“… luego salía al corral, ya oscurecido, y, en un rincón se orinaba las manos para que no se le agrietasen y abanicaba un rato el aire para que se orearan y así un día y otro día, un mes y otro mes, un año y otro año, toda una vida…"
Miguel Delibes. Los santos inocentes
7 comentaris:
Hola Comtessa!!!
En Txumari Alfaro també creu en els efectes benèfics de la pròpia orina.
El millor del cas és que són certs aquests efectes.
Salutacions.
Veu? Vosté veu com s'ha de fer?
Diuen que Ghandi bevia en dejú un got de la seua pròpia orina tots els dies.
Els amics mexicans em van regalar uns dies en una clínica 'miraculosa': totes les teràpies estaven basades (com diu Calpurni) en la meva pròpia orina, la matinera, la primera del dia vaja. No vaig anar mai.
Jo he sentit als vells del poble contar que, a l'hivern, es pixaven les mans per a que no se'ls feren cabrasses.
Aun recuerdo a mi paisano Paco Rabal en la peli diciendo "Milana bonita, milana bonita..." mientras practicaba su curiosa forma de mantener hidratadas las manos.
Aunque si lo piensas bien, más asquerosa es la baba de caracol, ¿no?
Un abrazo
Que sí, que en els pròxims dies faré l'experiment i si funciona ja els ho conte.
Paco tienes razón, vaya que más asquerosa es la baba de caracol. ¡Abrazos!
Publica un comentari