dimecres 2 de juny de 2010

Hotel dulce hotel

Veig que la cadena Cuatro estrenarà esta nit un programa, Hotel dulce hotel, on pretenen contar com és el dia a dia en establiments hotelers de tota classe. Tinc certa curiositat, però el meu temps televisiu està copat al complet per Amar en tiempos revueltos, aixina que dubte que aplege a vore siquiera l’estrena, a més de que imagine un format similar a Callejeros i altres programes de capçalera de la cadena que em posen dels nervis. Alguns apunts enrere, absorta per la crisi que fa dos dies va evidenciar la catosfera, ja vaig explicar que des d’ací no és senzill omplir de continguts un blog, i que poca cosa tenia a dir a menys que em pegara per fer-los un dia a dia de l’hotel, amb vida i miracles d’hostes i empleats, just això que van a fer en Cuatro.

Les característiques d’este hotel no el fan el lloc més emocionant del món, no al menys de la manera en que sí ho hagueren sigut els posts que haguera pogut fer des de cert hotel de cinc estrelles de València per al que vaig treballar durant la final de la Copa Amèrica fa tres anys. Però amb més o menys que dir, veig interessant, o entretingut o senzillament millor que res, el fer-los una espècie d’Hotel dulce hotel a la meua manera i des d’ací, açò és, el funcionament intern de l’hotel, amb lliçons tan útils com com es fa un llit o com es prepara el buffet de l’esmorzar, o com s’organitza la bugaderia. En altre lloc els hostes donarien per a molt més, però ací venen principalment a lo que venen –pujar muntanyes- i anècdotes curioses o impactants no són habituals.

Potser acabe per no contar res, o després d’un parell de tutorials on els ensenye a plegar un nòrdic o pintar una cabanya ho deixe estar. En eixe cas, em dedicaria a avorrir-los amb la biografia de Geoffrey Winthrop Young, últimes pàgines que m’estan entusiasmant.


Veo que la cadena Cuatro estrenará esta noche un programa, Hotel dulce hotel, donde pretenden contar cómo es el día a día en establecimientos hoteleros de toda clase. Tengo cierta curiosidad, pero mi tiempo televisivo está copado al 100% por Amar en tiempos revueltos, así que dudo que llegue a ver siquiera el estreno, además de que imagino un formato similar a Callejeros y otros programas de cabecera de la cadena que me ponen de los nervios. Algunos apuntes atrás, absorbida por la crisis que hace dos días evidenció la catosfera, ya expliqué que desde aquí no es sencillo llenar de contenidos un blog, y que poca cosa tendría por decir a menos que me diera por hacerles un día a día del hotel, con vida y milagros de huéspedes y empleados, justo eso que van a hacer en Cuatro.

Las características de este hotel no lo hacen el lugar más emocionante del mundo, no al menos de la manera en que sí lo hubieran sido los posts que hubiera podido hacer desde cierto hotel de cinco estrellas de Valencia para el que estuve trabajando durante la final de la Copa América hace tres años. Pero con más o menos que decir, veo interesante, o entretenido o sencillamente mejor que nada, el hacerlos una especie de Hotel dulce hotel a mi manera y desde aquí, esto es, el funcionamiento interno del hotel, con lecciones tan útiles como cómo se hace una cama o se prepara el buffet del desayuno, o cómo se organiza la lavandería. En otro lugar los huéspedes darían para mucho más, pero aquí vienen principalmente a lo que vienen –subir montañas- y anécdotas curiosas o impactantes no son habituales.

Quizá acabe por no contar nada, o después de un par de tutoriales donde les enseñe a plegar un nórdico o pintar una cabaña lo deje estar. En ese caso, me dedicaría a aburrirles con la biografía de Geoffrey Winthrop Young, últimas páginas que me están entusiasmano.

5 comentaris:

ingelmo ha dit...

Vaya! Casualmente yo también pasé una temporada en Valencia en la misma época que tú, concretamente de abril a noviembre de 2007. Viví en un ático precioso con vistas a la Malvarrosa, al mítico Mar Mediterráneo y a las regatas de la America's Cup... Qué buenos recuerdos!

Fue allí donde comencé a escribir mi blog y allí fue también donde -a falta de embarcación- me aficioné a las cometas de tracción y a navegar por tierra con un pequeño buggy... Ainsss!

SUPER FELÍ ha dit...

tampoc no has d´escriure si no tens res a dir...que no passa res i ademes no cobres pas per actualitzar el blog...

ESCLATA-SANGS ha dit...

No em diràs que en tot l’hotel no hi ha algun embolic de faldilles?
O algun treballador i/o client amb passat obscur?

En tots els refugis de muntanya que he estat sempre hi he trobat alguna història interessant!
Alguna cosa trobaràs....

Comtessa d´Angeville ha dit...

El problema és que algun embolic de faldes hi ha... bé, esta temporada encara cap, l'any passat tres, però eixes coses no poden contar-se!! Ídem amb els passats obscurs, hi ha tres obscurs, de tres treballadors estrangers, els noruecs són massa bons pa fer certes coses.... Però clar, tampoc poden contar-se. Ara, l'any passat vam tindre al primer ministre noruec i a una que no sóc jo li va faltar temps pa vindre ací i contar que l'home tenia problemes digestius...

juli ha dit...

Xiqui, que jo també estic enganxat a l'Amar en tiempos revueltos des del principi i crec que ja fa quatre o cinc anys. Quines becadetes més agradables al sofà i amb tota la colla de madrilenys.

)