Ahir este blog va fer un any, i jo sense saber-ho. Em vaig donar conter just abans d’anar-me’n a dormir, quan seguint la rutina vaig taxar del calendari del Bar Iturza de Logroño el dia que s’acabava i vore que hui era setze de juliol: la Verge del Carme, la patrona dels mariners. Vaig recordar que en el primer apunt del blog, llevant el de l’anunci de la reapertura (si són habituals sabran que esta casa va tindre tres predecessores: una sense massa rellevància, una segon completament disparatada i que va durar molt de temps, i una tercera que ni fu ni fa), recordava altre dia de la Verge del Carme, quan la mar era tot i juliol era calorós i l’aigua de la platja ens salava les pells.
Si fa un any m’hagueren preguntat, hauria jurat que a hores d’ara esta bajoca farcida fundada a Turtagro no existiria, de la mateixa manera que fa un any no m’haguera imaginat que dotze mesos després tornaria a estar ací, en el mateix lloc, les muntanyes del Jotunheimen. No sé on m’imaginava –supose que tornant al poble o algo aixina, que és com porte mitja vida imaginant-me- però ací segur que no. La qüestió, feliç aniversari.

Turtagro, estiu 2009
Ayer este blog cumplió un año, y yo sin saberlo. Me di cuenta justo antes de irme a dormir, cuando siguiendo la rutina taché del calendario del Bar Iturza de Logroño el día que se acababa y vi que hoy era dieciséis de julio: la Virgen del Carmen, la patrona de los marineros. Recordé que en el primer apunte del blog, quitando el del anuncio de la reapertura (si son habituales sabrán que esta casa tuvo tres predecesoras: una sin demasiada relevancia, una segunda completamente disparatada y que duró mucho tiempo, y una tercera que ni fu ni fa), recordaba otro día de la Virgen del Carmen, cuando el mar era todo y julio era caluroso y el agua de la playa nos salaba las pieles.
Si hace un año me hubieran preguntado, habría jurado que a estas alturas esta bajoca farcida fundada en Turtagro no existiría, de la misma manera que hace un año no hubiera imaginado que doce meses después volvería a estar aquí, en el mismo lugar, las montañas del Jotunheimen. No sé dónde me imaginaba –supongo que volviendo al pueblo o algo así, que es lo que llevo media vida imaginándome- pero aquí seguro que no. A lo que iba: feliz cumpleaños.
15 comentaris:
Bon aniversari, comtessa! Però crec que en el seu cas hauria de sumar les "muntanyes" anteriors, que també compten: tot és un continu i més en el seu cas.
Avui és el sant de ma mare, i jo sense saber-ho! Gràcies, comtessa, aquest bloc és d'utilitat pública!
Per molts anys, i yo que lo lea!
[avui m'he llevat admirada, veig]
Feliç aniversari i estic d'acord amb l'Allau: el número 1 no resumeix bé la seva experiència. I ara no es torni a canviar de casa, que ens despista!
Si el temps passa que no veges...
felicitats i moltes gràcies, rebonica!
Marqués de San Nicolás, Laurel, ..
vaya, vaya, ..
Hola me amiga,You sent me great pictures, If You can send me more, I love to look through pictures, I feel like I was with You also. Paella in text before, I remember like now we have been eating this great food with Andre drinking bier with Lucuś laying under the table. Fresh air, fresh food, sea next too, great talking, laughing, peace, I miss these moments so much now. Jesus, life can be so good. Amen.
moltíssimes felicitats!
ara a passar-ho bé que és el que toca fer en els aniversaris!!
Per molts anys missenyora! aquí o allà! :)
Comtessa!!
Felicitaaats! Dóna't temps per tornar-te a inspirar!!!
Segur que quan el vas començar tenies moltes ganes i coses a dir. Dóna't temps i la inspiració arriba sola i si no arriba per publicar més posts, arribarà per altres coses de les que tindràs més ganes!!!
Una abraçada i bona tornada al poble!
Cris
Per molts anys! Penso que està bé celebrar les coses. Jo fa menys d'un any que segueixo el teu blog i espero que entre la notícia d'ahir i l'aniversari d'avui no hi hagi ara una mudança sense rastre.
Allau deixe deixe les muntanyes anteriors, és l'aniversari d'esta i no de les altres. Això és com si... com si jo què sé, com els gossos o els novios, que quan es moren o es deixen s'han de quedar darrere.
Matilde pobra dona!! Això no es fa, que la Verge del Carme és la Verge del Carme i hi ha que tindre-li un respecte, jo una temporà la portava la medalleta anganxà en el sujetaor.
SM, com li he dit a l'Allau, els blogs com els gossos i els novios, que vagen quedant-se darrere. De casa d'esta no pense canviar de moment, ara de casa de l'altra, de la física, ve canvi i uffff, ma que és complicat.
Martí, rebonico, gràcies per les felicitats, un anyet és res pa tu que ja eres un uelo blogger (i me'n recorde que jo vaig començar a seguir-te al fotolog!)
a roja, LA MAYOR!! Ahí es donde está el Iturza hehehe, ais Logroño...
Aggie, I have to write you more, I just started yesterday, lot of things to talk about, choices and changes, lalalalalà, tomorrow I'm off but I'll go to Lom, I need to buy more alcohol and the day after tomorrow I start to work at 11, so I hope to get drunk in the evening and write you long long long emails! Life can be so good, AMEN!!! Love you my friend!!
Maria, gràcies! De moment passar-ho bé ho deixaré pa demà, hui tinc que desfer la maleta encara des de que vaig aplegar ací fa una setmana i organizar-me, però demà vamos, i encara que no estiguera d'aniversari blogger, serà que fan falta aniversaris pa fer festa!
Clidice, ALLÀ ALLÀ!! (o siga aquí pa vos). Vagen posan data pa una paella en ca Àgueda!
Cris, moltes gràcies!! No és només una qüestió d'inspiració, és també qüestió de temps, molta feina ara a Turtagro, temporada alta començant, i el temps lliure se'n va preparant la tornada al poble que vaja que és complicat això de fer. Però bé, menys posts però el que dius, la inspiració per a altres coses!! Abraçades!
Marta, moltes gràcies!!! De moment no hi ha idea de mudança sense rastre, però com vaig explicar sí és possible que baixe el número de posts i el trellat dels continguts (sempre queda allò de posar una cançoneta o un poema i arreglat). La mudança serà física en breu, però la bajoca farcida per ací continuarà, espere que per molt temps! Salut!
Per molt anys comtessa. Recordo que en aquells dies vaig buscar com un esperitat la nova adreça del vostre bloc.
Aquells dies eren dels "baixos" per mi i poder llegir-vos sempre era un bàlsam per les meves ferides.
Una abraçada molt forta!!!!!
Felicitats, Comtessa. Prompte començaran a eixirte les primeres dents. No vull pensar com mossegaràs amb elles quan estigues de bell nou ací.
Gràcies Corpi, Gràcies Exorcista!
Publica un comentari