El dilluns va ser l’últim dia de classe del curs d’espanyol de Nivala, i els alumnes m’havien demanat que els portara un recull de música tradicional de diverses regions peninsulars (per a ells espanyoles, ho lamente però a mi me se fa costera amunt de dir-ho) per a entendre millor les diferències que hi ha entre unes parts i altres del país, diferències que els van sorprendre enorme i gratament la primera volta que els vaig parlar d’elles, tenint com tenien d’Espanya la imatge que veuen a Cuéntame i a Los Serrano. Quan dies abans preparava la selecció, Olli tragué el cap del seu catàleg de cadires de muntar i abrics per a cavalls en escoltar una cançó. Quina és eixa cançó? I li vaig dir que era una cançó basca, Aita semeak. Digué que volia preguntar-me per ella des de que em va sentir cantar-li-la una volta per a adormir-la a la filleta de tres mesos d’una amiga, que li havia agradat molt, i preguntà si aita vol dir mare; li vaig explicar que no, que en euskera aita és pare (en finés, aiti vol dir mare).
Hui m’ha tocat la notària del poble, una espècie de segona aiti que he tingut ací estos mesos, alumna avançada del curs, entusiasmada amb la música que els vaig passar. I per què no hi ha res d’Ovidi Montllor? diu. I a mi no se’m cau el telèfon de miracle, pense I ESTA DONA QUÈ SAP D’OVIDI MONTLLOR? I li pregunte, que què sap ella d’Ovidi Montllor, i em diu que una volta vaig posar al meu Facebook una canço seua i que la va escoltar i que des d’aquell dia s’havia dedicat a baixar-se tot el que trobava d’Ovidi Montllor. I clar, una només pot pensar HÒSTIA, i aquella per a rematar-ho solta que la cançó Txoria txori de Mikel Laboa, inclosa al recopilatori que els he fet, és una de les cançons més boniques que ha escoltat en sa vida. Serà la regla, però jo estic massa sensible per a estes coses.
Això no era tot, acaba amb que ha anat a la biblioteca buscant algun escriptor basc i li han dit que tenen una antologia de Bernardo Atxaga però que en eixe moment estava prestada. “Sí, sóc jo qui la té, no et preocupes que la setmana que ve la torne”. L’antologia en qüestió és una selecció de proses i poemes d’Atxaga expressament feta per a ser editada en finés, 9 kiveä, 27 sanaa, de la que els deixe, amb la corresponent traducció baix, amb el poema ELÄMÄ JONKA NÄEN.
ELÄMÄ JONKA NÄEN
Elämä jonka näen
amuaa rajaa, haluaa äärtä,
Viidakkoa, Erämaata eikä mitään muuta.
Syyskuu jonka näen,
punainen kuin saniainen,
suree omaa ainettaan:
olisipa saanut olla
Sudet, Äärettömyys, Lunta.
Aurinko jonka näen
näkee puhtaasta valosta unta
ja Yö
kaipaa muinaisuuteen
kun kaikki oli vain yötä.
Myös sydämeni näen
ja sydämeni halut
jotka, ikävä kyllä,
on sanottu
parilla sanalla:
sanalla Aina,
sanalla Ei-koskaan.
La vida que yo veo
La vida que yo veo
anhela los extremos confines,
el Desierto, la Selva, y nada más.
Veo que Setiembre,
el de los Rojos Helechales,
deplora su materia;
que hubiera preferido ser
sólo Nieve, Inmensidad y Lobos.
Veo que el Sol
sueña con la pura Luz,
y que la Noche
añora los tiempos primordiales,
cuando todo era noche.
Miro también a mi corazón,
y descubro que sus deseos
se resumen, desgraciadamente,
en dos palabras:
la palabra Siempre,
la palabra Nunca.

ELÄMÄ JONKA NÄEN
Elämä jonka näen
amuaa rajaa, haluaa äärtä,
Viidakkoa, Erämaata eikä mitään muuta.
Syyskuu jonka näen,
punainen kuin saniainen,
suree omaa ainettaan:
olisipa saanut olla
Sudet, Äärettömyys, Lunta.
