Sentar-se en la Bakeriet i Lom a menjar algo dolcet, amb un llibre per tota companyia.
"Sólo era un muerto más: los protocolos civiles quedaron ahogados por los personajillos del Régimen y se implantó el consabido aquí no ha pasado nada."
Sentarse en la Bakeriet i Lom a comer algo dulce, con un libro por toda compañía.
"Sólo era un muerto más: los protocolos civiles quedaron ahogados por los personajillos del Régimen y se implantó el consabido aquí no ha pasado nada."
5 comentaris:
Això blanc que es veu per la finestra és la bromera d'un riu que baixa desbocat? Si es així, sí que deu ser un vertader plaer sentarse a llegir. Quin soroll més relaxant! Bona lectura.
En efecte és un riu, i el cristall és suficientment gros com per a deixar sentir el seu soroll però sense que moleste. La Bakeriet i Lom és sempre un plaer, potser no ho és tant si un té intenció d'aprimar-se, jo que sóc sac sense fons em puc tirar allà hores només alçant-me només a demanar altre tros de pastís del que siga o altra magdalena amb nabius o altre rotllo de canella i ametlla o altre bollo com siga de lo que siga o altre café amb llet o altre suc de poma i aixina fins que és l'hora de tancar. A hores punta durant el mes de juliol i la primera setmana d'agost fa unpoquet d'asquet de tanta gent que hi ha, però la majoria opta per sentar-se en la terrassa, sempre que vaig el meu sofà preferit està buit.
Uffff Comtessa,
Ara ja entenc perquè vostè és tant dolça (ja sap, som el que mengem).
Una abraçada!
sortosament no tinc a prop meu un lloc així ^^ :) prefereixo que en gaudiu vos i ens ho expliqueu :)
Mira les casualitats de la vida, que fa poc he començat a llegir el "Sólo un muerto más" del Pinilla, i estava a punt a punt d'escriure una nota de lectura...
Publica un comentari