La muntanya màgica i Henriette d’Angeville, la comtessa que la puja, van aparéixer ahir al programa de Ràdio Esparreguera que fa la Clicide (mai sé si t'ha de posar l'accent o no), d’Un tel als ulls, tot un honor a pesar de que al poble meu, i no a Semur-en-Brionnais, no li deu parar massa bé que el posen a la província de València: el límit ens queda a prop, Albaida ja no és Alacant, però el Comtat sí! Ací poden escoltar el programa, on s’ha parlat també del blog de Maria, altra de la diàspora valenciana, del que enllace l’apunt recomanat de hui.
He d’aclarir que la bajoca és el que altres diuen pebrera o pebrot, res de mongetes. Com és pot farcir una mongeta? I la bajoca farcida és un plat típic de la meua zona que espere poder menjar ben prompte. Ací vaig tindre un dia la idea de fer-ne, però l’aspecte de les bajoques del supermercat em va tirar cap a darrere. La gastronomia de la terra mereix un respecte i val que totes les paelles que he fet per ací dalt, que no són poques, han sigut un sacrilegi, un atemptat contra la valencianor que encarna l’esperit de la paella, però com si no estiguera ja prou profanada la recepta... En canvi les bajoques farcides encara estan a temps de ser salvades de la sobreexplotació, aixina que em guardaré la recepta per a quan estiga a terres més càlides, sentà amb un gotet de café de feta i llimonà, mirant des de la pèrgola de casa el carrer que m’ha vist créixer, jo que puc perquè ni la meua casa ni el meu carrer se l’està carregant una excavadora.
La montaña mágica y Henriette de Angeville, la condesa que la sube, aparecieron ayer en el programa de Ràdio Esparreguera que hace Clícide, de Un tel als ulls, todo un honor a pesar de que al pueblo mío, y no a Semur-en-Brionnais, no le debe sentar demasiado bien que lo pongan en la provincia de Valencia: el límite nos queda cerca, Albaida ya no es Alicante, pero la comarca de El Comtat sí. Aquí pueden escuchar el programa, donde se ha hablado también del blog de Maria, otra de la diáspora valenciana, del que enlazo el apunte recomendado de hoy.
He de aclarar que la bajoca es el pimiento (en catalán hay varias maneras de llamarlo y al principio del programa se presta a confusión), nada de ser las judías. ¿Cómo se puede rellenar una judía? Y la bajoca farcida, pimiento relleno, es un plato típico de mi zona que espero poder comer bien pronto. Aquí tuve un día la idea de hacer, pero el aspecto de los pimientos del supermercado me echó para atrás. La gastronomía de la tierra merece un respeto y vale que todas las paellas que he hecho por aquí arriba, que no son pocas, han sido un sacrilegio, un atentado contra la valencianor que encarna el espíritu de la paella, pero como si no estuviera ya bastante profanada la receta… En cambio las bajoques farcides todavía están a tiempo de ser salvadas de la sobreexplotación, así que me guardaré la receta para cuando esté en tierras más cálidas, sentada con un mi vaso de café de feta y gaseosa, mirando desde la pérgola de casa la calle que me ha visto crecer, yo que puedo porque ni mi casa ni mi calle se lo está cargando una excavadora.
11 comentaris:
Les meves més humils disculpes missenyora la Comtessa. Ja ho veieu, els amateurs solem cometre aquest tipus d'errors.
La veritat és que em va saber molt de greu haver comès aquests errors. Cosa que demostra el gran desconeixement d'allò que fou país per part dels del Nord i de la gastronomia ensems. Espero que no m'ho tingueu massa en compte.
Ara, això si, el que dic del vostre blog, és del tot cert. i és que, manta vegades, no escriviu apunts, sinó que escriviu autèntics, meravellosos i lírics tangos.
Això de les bajoques és un bon embolic. Per aquí al nord de Catalunya és el que els castellans en diuen "vaina"; per Terres de l'Ebre i més avall, vol dir "mongeta"; i a la seva terra d'Alacant és el que nosaltres diem "pebrot".
El programa me l'escoltaré quan sigui a casa.
Anava a demanar què és el cafè de feta per mandra de buscar-ho a l'oracle Google, i quina sorpresa, resulta que no tan sols ho sé sinó que aquests darrers dies me n'he fet un tip, tot i que a Galicia d'això se'n diu licor café, i és la benvinguda líquida quan vas a fer visita per les cases: licor café i xastreo (augardente + cafè, augardente+una barreja d'herbes).
