I els bars i els llençols, i les nits –quines, quantes nits-, i ningú ens anava a dir mai el que hauríem de fer, no hi havia controls d’alcoholèmia, tot molt més fàcil, sí, amagar-se els grams a l’escot, Who will save rock and roll? no nosaltres, millor pregunta’t a nosaltres qui ens salvarà, i també escriure, clar, com no escriure, escriure menjant-se els punts i les comes i el final de cada paraula com parlar molt però que molt apressa pinta’n altra no preguntes no pares no calles, no calles mai, no deixe’s d’accelerar que ja no anem a cap lloc, ja només anem, ja no podem anar a cap lloc, no aplegarem al final de la carretera, ja no podem.
Accelera, accelera, i oblidar el camí de tornada a casa, esborra la línia que separa els carrils, o siga clava-te-la, mossega’m.
Que no, que ja no.
Que no, que ja no.
All he wanted was to be free...Y los bares y las sábanas –qué noches, cuántas noches-, y nadie nos iba a decir nunca lo que debíamos hacer, no había controles de alcoholemia, todo mucho más fácil, sí, esconderse los gramos en el escote, Who will save rock and roll? No nosotros, mejor pregúntate a nosotros quién nos salvará, y también escribir, claro, cómo no escribir, escribir comiéndose las comas y el final de cada palabra como hablar muy pero que muy deprisa pinta otra no preguntes no pares no calles, no calles nunca, no dejes de acelerar que ya no vamos a ninguna parte, ya sólo vamos, ya no podemos ir a ninguna parte, no llegaremos al final de la carretera, ya no podemos.
Acelera, acelera, y olvidar el camino de vuelta a casa, borra la línea que separa los carriles, o sea métetela, muérdeme.
Que no, que ya no.
Que no, que ya no.
1 comentaris:
Gran homenatge, Comtessa.
Massa temps duia sense sentir la Balada, i m´he emocionat i tot.
Qui no ha viscut, qui no s´ha interessat -tot i que siga teòricament- el somni dels seixanta no s´ha enterat de res.
Gràcies!!
Publica un comentari