dimecres 1 de setembre de 2010

Abecedari musical (H): Hugo Mas a Girona i a Vic

Tot final, encara que este siga més bé un parèntesi fins a la primavera, té un principi, i el de vindre-me’n a treballar a Noruega porta per data el desembre de fa dos anys. Encara vaig tardar alguns mesos en vindre-me’n, però desembre va ser el mes de la decisió. Amb menys que més ganes de pegar a fugir, anava jo com ànima en pena pel món lamentant-me de tot el que una puga lamentar-se i etcètera etcètera, quan aplegà el Nadal i amb ell el 28 de desembre, Dia dels Innocents, data que no canvià substancialment la meua vida però que quedà per diverses raons marcada al calendari.

Eixe mateix dia l’il•lustríssim blogaire Baydal m’escrigué per a dir-me que aniria a L’Alcúdia al concert que cada any reunix en el Teatre La Clau a lo milloret de cada casa, i improvisant a tota hòstia en el temps que durà fer una cridà de telèfon a altres alcoianets que allà anaven em vaig vore jo també passant calor allà dins mentre un homenet eixia a l’escenari amb una guitarra: era Hugo Mas i cantà un poema que deia No vull partir, amor, no vull partir. I jo, que tenia el cap mig ple amb Noruega mig amb algú, pensava justament això, no vull partir, amor, no vull partir, i me se caia el món als peus.

La cançó de l’alba, eixe poema de Manel Rodríguez-Castelló en veu d’Hugo Mas, acabà convertit en la cançó del meu exili, i nou mesos més tard, a penes dos dies després d’haver tornat per primera volta de Noruega, Hugo Mas tornava a cantar-la davant de mi, punxant com en la primera escolta però sense que esta volta la sang aplegara a vesar; havia tancat, definitivament, un cicle.

Hugo Mas estarà esta nit a les 23h. al pub El Cercle de Girona i el pròxim dia tres a les 20h. a la Biblioteca Joan Triadú de Vic. Vagen si els pilla a prop, i si no també.

Per altre costat, la nit del 28 de desembre deixà clar que el docte Baydal molta carteta de l’any de la picor i que si blau o no blau que hasta pareix que siga un home sério, però en una hipotètica llista amb els millors blogaires amb els que eixir de festa, ocuparia un dels primers llocs: a les onze del matí del dilluns vint-i-nou encara tres personetes caminàvem pels carrers de València, i una d’elles era ell. Ho he recordat vegent el vídeo: aprofitant que en tres dies celebrem Sant Vicent Andrés Estellés, Toni de l’Hostal i Hugo Mas canten M’aclame a tu, com ja fera l’Ovidi.





Todo final, aunque éste sea más bien un paréntesis hasta la primavera, tiene un principio, y el de venirme a trabajar a Noruega lleva por fecha el diciembre de hace dos años. Aún tardé algunos meses en venirme, pero diciembre fue el mes de la decisión. Con menos que más ganas de irme, iba yo como ánima en pena por el mundo lamentándome de todo lo que una pueda lamentarse y etcétera etcétera, cuando llegó la Navidad y con ella el 28 de diciembre, Día de los Inocentes, fecha que no cambió sustancialmente mi vida pero que quedó marcada en el calendario por varias razones.

Ese mismo día el ilustrísimo blogaire Baydal me escribió para decirme que iría a L’Alcúdia al concierto que cada año reúne en el Teatre La Clau a lo mejorcito de cada casa, e improvisando a toda hostia en el tiempo que duró hacer una llamada de teléfono a otros alcoyanos que allí iban, me vi yo también pasando calor allá dentro mientras un hombrecito salía al escenario con una guitarra: era Hugo Mas y cantó un poema que decía No vull partir, amor, no vull partir. Y yo, que tenía media cabeza llena con Noruega media con alguien, pensaba justamente eso, no vull partir, amor, no vull partir, y se me caía el mundo a los pies.

La cançó de l’alba, ese poema de Manel Rodríguez-Castelló en voz de Hugo Mas, acabó convertido en la canción de mi exilio, y nueve meses más tarde, apenas dos días después de haber vuelto por primera vez de Noruega, Hugo Mas volvía a cantarla delante de mí, punzante como en la primera escucha pero sin que esa vez la sangre llegara a salir; había cerrado, definitivamente, un ciclo.

Hugo Mas estará esta noche a las 23h. en el pub El Cercle de Girona y el próximo día tres a las 20h. en la Biblioteca Joan Triadú de Vic. Vayan si les coge cerca, y si no también.

Por otro lado, la noche del 28 de diciembre de 2009 dejó claro que el docto Baydal mucha cartita del año de la picor y que si azul y si no azul en la senyera que hasta parece que sea un hombre serio, pero en una hipotética lista con los mejores bloggers con quienes salir de fiesta, ocuparía uno de los primeros lugares: a las once de la mañana del lunes veintinueve todavía tres personitas andábamos por las calles de Valencia, y una de ellas era él. Lo he recordado viendo este video: aprovechando que en tres días celebraremos San Vicent Andrés Estellés, Toni de l’Hostal y Hugo Mas cantan M’aclame a tú, como ya hiciera Ovidi Montllor.

10 comentaris:

Vent d Cabylia ha dit...

Vosté ja sap, senyora Comtessa, que si n'hi ha cassalla, el dia i la nit se fan molt curtes. Dilluns pel matí que era, mare meua...

Desconeixia, d'altra banda, que el seu amor per la cançó provenia d'aquell mateix dia. Vés quina cosa!

Anònim ha dit...

Jo el vaig vore actuar em sembla que fa poc, però en realitat no fa poc, bé... en tot cas, M'emocioní, molt, amb La cançó de l'alba. També esta m'aclame a tu m'agrada molt.
A vore si ve per València, i hi aniré.
Besets.
p.d. i tens raó, ho digueres en un altre apunt: en directe, la cançó guanya molt.
C.

Comtessa d´Angeville ha dit...

En efecte, Docte Baydal. La cançó no l'havia sentida mai fins a eixe dia. Ai xè, m'han entrat ganes de soparot blogger, o dinar, o un ADSL millor però això ja es demanar massa (asmorzar, dinar, sopar i lo que vinga), vosté que fa d'aglutinaor ja podria montar-ne uno, mire als catalans http://enceneu-els-llums.blogspot.com/2010/08/convocatoria-blocaire.html

Comtessa d´Angeville ha dit...

Coralet, jo no em canse de dir que a mi en el disc no m'agrada hihi, però en directe ufff. On el vas vore?

Vent d Cabylia ha dit...

Ui, jo a partir de la setmana vinent faré retiro espiritual, així que no estaré per a organitzar festivals. Ara, si s'animen a muntar-ne algun no descarte apuntar-me (sobretot si hi ha cassalla!). :D

#M# ha dit...

Ains, colla de golfos!

#M# ha dit...

Bandarres!

Toni de l'Hostal ha dit...

Vôs que te'n propose un parell, â qu'estàs de rodrigues? Aixina mos entrenem pâ quan torne la pelaîlla del Serpis, qu'ausães...!

Anònim ha dit...

El vaig vore en l'homenatge a Ovidi Montllor que feren a la Universitat de València, a la facultat de Filologia. Cantà eixa, i crec que la de Daltabaix. Aní sobretot per vore-lo a ell cantar, tenia ganes! :)

Anònim ha dit...

Pos a mi me sembla massa lento, que vos he de dir.

)