En quin moment se’ns va caure de les mans el món i es va trencar en mil trossets. Si va ser quan el pare deixà d’alçar-mos al braç –peses massa-, si va ser la primera volta que en asomar-nos a la finestra del quarto dels joguets hi havia baix de casa la comitiva d’un enterro –també es veien les bodes, vivíem front a l’església-, si va ser quan el iaio lligà un sac amb els gatets dins i el reballà al riu –control de natalitat-, si va ser una vesprada fent-se-les damunt l’estutx – aquells de dos pisos de metall sempre al pis de baix el borrador i el sacapuntes- quan encara manaven quaderns de cal•ligrafia.
Era més fàcil quan mirant als uelets sentats en la plaça ignoràvem que ells també havien estat abans botant dins de la font perquè els havia caigut la pilota.
En qué momento se nos cayó de las manos el mundo y se rompió en mil pedazos. Si fue cuando papá dejó de levantarnos al brazo -pesas demasiado-, si fue la primera vez que al asomarnos a la ventana del cuarto de los juguetes había junto a la casa la comitiva de un funeral -también se veían las bodas, vivíamos frente a la iglesia-, si fue cuando el abuelo ató un saco con los gatitos dentro y lo lanzó al río -control de natalidad-, si fue una tarde haciéndonoslas sobre el estuche -aquellos de dos pisos de metal siempre en el piso de abajo el borrador y el sacapuntas- cuando todavía nos mandaban cuadernos de caligrafía.
Era más fácil cuando mirando a los abuelitos sentados en la plaza ignorábamos que ellos también habían estado antes saltando dentro de la fuente porque les había caído la pelota.
5 comentaris:
Com es pot començar un post amb una frase tan collonuda com "En quin moment se’ns va caure de les mans el món i es va trencar en mil trossets."? Fas quedar malament a tots els blogaires que no hem sabut trobar una arrencada d'aquest nivell! :-)
El moment en què ta mare deixa d'engrunssar-te mentre t'asseca després de la dutxa. Massa pes, massa gran ja.
C.
Estallará la isla del recuerdo.
La vida será un acto de candor.
Prisión
para los días sin retorno.
Mañana
los monstruos del buque destruirán la playa
sobre el vidrio del misterio.
Mañana
la carta desconocida encontrará las manos del alma.
Alejandra Pizarnik
Clara Delavegada
SM home no diga tonteries Axagerat.
C. jo és que vaig ser molt gran tota la vida i ma mare és molt menudeta, va deixar d'engrunssar-me prompte.
Clara, la Pizarnik m'encanta, MOLTES GRÀCIES!
oh... doncs no recordar-ho no sé si és positiu o negatiu... i no sé si cal fer l'esforç de trobar el record, a vegades se'ns escapa cada dia i se'ns trenca massa sovint, d'altres el podem conservar intacte i preciós, cada dia tenim l'oportunitat de fer-ho, no?
massa temps sense passar a veure't Comtessa, i em sap molt de greu perquè m'agrada llegir-te, molt.
una abraçada!
Publica un comentari