Poemes contra els infames

Poemes contra els infames, així ho ha dit Josep Porcar al seu blog. Ell ha reproduït uns versos d’Antoni Ferrer que demanen pietat (però estos la pietat, com la vergonya, ni la tenen ni la coneixen). Xavier Aliaga deixa al seu blog uns versos de Marc Granell, i a la nota al meu Facebook que vaig escriure amb el mateix poema de Jaume Pérez Montaner de l’apunt d’ahir, sumava un arthurcaravan paraules d’El desesperat, d’Ovidi Montllor: “Tot això, joc crec, que ho apanya un crac!”. Ens falta que el pobre Estellés s’alce de la tomba i clame contra els que no han sabut assumir la veu del seu poble. Més propostes? Altra, El jorn dels miserables, de Lluís Llach: Quanta ràbia que tinc...

Foto de Tania Castro per a El País

Poemas contra los infames, así lo ha dicho Josep Porcar en su blog. Él ha reproducido unos versos de Antoni Ferrer que piden piedad (pero estos la piedad, como la vergüenza, ni la tienen ni la conocen). Xavier Aliaga deja en su blog unos versos de Marc Granell, y en la nota en mi Facebook que escribí con el mismo poema de Jaume Pérez Montaner del post de ayer, sumaba un arthurcaravan palabras de El desesperat, de Ovidi Montllor: “Tot això, jo crec, que ho apanya un crac!”. Nos falta que el pobre Estellés se levante de la tumba y clame contra los que no han sabido asumir la voz de su pueblo. ¿Más propuestas? Otra, El jorn dels miserables, de Lluís Llach: Quanta ràbia que tinc...