On està l’adossat amb jardí al darrere, on l’apartament en la platja. On està el meu cotxe cinc portes i cadireta per al xiquet, on el gos estirat baix la taula, on l’aparell d’aire condicionat i el robot de cuina amb el que fer pastissos als amics que vinguen a prendre café a l’hora d’Amar en tiempos revueltos.
Dónde está el adosado con jardín detrás, dónde el apartamento en la playa. Dónde está mi coche cinco puertas y sillita para el niño, dónde el perro estirado bajo la mesa, dónde el aire acondicionado y el robot de cocina con el que hacer pasteles a los amigos que vengan a tomar el café a la hora de Amar en tiempos revueltos.
9 comentaris:
Però, ho has volgut?
Moltes coses no sé on estan, però l'aire condicionat sí, n'estic segur. Un beset i no poses l'aire molt fort.
Anònim, sempre.
Corpi, ací lo que em pose a diari és la calefacció!
hui tot me fa recordar poemes de la pizarnik:
Llamé, llamé como la náufraga dichosa
a las olas verdugas
que conocen el verdadero nombre
de la muerte.
He llamado al viento,
le confié mi ser.
Pero un pájaro muerto
vuela hacia la desesperanza
en medio de la música
cuando brujas y flores
cortan la mano de la bruma.
Un pájaro muerto llamado azul.
No es la soledad con alas,
es el silencio de la prisionera,
es la mudez de pájaros y viento,
es el mundo enojado con mi risa
o los guardianes del infierno
rompiendo mis cartas.
He llamado, he llamado.
He llamado hacia nunca.
¡Ah! sembla que s'ha cancel·lat el concert :(
Clara DelaVegada
Estic segura que apart de pensar en eixes coses, també ho fas en les que tens a canvi...i mai és tard.
I, en canvi, quanta gent que no buscava tot això s'ho va trobar un dia quasi sense adonar-se'n, i des d'aleshores no ha parat de buscar el punt on va canviar de camí... La vida és una vella puta burleta, però quasi sempre dóna joc per a una altra basa. O seré jo, que vull creure-m'ho. Sort, salut!
On un retall suficient d'herbei sense pedres per a plantar-hi la tenda, on l'estany. On les geleres resistents i per on la línia possible que ens elevi encara més; que ja és irreductible malura de per vida veure uns cims i no sentir-se temptat.
Si penses que has de ser feliç, fes-ho!!!
Tot arriba, no cal forçar les situacions. Hem de caminar per aquest camí que és la vida. A cada trencall hem de decidir-nos per quina direcció prenem. No podem prendre més d'una direcció, però cadascuna té les seves coses bones i dolentes.
Una abraçada.
Això em pregunto jo també!!! Ets valenta d'escriure-ho. Però alguns dels que ho tenen sembla que visquin en una pressó
Publica un comentari