Les últimes setmanes han sigut entre els companys un anar i vindre de guies, bitllets d’avió, plans i projectes que este nou any que encetem demà vorà realitzats. La majoria a penes passarà uns dies sense fer res des de que tanquem: en menys d’una setmana tots estaran volant. Les destinacions, diverses, el mateix que els motius que els porten cap a elles. Fer surf a Brasil, escalar a la India o gaudir de les casetes comprades a Costa Rica i Thailàndia són alguns dels plans. Austràlia, Xile, Sri Lanka, Argentina o Canadà, altres dels destins elegits, . Hi ha qui es pren només tres mesos, hi ha qui se’ls pren tots fins a la pròxima primavera; hi ha qui en gener pujarà cap a Svalbard a fer la temporada d’hivern, hi ha qui la farà als Alps suïssos i qui preferirà els francesos amb vistes al Mont Blanc. Entremig, alguna breu visita al lloc de naixement, eixe que ja no és casa.
Per la meua part, com ja vaig anunciar, em propose tornar al poble. La decisió no va ser fàcil de pendre, menys amb esta rebolica de idees al voltant cadascú diguent la seua i posant-me les dents llargues, a un clic de comprar un bitllet direcció Kathmandú i la perspectiva d’un parell de mesos per Nepal seguits de la més plaentera de les indecisions que omplir amb qui sap què. Els meus reptes passen per educar a la gossa que he adoptat, aprendre altra llengua, comprar-me una nova bicicleta o sobreviure a l’excés de cassalla en els bars de la comarca, el que a priori sembla prou menys atractiu que travessar-se amb esquís deserts gelats o pujar més amunt dels sis mil metres en ves a saber quin racó del món. Dins de la suposada quotidianitat que espere, el que per a l’any que comencem se’m presenta com la més alta de les cotes a assolir és el tornar a les aules: a estes altures, he decidit clavar-me a estudiar el batxillerat. I puc assegurar-los que no serà gens fàcil haver de tindre el cul quiet lo que dura un embaràs, però confie en fer-ho.
Siga el que siga allò que els deparen els pròxims mesos a vostés, feliç any nou.
Plaers de la terreta a retrobar. Oliva, setembre de 2009.
Las últimas semanas han sido entre los compañeros un ir y venir de guías, billetes de avión, planes y proyectos que este nuevo año que empezamos mañana verá realizados. La mayoría apenas pasará unos días sin hacer nada desde que cerremos: en menos de una semana todos estarán volando. Las destinaciones, diversas, lo mismo que los motivos que les llevan a ellas. Hacer surf en Brasil, escalar en la India o disfrutar de las casitas compradas en Costa Rica y Tailandia son algunos de los planes. Australia, Chile, Sri Lanka, Argentina o Canadá, otros de los destinos elegidos. Hay quien sólo se tomará tres meses, hay quien se los coge todos hasta la próxima primavera; hay quien en enero subirá hacia Svalbard para hacer la temporada de invierno, hay quien la hará en los Alpes suizos o quien preferirá los franceses con vistas al Mont Blanc. En medio, alguna breve visita al lugar de nacimiento, ese que ya no es casa.
Por mi parte, como ya anuncié, me propongo volver al pueblo. La decisión no fue fácil de tomar, menos con este caos de ideas alrededor cada uno diciendo la suya y poniéndome los dientes largos, a un clic de comprar un billete dirección Kathmandú y la perspectiva de un par de meses por Nepal seguidos de la más placentera de las indecisiones que llenar con quién sabe qué. Mis retos pasan ahora por educar a la perra que he adoptado, aprender otro idioma, comprarme una nueva bicicleta o sobrevivir al exceso de cazalla en los bares de la comarca, lo que a priori parece bastante menos atractivo que atravesar con esquís desiertos helados o subir más arriba de los seis mil metros en vete a saber qué parte del mundo. Dentro de la supuesta cotidianeidad que espero, la que para el año que empieza se me presenta como la más alta de las cotas a alcanzar es el volver a las aulas: a estas alturas, he decidido meterme a estudiar el bachillerato. Y puedo asegurarles que no será nada fácil haber de tener el culo quieto lo que dura un embarazo, pero confío en hacerlo.
Sea lo que sea aquello que les deparen los próximos meses a ustedes, feliz año nuevo.
8 comentaris:
Algú hauria de revisar els calendaris. Setembre, després de les vacances d'estiu, sembla ser l'inici de totes les activitats. Nous reptes, nous projectes, noves ganes de fer coses,... Almenys, per a mi, sempre ha estat així.
Comtessa, la cassalla no li la recomane. Hi ha altres begudes millors amb les quals assolir els sis mil metres.
Per molts anys amb una miqueta de retard i feliç any nou, potser amb una mica de precipitació, perquè això dels anys és millor mirar-ho amb perspectiva i relativisme per veure com han anat, i fins i tot en la quotidianitat del sud poden ser triomfals :-)
Sort amb l'estudi! :D
Coralet
Feliç any a vosté també, benvolguda comtessa...té vosté tota la raó quan diu que l´any comença en setembre, afortunadament sense nit de cap de any! Que s´ho pase voste molt bé en el poble i que tots els seus projectes tiren endavant.
Un abraç
pd. nit de cap d´any no, pero cassalla sí :)
Dons prengueu-vos-ho com un impasse entre l'ara i el 6.000, hi ha temps encara missenyora, molt de temps :) Ganes de reveure-us :)
No hay que perder la capacidad de sorprendernos con lo cotidiano... y de mirar con ojos de niño...
¡Feliz año nuevo!
La veritat és que sí, que setembre té molt més de trencament que el gener. Avant amb els nous plans!
La dispersió dels companys en acabar l'estiu em recorda episodis de la meva vida, de fa anys -però.
Recordo també una bruixa tarotista qui fa anys em va dir que l'any començava al setembre. A mi em va xocar que una persona com ella no tingués en compte la simbologia de l'any que comença al gener, però després he pensat que si ho deia, alguna raó deuria tenir.
Publica un comentari