Anava a l’hotel a per gel. A la porta de casa, un pícid aparentment moribund. Potser ha xocat contra alguna finestra i només estiga atordit, per això espere. Si quan torne a eixir no s’ha menejat del lloc, hauré de matar-lo.
Iba al hotel a por hielo. A la puerta de casa, un pícido aparentemente moribundo. Quizá ha chocado contra alguna ventana y sólo esté aturdido, por eso espero. Si cuando vuelva a salir no se ha movido del sitio, tendré que matarlo.
10 comentaris:
No fa molt bona pinta, l'animalet... A vore si n'hi ha sort i reviscola.
Reina, és absolutament necesari? I en tot cas, no pot fer un altre eixa feina?
Aquestes coses et xafen el dia...
tendré que matarlo?
no hagas nada, seguramente no estás interpretando bien lo que ves
Vaig esperar casi una hora, i era evident que sí, que estava morint-se. Si m'haguera esperat igual haguera tardat cinc o deu minuts en fer-ho, però estava clar.
a roja, era muy evidente que se iba a morir.
Xica, jo crec que has fet lo millor. Jo també ho haguera fet.
No se no se... hacer lo que ya va hacer la naturaleza por si misma... tengo siempre dudas en estos temas
Si a mi em trobes alguna vegada en eixe estat no em remates. Em duus a casa i me pegues una dutxa freda que segurament porte una castanya que no m'aclarisc i així se me passa.
En el cas del pardal... eutanàsia insinuada, perquè pinta de bufat no fa.
És, o millor dit era, un Picot cendrós. De tant en tant arriba als nostres boscos algun exemplar divagant procedent del nord.
De lluny se sent el seu tamborinar: tac, tac, tac... mentre barrina uns perfectes forats als arbres.
Tan breu com brutal. Just: i una conclusió que estalvia la hipocresia.
Publica un comentari