divendres 10 de setembre de 2010

Abecedari musical (J)

Ofensiva finlandesa que ni la d’Allau amb el Lewis Carroll. Serà per això del nomaguantelesganesdetornaraFinlàndiaiencaraemquedenalgunsmesos pel que vaig encomanar una botella de vodka, perquè a mi mai m’ha agradat beure vodka i quan em preguntaren VOLS ALGO? em va eixir VODKA! com un acte reflex; va parlar la meua part finlandesa. El cas és que jo, a Finlàndia o a la terreta, haguera sigut una gran acordionista, i va en sério, des de menuda que volia aprendre a tocar l’acordió, però me s’emportaren per altre camí. Ho tinc com una de les meus grans passions frustrades, fins a l’any en que em plante i diga D’ARA NO PASSA, i em pose. Mentre eixe moment aplega, i este any no serà, em conforme amb escoltar com toquen altres, i en Finlàndia no van curts, els sobren acordions pa lo que siga, pal folk i pals tangos, pal rock i pal metal, on vullgues tenen acordions. La xicona esta, la Johanna Juhola, va camí de ser la nova Maria Kalaniemi, acordionista mítica. Mosatros tampoc podem queixar-se, sempre ens quedarà María Jesús.





Ofensiva finlandesa que ni la de Allau con Lewis Carroll. Será por eso del nomeaguantolasganasdevolveraFinlandiayaúnmequedanalgunosmeses por lo que encargué una botella de vodka, porque a mí nunca me ha gustado beber vodka y cuando me preguntaron ¿QUIERES ALGO? me salió ¡VODKA! como un acto reflejo; habló mi parte finlandesa. El caso es que yo, en Finlandia o en la terreta, hubiera sigo una gran acordeonista, y va en serio, desde pequeña que quise aprender a tocar el acordeón, pero se me llevaron por otro camino. Lo tengo como una de mis grandes pasiones frustradas, hasta que llegue el año en que me plante y diga DE AHORA NO PASA, y me pong. Mientras ese momento llega, y este año no será, me conformo con escuchar lo que tocan otros, y en Finlandia no van cortos, les sobran acordeones para lo que sea, para el folk y para los tangos, para el rock y para el metal, donde quieras tienen acordeones. La chica esta, la Johanna Juhola, a camino de ser la nueva Maria Kalaniemi, acordeonista mítica. Nosotros tampoco podemos quejarnos, siempre nos quedará María Jesús.

5 comentaris:

matilde urbach ha dit...

ai sí, la mariajesús, que nostrusenyor i Hitchcok la perdonin!!
Jo la tinc en un altaret, al costat de la marialuisaseco i torrebruno.

marta (volar de nit) ha dit...

A banda d'aquestes velles glòries, hi ha més acordions, per exemple a Arsèguel.

Salut i vodka :)

Lady Daga ha dit...

A la Maria Jesús la vaig vore per casualitat aquest estiu a Benidorm, arropada per una gran bandera espanyola i els aplaudiments d'un centenar de jubilats. No sé tia, no et veig massa de públic!!!

Anònim ha dit...

Estimada Comtessa: la trobada d'acordionistes d'Arsèguel, al Pirineu, s'hi celebra cada estiu. Crec que a finals de juliol i allò fa goig de veure.
Si per ventura vosté segueix amb la idea fer sonar l'acordió, li recomane que visite Arsèguel i els companys músics d'El Pont d'Arcalís.
No serà una visita debades, li ho assegure.

Salut i força.

Amadeu.

Comtessa d´Angeville ha dit...

Personetes que lo de la María Jesús era conya, la vaig vore una volta sense l'acordió un matí de diumenge d'empalmó en el rastro El Cisne en Benidorm... Amadeu, a El Pont d'Arcalís els vaig vore en directe moltes voltes, i a la trobada d'Arsèguel sempre he volgut anar. La primera volta que em va entrar la mania va ser en un dels Festacarrer d'Ondara, probablement sería una de les primeres edicions, en el noranta i algo. Qualsevol grup que estiguérem veient, jo em quedava embobaeta amb els acordions, però al remat tocar el violí quedava "més bonico"...

)