Aurinko jonka näen
näkee puhtaasta valosta unta
ja Yö
kaipaa muinaisuuteen
kun kaikki oli vain yötä.
Myös sydämeni näen
ja sydämeni halut
jotka, ikävä kyllä,
on sanottu
parilla sanalla:
sanalla Aina,
sanalla Ei-koskaan.
La vida que yo veo
anhela los extremos confines,
el Desierto, la Selva, y nada más.
Veo que Setiembre,
el de los Rojos Helechales,
deplora su materia;
que hubiera preferido ser
sólo Nieve, Inmensidad y Lobos.
Veo que el Sol
sueña con la pura Luz,
y que la Noche
añora los tiempos primordiales,
cuando todo era noche.
Miro también a mi corazón,
y descubro que sus deseos
se resumen, desgraciadamente,
en dos palabras:
la palabra Siempre,
la palabra Nunca.
El lunes fue el último día de clase del curso de español de Nivala, y los alumnos me habían pedido que les llevara una recopilación de música tradicional de diversas regiones peninsulares (españolas para ellos, lo lamento pero a mí se me hace cuesta arriba decirlo) para entender mejor las diferencias que hay entre unas y otras partes del país, diferencias que les sorprendieron enorme y gratamente la primera vez que les hablé de ellas, teniendo como tenían de España la imagen que ven en Cuéntame y en Los Serrano. Cuando días antes preparaba la selección, Olli sacó la cabeza de su catálogo de sillas de montar y abrigos para caballos al escuchar una canción. ¿Qué canción es esa? Y le dije que era una canción vasca, Aita semeak. Dijo que quería preguntarme por ella desde que me escuchó cantársela una vez para dormirla a la hijita de una amiga, que le había gustado mucho, y preguntó si aita quería decir madre; le expliqué que no, que en euskera aita es padre (en finés, aiti quiere decir madre).
Hoy me ha llamado la notaria del pueblo, una especie de segunda aiti que he tenido aquí estos meses, alumna avanzada del curso, entusiasmada con la música que les pasé. ¿Y por qué no hay nada de Ovidi Montllor? dice. Y a mí no se me cae el teléfono de milagro, pienso ¿Y esta mujer qué sabe de Ovidi Montllor? Y le pregunto, que qué sabe ella de Ovidi Montllor, y me dice que una vez puse en mi Facebook una canción suya, que la escuchó y que desde aquel día se había dedicado a bajarse todo lo que encontraba de Ovidi Montllor. Y claro, una sólo puede pensar HOSTIA, y aquella para rematarlo suelta que la canción Txoria txori de Mikel Laboa, incluida en el recopilatorio que les he hecho, es una de las canciones más bonitas que ha escuchado en su vida. Será la regla, pero yo estoy demasiado sensible para estas cosas.
Eso no era todo, acaba con que ha ido a la biblioteca buscando algún escritor vasco y le han dicho que tienen una antología de Bernardo Atxaga pero que en ese momento estaba prestada. “Sí, soy yo quien la tiene, no te preocupes que la semana que viene la devuelvo”. La antología en cuestión es una selección de prosas y poemas de Atxaga expresamente hecha para ser editada en finés, 9 kiveä, 27 sanaa, de la que les dejo, con su correspondiente traducción abajo, el poema ELÄMÄ JONKA NÄEN.
Elämä jonka näen
amuaa rajaa, haluaa äärtä,
Viidakkoa, Erämaata eikä mitään muuta.
Syyskuu jonka näen,
punainen kuin saniainen,
suree omaa ainettaan:
olisipa saanut olla
Sudet, Äärettömyys, Lunta.
Aurinko jonka näen
näkee puhtaasta valosta unta
ja Yö
kaipaa muinaisuuteen
kun kaikki oli vain yötä.
Myös sydämeni näen
ja sydämeni halut
jotka, ikävä kyllä,
on sanottu
parilla sanalla:
sanalla Aina,
sanalla Ei-koskaan.
La vida que yo veo
La vida que yo veo
anhela los extremos confines,
el Desierto, la Selva, y nada más.
Veo que Septiembre,
el de los Rojos Helechales,
deplora su materia;
que hubiera preferido ser
sólo Nieve, Inmensidad y Lobos.