I dir-vos que mentre sentia a la Clidi llegir els vostres textos, jo, que sóc d'abans i m'agrada l'olor i el tacte del paper, he tornat a pensar com n'estaria de bé llegir les vostres cagaradetes de mosca en format llibre. Sí, ja la flipo i tot això; sí, potser el vostre destí és anar a fer paelles a Chamonix, però alerta amb la mu, comtessa, que de vegades m'ha passat allò de voler una cosa i que em sigui concedida. Haberlas haylas.
Pues en Castellón la bajoca no es el pimiento. Es una cosa con forma de feto(jajajajaja, es que no sé como explicarte), que se pone en la paella y es de color blanco tirando a amarillo, no sé, ya averiguaré, pero yo diría que la bajoca viene de la judía...quizás tenga el mismo nombre y en cada región sea una cosa. Si consigo fotografiar una te mando la foto.
Oportunes aclariments lingüístics i territorials.
Som únics en això de les bajoques. Quan ho anomenes, es pensen que deu de ser una faena d'allò més artesanal i estar provistos d'una paciència enorme omplin les bajoquetes.
mmmm... pimiento relleno... puede ser divertido inventar una receta de judías rellenas... viva la gastronomía!!!! cuando estés en tu casita... comparte esa receta...
:)
Clicide pos mire, hi ha un post de fa un temps on parle de pilota paleta (una modalitat de pilota a la que juguen en Argentina i que va portar allà un basc) i de Finlàndia i de tangos, i acabe diguent que jo mai seré capaç d'escriure un tango, que és una manera de dir moltes altres coses sense dir-les.
mu, el nostre café és diferent al licor café dels gallegos. I el que diem "de feta" és el que es fa a les cases, que són poques les cases on encara es fa i cada volta són menos. Al blog que tenia abans vaig posar la recepta, que li la vaig demanar l'any passat a ma tia Mila que porta més de cinquanta anys fent-li café licor a mon ti Pep que en beu tots els dies i per això està fort com està. I ja que diu lo d'anar a fer paelles a Chamonix, en la paraeta em pose a vendre també café de feta i me forre, L'ENERGIE DE L'ALQUERIA, escrit en una pancarta darrere, SPIRITUEUX BOIRE, ALÇAPIUS GARANTIE.
Allau, i li falta sentir-mos a algun de la terreta dir-ho en directe, que quan diem BAJÒOCA la o i la a finals les fem d'una manera que jo no ho sé escriure però que té que escoltar-ho.
Lorena lo que tú quieres decir son ELS FESSOLS DE LA PELAILLA! Vamos, creo yo. Creo que sólo en las comarcas de L'Alcoià i el Comtat es donde se le dice BAJOCA al pimiento, pero tampoco lo sé seguro.
(exigim a Vicent Baydal un post sobre bajoques)
Manelet, però mira per on no sé si en Alcoi es tindrà la mateixa percepció, em fa que es té un poc menos, però crec que és unànime l'opinió de que la gent de la terreta tirem més cap a València que cap a Alacant encara que Alacant estiga a menys quilòmetres.
Carles sí, eixa confusió ens ha passat a molts parlant amb gent de fora sobre les bajoques farcides, que fins que no els exppliques o els ensenyes lo que és creuen que ens dediquem a posar granets d'arrós dins de les bajoquetes (mongetes, judías en castellano).
Ona me da que para hacer judías rellenas se requiere una paciencia que, yo al menos, no tengo. Ahora, no te preocupes que en pocas semanas estoy en la terreta y como poco uno de los tres días que estaré allí caerán unes bajoques farcides para comer.
Si que és un merder això de la bajoca (ja ho vaig descobrir quan us vaig descobrir a vostè). Si feu un passeig pels diccionaris en línia-professionals o no- encara ho compliquen més. Excepte aquest, que parla de la seva bajoca: http://ca.wikipedia.org/wiki/Pebrotera
Va per bon camí, senyora Comtessa, en això dels fesols de la pelaïlla, les mongetes, les bajoques, els pimentons, els pebrots i la mare que els va parir. A vore si puc fer eixe post perquè la catosfera s'aclarisca!
Publica un comentari