dijous 15 de juliol de 2010

Això s'acaba

No tinc temps per a reflexions més profundes, reflexions necessàries que ja faré de portes endins quan no tinga el noranta per cent del cervell ocupat en la feina. Tampoc veig necessari haver de donar explicacions en este raconet de per què faig o deixe de fer una cosa, però sí em ve de gust deixar constància. Potser la decisió coste a molts d’entendre, alegre a tots els que ha d’alegrar i resulte indiferent a qui no em coneix. Es tracta d’una decisió llargament meditada, durant moltes setmanes, moltes nits de no dormir, i de la que potser en un futur puga sentir-me orgullosa però ara mateix només em provoca un pànic pa cagar-se. Qui sap si en uns mesos no resultarà haver sigut el camí equivocat; hui per hui això no m’importa, només pense en fer-ho el millor possible.

No hi haurà les valls del Khumbu –era el meu viatge de final de temporada, ja perfectament organitzat-, ni navegar al rescat de balenes qui sap quins mars, ni nits de vint hores damunt el gel i esforç de les cames obrint pas entre la neu. No hi haurà llengües que no són la meua front al foc, ni avions ni fer maletes, ni inacabables hores de soledat que valen la pena pel paisatge que hi ha al davant. Açò s’acaba, i l’aventura que ve és la de la quotidianitat, la de fer el llit cada matí i anar a comprar el pa al forn. D’ací menys de dos mesos tornaré al poble, i és per a quedar-me.


No tengo tiempo para reflexiones más profundas, reflexiones necesarias que ya haré de puertas adentro cuando no tenga el noventa por ciento del cerebro ocupado en el trabajo. Tampoco veo necesario tener que dar explicaciones en este rinconcito de por qué hago o por qué dejo de hacer algo, pero sí me apetece dejar constancia. Quizá la decisión cueste a muchos de entender, alegre a todos los que tiene que alegrar y resulte indiferente a quien no me conoce. Se trata de una decisión largamente meditada, durante muchas semanas, muchas noches de no dormir, y de la que quizá en un futuro pueda sentirme orgullosa pero que ahora mismo sólo me provoca un pánico para cagarse. Quién sabe si en unos meses no resultará haber sido el camino equivocado; hoy por hoy eso no me importa, sólo pienso en hacerlo lo mejor posible.

No habrá los valles del Khumbu –era mi viaje de final de temporada, ya perfectamente organizado-, ni navegar al rescate de ballenas quién sabe qué mares, ni noches de veinte horas sobre el hielo y el esfuerzo de las piernas abriendo huella en la nieve. No habrá lenguas que no son la mía frente al fuego, ni aviones ni hacer maletas, ni inacabables horas de soledad que valen la pena por el paisaje que hay delante. Esto se acaba, y la aventura que viene es la de la cotidianeidad, la de hacer la cama cada mañana e ir a comprar el pan al horno. En menos de dos meses volveré al pueblo, y es para quedarme.

18 comentaris:

estrip ha dit...

ostres, bona tornada. Però això no s'acaba, tot el que has viscut segur que fa que visquis el nou present d'una manera més amplia. Molta sort!

a roja ha dit...

viendo esa paella no me extraña!!!

Àngels ha dit...

Guau ! que valenta... a cada pas, a cada camí que he llegit al teu blog, m'he adonat cada vegada més de la dona tan valenta que hi tenia davant (virtualment, clar)...
Quan tornes a la terreta, si algun dia vols unes muntanyes de desconexió, al sud-est de l'Aitana hi ha un raconet per a tu.

Clidice ha dit...

L'enhorabona missenyora :) Per cert, us felicito per la nova cara del blog, heu sabut fer-ho molt bé, gairebé ni es nota. Potser que m'hi acabi ficant jo també, ja ho veurem :)

en Girbén ha dit...

No sé si ara li poden fer servei les paraules amb què William Hazlitt, un magnífic prosista de principis del XIX, va concloure el seu assaig ON GOIN A JOURNEY:Els que desitgen oblidar idees penoses fan bé d'absentar-se durant un temps dels nexes i dels objectes que les-hi recorden, però podem dir que només realitzem el nostre destí en el lloc que ens va veure néixer. Per això m'agradaria passar la resta de la meva vida viatjant per l'estranger si en un altre lloc se'm concedís el préstec d'una altra vida, per passar-la després a casa.

vermelldelx ha dit...

Si mai no te'n vas anar i sempre ha estat aquí! Si mai no te n'aniràs i sempre estaràs allà!
L'arròs esplèndid i el país agraïrà que hi visca una vertadera comtessa que bona falta ens fa. Inclou Guardamar al teu mapa i te'n un arròs de mar pagat, segur. I si vols veure noruecs t'assegure que hi tenim una bona colònia que hi viu tot l'any. Com que tornes a casa he decidit tutejar-te. I és que ja se sap que la confiança fa aquestes coses.

disenys il.ucionats ha dit...

dona... malegre molt!! espere que la teva desició siga la correcta que ho será, pserá el escomensament de moltes mes coses, moltes mes situacions, amics, amors..sempre hi han camins que et duen a altres camins., no sempre estar lluny es no estar prop, a casdascú el que li demane el cos, lalma i tot, jo hui estic que no se...que menaniria lluny.
hui es un dia que en pujaria al primer avió... i ja es voria...

L'EXORCISTA ha dit...