Veo que el Sol
sueña con la pura Luz,
y que la Noche
añora los tiempos primordiales,
cuando todo era noche.
Miro también a mi corazón,
y descubro que sus deseos
se resumen, desgraciadamente,
en dos palabras:
la palabra Siempre,
la palabra Nunca.
25 comentaris:
Un poema bien bonito este que nos regalas hoy. Lo he disfrutado mucho. Veo que les estás aleccionando de maravilla a los fineses.
Hòstia, penso jo també. I La vida es muy seria con sus cosas.
i que tovets que estem totes amb aqueixes coses de que ens apreciïn la diferència ai! excel·lent el poema, gràcies :)
Hòstia, m'has emocionat. Com deu d'omplir que et demanen música de l'Ovidi a milers de quilometres de casa
Lorena, es que les hacía falta, que ya está bien del tópico PLAYAS-FLAMENCO-SANGRÍA, como si no hubiera nada más. El poema, las gracias a Bernardo Atxaga.
Hostia MU, ho és o no ho és?
Clicide, a mi ja et dic, em toca massa, crec que em tocaria massa igualment sense la regla.
Frederic més m'he emocionat jo quan m'ha dit la dona això, jo pensant VEGES TU COM SERÀ QUE HA CONEGUT OVIDI A ESTA DONA... i només era això, una cançó que havia posat jo al Facebook, però diu que li va encantar i mira.
Haurien de pagar-te com paguen als que exporten la imatge-la llengua, la música- de València, no? ^^
per cert, el poema mmh'a agradat molt. i a mmi que Atxaga mai m'ha interessat massa...
coralet
Ei, i se m'ha oblidat, traducció de la cançó aita semeak?
c.
Coralet, jo a Atxaga li tenia llegida només prosa, pràcticament tota, però els poemes només de passada, tampoc em sembla un poeta excepcional, però quina poca vergonya que me l'haja tingut que trobar en Finlàndia pa fer-li més cas.
Ací tens la traducció d'Aita semeak:
http://eu.musikazblai.com/traducciones/oskorri/aita-semeak/
Sorprenent i emocionant. Alguna cosa similar em va passar en els viatges que vaig fer a Polònia quan encara no havien caigut els murs. Ho sabien tot i volien llegir i escoltar-lo tot, però en aquest cas era normal: tot estava prohibit. I al final una cançó de LLach en convertí en himne Solidarsnoc, veus per on. Maco el post d'avui, Comtessa!
Molt bé, Comtessa, coses així ens fan falta per trencar d'una volta per totes eixos tòpics tan cutres i casposos que en tenen arreu d'Europa. I també em pregunte si eixos tòpics dels que cauen volves de caspa com a llençols no seran també els que van extenent per ahí la gent de la caverna celtibèrica amb la seva unitària i monolítica visió d'aquestes terres de les que es creuen amos i senyors.
Josep, lo de Llach a Polònia es va comentar també per esta casa l'estiu passat. Tot va ser perquè Coralet la que firma un poc més amunt de tu va dir que un amic seu polonés li havia dit que L'Estaca era un himne contra la dictadura comunista quan allò estava allà. El cas és que li vaig posar a Agnieszka L'Estaca de Llach i dir que es va emocionar era poc, em va posar ella la versió polonesa de Przemyslaw Gintrowski i mos vam fer una botella de vi a la salutat de totes les llibertats del món. Després d'això jo em vaig enamorar de Gintrowski i ara sóc fan com la notària d'Ovidi Montllor, és més, hi ha una cançó seua, JA (que també ha aparegut per ací més d'una volta), que me la pose i és que els pelets de punta i una emoció i em pose a xillar JA! JA! JA! i m'exalte d'una manera que és que no ho puc escriure. Mire per on, ara mateixa vaig a posar-me-la. I visca la República! Que la cridà de la notària m'ha eclipsat el post que volia fer hui fent-li un homenatge al republicà que m'acompanya des de fa anys cada vesprada, que està ja major i el dia menos pensat mos el maten (ja ha enviudat dos voltes): Pelayo el de la Plaza de los Frutos, del barri del Beato Serafín, geni i figura taverner d'El Asturiano, que per molts anys continue cagant-se en el batracio d'El Pardo ixe del que encara mos queden les restes. Josep ja sé que vosté no té la culpa i que a més no li apanya massa Amar en tiempos revueltos, però hui 14 d'abril, em pose a escoltar al Gintrowski, Pelayo que s'ha quedat sense el seu huequet aci i ho tenia que dir.
