Treballadors de temporada, viatgers, personetes errants, mariners, expatriats, perdedors. Acostume a tractar amb ells amb un mur pel mig, amb la consciència del comiat en tot moment, tenint clar que no els tornaré a vore. Un s’acostuma a una presència propera algunes setmanes, alguns mesos, i quan el contracte s’acaba diu adéu com si no importara massa. Es poden haver compartit els més íntims secrets, es pot haver parlat d’amor, es pot haver parlat de vertadera amistat, es pot haver sigut immensament feliç, però quan l’adéu aplega és adéu. Hi ha excepcions, clar, i hi ha voltes en que després d’una última abraçada hi ha la certesa de que no serà l’última, hi ha promeses de retrobament que per una volta van a complir-se; amb ella va passar això.
Vam compartir temporada l’estiu passat a este lloc, on ella va decidir no tornar. Massa dur, diu, les muntanyes desgasten, i en part l’entenc; que ja li contaré quan tinga la seua edat, em repetix. Ascensions i baixades, vesprades infinites de vi i poesia, cançons, faena, tenda de campanya: moments que no oblidarem, moments que repetirem qui sap, ara, quan. El rencontre estava previst però al remat la feina no em deixarà volar cap a la terreta quan havia pensat fer-ho. Però ella sí, ella el dilluns estarà droga do Alacant (camí d’Alacant en polonés), i ja ens trobarem en altre port. Si veuen a una polonesa amb una botella de lo que siga en la mà i una motxilla a l’esquena caminant per terres valencianes, és ella, Agnieszka, Aggie pals amics. Poden convidar-la a un gintònic.
KURWA AGGIE, I MISS YOU!
Trabajadores de temporada, viajeros, personitas errantes, marineros, expatriados, perdedores. Acostumbro a tratar con ellos con un muro en medio, con la conciencia de la despedida en todo momento, teniendo claro que no los volveré a ver. Una se acostumbra a una presencia cercana algunas semanas, algunos meses, y cuando el contrato se acabe dice adiós como si no importara demasiado. Se pueden haber compartido los más íntimos secretos, se puede haber hablado de amor, se puede haber hablado de verdadera amistad, se puede haber sido inmensamente feliz, pero cuando el adiós llega es adiós. Hay excepciones, claro, y hay veces en que después de un último abrazo hay la certeza de que no será el último, hay promesas de reencuentro que por una vez van a cumplirse; con ella eso ocurrió.
Compartimos temporada el verano pasado en este lugar, donde ella decidió no volver. Demasiado duro, dice, las montañas desgastan, y en parte la entiendo; que ya le contaré cuando tenga su edad, me repite. Ascensiones y bajadas, tardes infinitas de vino y poesía, canciones, trabajo, tienda de campaña: momentos que no olvidaremos, momentos que repetiremos quién sabe, ahora, cuándo. El reencuentro estaba previsto pero al final el curro no me dejará volar hacia allá cuando tenía pensado hacerlo. Pero ella sí, ella el lunes estará droga do Alicante (camino de Alicante en polaco), y ya nos encontraremos en otro puerto. Si ven a una polaca con una botella de lo que sea en la mano y una mochila en la espalda andando por tierras valencianas, es ella, Agnieszka, Aggie para los amigos. Pueden invitarla a un gintonic.
KURWA AGGIE, I MISS YOU!
7 comentaris:
Great, I do not understand again but it does not matter, I am happy going there. Well, I write You once more before I go , I hope. Thanks for all of advices, I use all of them and go to all of the places You mentioned.
Me and my hybrid together, that's a shame I do not have anyone I can go by my car but ok , drunk plane with Polens is good also heheheh. Take care.
Si que és veritat. Estos adeus són definitius, són per sempre. Et passa també quan convius amb persones durant x dies i intimes com si les conegueres de tota la vida. L'experiència et diu que t'acomiadaràs d'elles i, tot i l'intercanvi de telèfons i emails, mai més sabràs res d'elles. És trist, però és la realitat
Enhorabuena por el blog!
Lo he descubierto muy recientemente, pero ya estoy totalmente enganchado a tus relatos y a tu estilo de vida.
"Tardes infinitas de vino y poesía, canciones, tienda de campaña" y una amiga polaca... Yo también quiero!
Un fuerte abrazo,
L'Agnieszka ha anat massa al sud, que a BCN no li neguem un gintònic a ningu.
estic amb l'Allau, no només no el neguem, sinó que el compartim amb alegria (massa potser?) :D
Pos jo estic fent mentireta ja...Li-agradará?
Aggie you have new emails!! Read it, answer me, friends of mine say that you should go to Barcelona if you want a gintonic. I hope know soon about my holidays, this is going to get my crazy, I can not start to plan what-where-whit who I will go during my days off, if I have it, who knows. Shit. I think I'm going to Poland if I can take enough days.
Carles, però hi ha excepcions! Com esta, Agnieszka i jo no hem perdut el contacte des de que vam acabar de treballar juntes la temporada passada, i ací estem, fent lo impossible per tornar a trobar-mos!
Ingelmo, bienvenido y muchas gracias! Yo también he estado curioseando por el tuyo y me gusta lo que he visto. Abrazos viajeros!
Allau, però que li se n'ha anat el cap, ara diu que se'n vol anar a Andalusia, després de vore Alacant i lo que és la meua part, i està que d'ahi no ix, Andalusia i que vol conéixer Gibraltar perquè jo li vaig contar una volta que Gibraltar era un puesto prou friki i curiós de vore, però jo li dic però dona pa uns dies que vens hi ha coses més interessants que Gibraltar (per a mi és un lloc especial per raons íntimes), però que ella tira cap a Andalusia.
Clicide, pos mire la sol·lució és ben fàcil, mos conviden a les dos en el moment en que pugam quadrar les agendes. Gintònics i blogs i una polonesa tocà de la perola.
Xotxe li vaig parlar de la mentireta, que l'estiu passat jo somiava amb mentireta a totes hores, i deia que no acabava de vore la mescla del café licor amb l'aigua-llimó, però ja li ho donaré jo a tastar quan la veja i vorà si mesclen bé o no.
Publica un comentari