Jo en vaig menjar una vegada a Pego (en arròs), i no em va fer molta impressió. A Alcoi li diuen talpó, que queda un poc més fi (Imagineu-vos al Círcul: "Que es eso? Oh, filetes de talpón, una esquisités..."). Tot se'n va, en efecte: on brama la tonyina --si en deixem alguna.
4 comentaris:
Que ja no hi ha rateros ni rates de marjal pa fer-se paelles, ja li ho deia el senyor Rufo el Centenario al Nini: "Todo se va"
Jo en vaig menjar una vegada a Pego (en arròs), i no em va fer molta impressió. A Alcoi li diuen talpó, que queda un poc més fi (Imagineu-vos al Círcul: "Que es eso? Oh, filetes de talpón, una esquisités..."). Tot se'n va, en efecte: on brama la tonyina --si en deixem alguna.
Bon viatge! (I les cireres, bones boníssimes)
És que les rates de marjal volen una aigua molt neta, de la que ja no n'hi ha.
ens fas llegir, comtessa...
a mi me ha gustado eso de que internet es para los poetas de ahora lo que los cafés hace cien años... no se me había ocurrido!!!
Publica un comentari