Carles Tomàs, temps al temps, m'ha agradat això de la caverna celtibèrica, venen de nosaltres la imatge que les interessa donar al públic al que els interessa tindre, turistes adormits com volen als ciutadans, que mengen es banyen en la platja i no donen massa quefer i tornen al seu país diguent que què bonico tot.
T'has enterat? DEP
http://www.youtube.com/watch?v=8vvnjkpHpxI
Clara de la Vegada
Sí Clara, moltes gràcies per recordar-ho, m'he enterat esta matí pel Facebook d'un amic. DEP
De res! Vaig pensar que anaves a escriure alguna coseta ;)
Clara
Clara amb el començament d'any que portem, a nivell de necrològiques musicals, si tinguérem que escriure de totes... ufff. Quina ratxeta, vaja.
Gràcies.., això de poetes excepcionals: com diu Raimon (al concert de València ho digué) hi ha poetes que els crítics anomenen menors i tenen poemes excepcionals i poetes excepcionals que tenen algun que altre poema menor. que sembla un lío però que no ho és..
Sí, Pulido DEP.
I sàpies que eixe poema d'Atxaga el va cantar, no del tot malament, Loquillo. I moltes besades.
Desficium.
Desficium, li se tornen les besades i gràcies per lo del poema d'Atxaga cantat per Loquillo, l'he estat escoltant ara, a mi no m'acaba... A qui interesse: http://www.youtube.com/watch?v=xx42EELahPI És que hi ha poemes que per molt que un s'esforce no hi ha manera de posar-los música.
Coralet si li lliges algo més a l'Atxaga ja contaràs si t'ha semblat major o menor!
Curiós. A casa vam tenir uns dies el Sami, un paio finès que l'Oriol -mon fill- havia conegut fent classes de basc quan era a Vitoria, i que no tenia altra feina a la vida que anar estudiant llengües.
Li vaig obsequiar un díccio català-anglès... Si t'arriba un finès esprimatxat xamullant mig en eusquera mig en català segur que serà ell.
Tens tota la raó, és que vaig pensar que eren un dels teus grups preferits.
Et deixo això:
http://www.youtube.com/watch?v=qTAz6b6DV3s
Clara
Tens tota la raó, és que vaig pensar que eren un dels teus grups preferits.
Et deixo això:
http://www.youtube.com/watch?v=qTAz6b6DV3s
Clara
Ice Tx by Oreka Tx in Nömadak Tx
Tx more.
Girbén, jo també vull tindre eixa faena a la vida!!! Un finés parlant mig en esquera mig en català...mmm...era guapo???
Nos gusta cagarnos en la sociedad!! Moltes gràcies Clara!
Cuando Oreka sacaron el Quercus Endorphina, que tampoco hace tantos años si lo pienso bien, pero vamos yo no sabía todavía comprar por internet y esas cosas, me fui a la tienda de música de una amiga que tenía en el "pueblo" (pueblo pero bastante grande, no pueblo de mi definición de pueblo=a sitio con menos de 1.000 habitantes, pero casi), y le dije ME TIENES QUE ENCARGAR EL CD ESTE. Y cuando estuvo, me acuerdo de ir a recogerlo y había en la tienda un chico monísimo comprando cuerdas de guitarra, un chico al que nunca más he vuelto a ver pero del que se me quedó la cara grabada y se me aparece rollo Bélmez cada vez que escucho una txalaparta.
Comtessa, la bellesa és una part substantiva de la meua feina, i no, el Sami multilingüe que vam tenir a casa no crec que li arribés a fer el pes.... Si no fos que vostè es delís pels escanyolits sense gota d'empenta, cosa que no crec possible.
Això que cerca ho trobarà, sia al nord o bé al sud.
m'encanta aita semeak!
i també la lletra
gràcies.
coralet
Publica un comentari