Poemes fets cançó: el sud que ens espera

Esta és la història d’un viatge que es va somiar durant molt de temps amb algú, la història d’uns dies de sol i cervesa fresca, de mossos i gitanos cantant cada nit. És la història d’una casa amb els balcons oberts i plens de flors, una història d’amistats que van pels vint anys, de vestits de tirants i cames a l’aire i llençols amuntonats als peus del llit per la calor. També és la història d’un gos que ja no està i que de no haver sigut per aquells dies no s’haguera dit Jondo, la història d’un estiu que es va gestar molts anys abans quan encara ens menjàvem els mocs i entre atemorides i admirades miràvem com la Sevi i la Antonia i la Piedad feien rogle i una ballava al mig i les altres feien palmes i cantaven, una història que ve del fons dels qui la viuen, que ve del fetge dels que li van posar música deixant-se en ella la veu.

Els poemes/cançons triats per a hui tenen molt, ho tenen tot, que vore amb eixa història. La primera cançó és la part del Romance del Emplazado, dins del Romancero gitano, que Camarón va musicar a La leyenda del tiempo, just el moment en que al gitano Amargo se li avisa que morirà i quan. Una llàstima que a la biblioteca del poble no tingueren el Romancero gitano, però sí he trobat el Poema del cante jondo, Runoelma cante jondosta, que ningú pillava prestat des de 1999. Del Poema del cante jondo els deixe en finés la part final del Diálogo del Amargo (Amargon kaksinpuhelu), la Canción de la madre del Amargo (Amargon äidin laulu), i ací poden vore la versió que va fer d’ella Esperanza Fernández al disc Los gitanos cantan a Federico García Lorca.

Potser April is the cruellest month, però ja puc sentir l’oloreta de les tortilletes de camarons que ens menjarem en juny a la Venta de Vargas.

Amargon äidin laulu

He kantavat häntä lakanaani kiedottuna,
oleanteriani, palmupuutani.

Kuudentenakolmatta elokuun päivänä,
pieni kultainen veitsi mukanaan.

Risti. Ja me jatkamme matkaa!
Hän oli tumma ja katkera.

Naapurivaimot, antakaa sitruunajuomaa
messinkimaljallinen.

Risti. Älköön kukaan itkekö.
Amargo on päässyt kuuhun.





El sur que nos espera

Esta es la historia de un viaje que se soñó durante mucho tiempo con alguien, la historia de unos días de sol y cerveza fría, de mordiscos y gitanos cantando cada noche. Esta es la historia de una casa con los balcones abiertos y llenos de flores, una historia de amistades que van por los veinte años, de vestidos de tirantes y piernas al aire y sábanas amontonadas a los pies de la cama por el calor. También es la historia de un perro que ya no está y que de no haber sido por aquellos días no se hubiera llamado Jondo, la historia de un verano que se gestó muchos años atrás cuando todavía nos comíamos los mocos y entre atemorizadas y admiradas mirábamos cómo la Sevi y la Antonia y la Piedad hacían corro y una bailaba en el centro y las otras hacían palmas y cantaban, una historia que viene del fondo de quienes la viven, que viene del hígado de quienes le pusieron música dejándose en ella la voz.

Los poemas/canciones elegidos para hoy tienen mucho, lo tienen todo, que ver con esa historia. La primera canción es la parte del Romance del Emplazado, dentro del Romancero gitano, que Camarón musicó en La leyenda del tiempo, justo el momento en que al gitano Amargo se le avisa que morirá y cuándo. Una lástima que en la biblioteca del pueblo no tuvieran el Romancero gitano, pero sí he encontrado el Poema del cante jondo, Runoelma cante jondosta, que nadie cogía prestado desde 1999. Del Poema del cante jondo les dejo en finés la parte final del Diálogo del Amargo (Amargon kaksinpuhelu), la Canción de la madre del Amargo (Amargon äidin laulu), y aquí pueden ver la versión que hizo de ella Esperanza Fernández en el disco Los gitanos cantan a Federico García Lorca.

Quizá April is the cruellest month, pero ya huelo las tortillitas de camarones que nos comeremos en junio en la Venta de Vargas.

Amargon äidin laulu

He kantavat häntä lakanaani kiedottuna,
oleanteriani, palmupuutani.

Kuudentenakolmatta elokuun päivänä,
pieni kultainen veitsi mukanaan.

Risti. Ja me jatkamme matkaa!
Hän oli tumma ja katkera.

Naapurivaimot, antakaa sitruunajuomaa
messinkimaljallinen.

Risti. Älköön kukaan itkekö.
Amargo on päässyt kuuhun.