un dia infaust, Comtessa, i una mà criminal sense cap dubte. Però pel moment, el que compta és fer-se amb els focs (que, a banda del gros, van eixint aquesta vesprada per tot arreu). Ara com ara, em tem que no pinta molt bé la cosa, però sembla que el vent s'encalmarà.
I quan ho he escrit no era el que és ara... puffff quina impotència, quina ràbia, quin jo què sé... si és que ja no sé què dir, no puc fer més que estar vinga a tocar per telèfon a uns i altres i amb cinquanta finestres obertes al mateix temps, per un costat diuen que ja hi ha un detingut, altres que si el foc està o no està ja en Mariola, a altre lloc que a Bocairent han deixat de funcionar telèfons i Internet, jo què sé, només que quina ràbia, que dels ous penjava jo a més d'un, fills de puta...
Lo de L'Alqueria està contorlat, però puta merda amb més dies que llonganisses i tenia que ser hui, ja tens efectius que s'hauran haver de desplaçat a lo de L'Alqueria i deixar el foc important, si és que és que és que...
Pel que jo sé, a Mariola no ha arribat encara, però és difícil tindre informació fiable sense emprenyar a qui està a peu de foc, que ja té prou amb això. Creuarem els dits i estarem a l'aguait... Però el vespre serà llarg: el que toca, en dies com hui, és que tots els fills de puta isquen del cau i ens ompliguen de fum tot el país.
No ens preocupem, Camps està allí pa salvar-mos la serra...
Que sí, que han sigut intencionats diuen, com si no s'ho haguérem imaginat des del principi, uffffff, no puc no puc no puc.
Però camps no estava navegant?
:-)
http://nauticajonkepa.wordpress.com/2010/09/07/altos-cargos-del-consell-y-sus-familias-utilizan-los-buques-escuela-para-excursiones/#comment-2078
És horrible :(
No puc ficar la mà sense cremar-me damunt d'una flama al afirmar que l'incendi ha sigut intencionat, però on jo estava, a Benissoda, és inexplicable, tots feiem cabòries, com collons el foc ha creuat per on ha creuat, és impossible. Només un fill de puta l'ha ajudat a creuar.
Quin desconort. I ara, a tornar a començar.
Quina ràbia i quina llàstima, comtessa, he vist les imatges una i altra vegada i no sé què és més gran si la pena o la ràbia....fa unes setmanes vaig vore eixes muntanyes verdes i precioses, llocs on tinc records que atesore i ara ja no queda res....a mi també m´agafen ganes de penjar algú...
Han detingut a un exbrigadista forestal com a responsable dels incendis:
http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/09/08/detienen-brigadista-forestal-autor-incendio-arrasa-2500-hectareas/737210.html
Paisatge desolat
És
cert, sí,
desolat
és el paisatge,
l’illa és insalubre
i la vall és de llàgrimes
i les rialles se’n van,
només sang de gladiadors
focs d’artifici i jocs de pilota,
ben organitzades les cerimònies
per pitjar la paraula i la llibertat
i tothom brega per dur l’aigua al seu molí.
Per què hem de defensar aquestes restes miserables?
El pa i la sal han quedat fora del paradís,
l’Edèn natural entre l’Eufrates i el Tígris,
i lluny també de les arcàdies fictícies
s’han perdut les músiques i els poemes
que rauen com restes oblidades
enmig del jardí de bonsais
i vegetals empeltats.
Ja no cal posar adob
ni regar les plantes,
s’ha esvaït l’ombra
deixant-ho
tot sec,
mort.
Salut
Francesc Cornadó
Publica un comentari