Benvolguda comtessa,
el retorn a una vida "normal", quan s'ha tastat el verí de la plena llibertat, és un pas molt valent.
Espero que tot li vagi bé i que gaudeixi de la seva nova vida.
Una abraçada!

AlfredRussel ha dit...

Sàvia decissió, Comtessa. I encertada sempre. Tant com ho haguera estat, també, la contrària. Molta sort, potser ens veurem per la terreta...

"We shall not cease from exploration. And the end of all our exploring will be to arrive where we started and know the place for the first time." (o alguna cosa així)

Comtessa d´Angeville ha dit...

Estrip, gràcies per la sort, encara que el que em caldrà no serà sort precisament... Principalment paciència, MOLTA PACIÈNCIA, i no només a mi. No crec que vaja a ser fàcil, però segur que, com bé dius, tot el viscut els últims anys em fa vore el que ha de vindre d'altra manera.

A roja, aunque parezca poco importante, llega un momento en que cosas como una buena paella compartida con la gente que quieres cobran mucho más valor que el pescado recién sacado de un agujero en el hielo y asado en una hoguera mientras en el cielo una aurora boreal hace que se te encoja el alma (todo eso por lo que lo dejaste todo atrás).

Clidice, mil gràcies per enhorabona i felicitacions, si es fica en canvis vaja amb cuidaet que després no hi ha manera a tornar a posar les coses com eren abans (o jo sóc molt torpe i no va haver manera d'aclarir-me).

Vermelldelx, cert que sempre he estat allà, però ara espere no tornar a estar ací. Ja ha sigut sempre prou complicat viure amb eixa permanent sensació de que de dos llocs t'estiren i vas a partir-te... Vull viure allà només i no vull pensar en altres llocs, al menys no de moment. Guardamar no va ser inclós al meu mapa perquè no formava part d'ell, del meu mapa de records importants vull dir; este acabava en Santa Pola. Però ei, que per un arròs de mar es canvien les fronteres que siguen!!

Patriii no em vingues amb tonteries de que hui te n'aniries, va! Jo morint-me per tornar i ara ixes amb eixes. Pos no s'ho anem a passar bé, tu saps, quedarem juntes pa anar a la piscina, traurem juntes a passejar als gossos... ha d'estar meeeel! (i es pillarem uns pets que deixa't tu d'avions!!). Sé que serà el començament de moltes coses bones, i a tu et tindré de veïna pa que ho veges!! Amics, amor, paelles...

Comtessa d´Angeville ha dit...

En Girbén, em venen perfectes. Llàstima de vida només una, però sort també, si no quin avorriment poder fer tot el que voldríem. Havent d'elegir, ens obliguem a quedar-mos amb lo que importa. I ara, el que toca és allò. I què hòsties, serà per anys! Com si açò vullguera dir que ja no eixiré d'allí en la vida!

Exorcista, més que valent, és complicat, però complicat de collons. Més val que tot vaja bé, i si no va pos mire, sempre quedarà anar-se'n.

AlfredRussel, això ho vaig posar una volta abans de tornar-me'n d'Equador, perquè me'n tornava convençuda de que em quedava, i mire, encara he estat vora un any més bambant... Aquella volta estava convençudíssima i en deu dies ja estava comprant-me el bitllet pa Finlàndia, esperem que esta volta la decisió em dure una miqueta més (no esperem, estic segura del tot de que esta volta va per a llarg, igual no pa massa massa llarg però sí pa prou més llarg que deu dies).

“Mai deixarem d’explorar
I el final de totes les nostres exploracions
Serà arribar al lloc des d’on partirem
I conèixer-lo per primera volta.”


"We shall not cease from exploration
And the end of all our exploring
Will be to arrive where we started
And know the place for the first time."

Els versos són de T.S. Elliot, ací pot llegir-se el poema sencer: http://www.tristan.icom43.net/quartets/gidding.html

Ens vegem per la terreta!

GEMMA ha dit...

Bona nova etapa Comtessa, que estigui plena de meravelloses descobertes, upali!

matilde urbach ha dit...

Bon vent i una abraçada forta, comtessa, que no és boig qui a casa torna!

Chals Roig ha dit...

Ara comença la veritable aventura, la de marcar la diferència. Enhorabona per la decisió, tenint en compte que la resta, la majoria, no sol prendre decisions d'aquest caire molt a sovint, i tu l'has presa. Espere no deixes mai d'escriure.

Corpi ha dit...

L'home és el que és per no tindre-li por al canvi i no per això és més valent o deixa de ser-ho, simplement li és inerent.
Et desitge que la decisió siga encertada.

a roja ha dit...

de poco importante nada
esa es la continuación del camino, pero hay que estar madura para andarlo
el que has andado marchándote es muy necesario pero en el fondo más fácil
disfrútalo, seguro que estás preparada
(ni puta idea de lo que digo)

Anònim ha dit...

To the rose lip maidens and light foot lads.

Out of Africa toast

Por la cándida adolescencia

rose lip maidens

With rue my heart is laden
For golden friends I had,
For many a rose-lipt maiden
And many a lightfoot lad.
By brooks too broad for leaping
The lightfoot boys are laid;
The rose-lipt girls are sleeping
In fields where roses fade.

A. E. Housman (1859-1936)

Comtessa d´Angeville ha dit...

Gràcies gràcies (o siga gracias gracias)!!

Me da que volver a ver Memorias de África es un buen plan para esta noche ;)

)