L’any 1410 Sant Vicent Ferrer, el sant valencià per antonomàsia, va estar en Teulada. M’entere ara, via el blog de Coralet, de que el consistori l’ha declarat el passat gener Alcalde Honorífic i Perpetu. Tenint en compte que el mateix títol ostenta en València el batracio d’El Pardo, que diria el meu estimat Pelayo en Amar en tiempos revueltos, des de fa més de setanta anys, lo de Teulada acaba per ser altre sainet de surrealisme típicament valencià dels que venim representat des de temps immemorables, i que té no pocs antecedents en moltes altres poblacions no només valencianes, on al patró se li ha donat la vareta de mando i tots han fet palmes. En una societat que vol caminar cap a la laïcitat coses com esta deurien sorprendre, com a poc trobar alguna veu en contra, però no, tots tan contents, perquè en el fons ens encanta. A mi, la primera.
Aprofite l’ocasió, i la sequera de continguts obligada a este blog els pròxims dies pel meu imminent trasllat (si el volcà dels collons em deixa), per a recordar un clàssic, un dels grans destrellats del cine valencià, amb el Boadella abans de passar-se al costat obscur, Ovidi Montllor fent de frare o Ángela Molina ensenyant les mamelles. Una pel•lícula de Carles Mira que escandalitzà en els temps en que Espanya encara es creia beata i al Cine Goya d’Alcoi acabà amb una bomba explotant als banys el dia de l’estrena: LA PORTENTOSA VIDA DEL PARE VICENT.
En el año 1410 San Vicente Ferer, el santo valenciano por antonomasia, estuvo en Teulada. Me entero ahora, vía el blog de Coralet, de que el consistorio lo declaró el pasado enero Alcalde Honorífico y Perpetuo de la localidad. Teniendo en cuenta que el mismo título ostenta en Valencia el batracio de El Pardo, que diría mi querido Pelayo en Amar en tiempos revueltos, desde hace más de setenta años, lo de Teulada acaba por ser otro sainete de surrealismo típicamente valenciano de los que venimos representando desde tiempos inmemoriales y que tiene no pocos antecedentes en muchas otras poblaciones no solamente valencianas, donde al patrón se le ha dado la vara de mando y todos han aplaudido. En una sociedad que pretende caminar hacia la laicidad cosas como ésta deberían sorprender, como poco encontrar alguna voz en contra, pero no, todos tan contentos, porque en el fondo nos encanta. A mí, la primera.
Aprovecho la ocasión y la sequía de contenidos obligada en este blog los próximos días por mi inminente traslado (si el volcán me deja), para recordar un clásico, uno de los grandes despropósitos del cine valenciano, con Albert Boadella antes de pasarse al lado oscuro, Ovidi Montllor haciendo de fraile o Ángela Molina enseñando las tetas. Una película de Carles Mira que escandalizó en los tiempos aquellos en que España aún se creía beata y en el Cine Goya de Alcoi acabó con una bomba explotando en los baños el día del estreno: LA PORTENTOSA VIDA DEL PADRE VICENTE.
7 comentaris:
si que en teniu d'eixes coses ben xocants (ei de bon rotllo eh!). Personalment el santet em cau com el cul, o siga que si l'aparellen amb el "batrassiu" aquest, ja em va bé ^^
Bon viatge de tornada, si el volcà et deixa! La modernitat consisteix en què bona part de la humanitat ja no resa a déus sinó a les incontrolables forces de la natura que, per bé o per mal, segueix el seu curs, implacablement. Una curiositat extemporània, com són els homes o dones del temps finlandesos?
Just diumenge, a cal Leb -nadiu de Xàbia-, vaig esmentar a sant Vicent.
"Tot un Bono de la seua època, i un gran caminant".
Recordo ara el seu refugi a Sant Esteve del Llop, al costat de la Boadella... (http://empriu.blogspot.com/2008/09/91-boadella.html).
Es veu que era tan terrible el Vicent quan invocava el terrors infernals que la gent és cagava i feia bondat.
Hola me amiga, I just sent You 4 or 5 email, do not know, they said on the news that flying space over Poland will be close more or less for another three weeks, I am just so afraid that after all the prizes for flight will be impossible to pay. Spain is waiting for me... Waiting for me...
Clicide amb la cara de bona persona que té! Com que li cau com el cul??? Mire's la pel·lícula a vore si aixina canvia d'opinió (clar que amb el Boadella encarnant-lo... no sé jo).
Gràcies Óscar, no sé jo encara si tindré viatge de tornada... pel que diuen hui sembla que sí, ara, em fa que els pròxims mesos viatjar en avió serà prou més car del que ara és... Els hòmens del temps són... no ho sé! No m'he fixat mai, he pillat algun matí que enxufe el telediari la part del temps però no massa, seguisc tota la informació meteorològica per Internet, però els pocs que he vist ja li dic que no m'han cridat l'atenció, així que no deuen ser molt diferents dels d'allà, que ara que pense tampoc recorde massa com són...
en Girbén, jo m'apunte això del refugi, que algun dia ja estarà bé d'anar a buscar-los a pendre pel cul i hi haurà que tornar a passejar els de la terra.
Agnieszka my friend, now you have a short email, I read everything, don't worry, POLAND IS WAITING FOR ME!!! Lalalalalaaaaaa.
D'això de resar a les forces de la natura, penso que és més vell que cagar el arrupit, cony de modernor.
Vull dir que el primer que va resar no ho va fer a Sta. Bàrbara, sinó al llamp que li queia sobre el cap. Tot torna.
A mi, malgrat les molèsties que us pugui ocasionar, comtessa (no passa res, no ve d'un dia), em molen aquestes cendres: tant de bo paressin wall street!
Ay mu ara tot és que què bé està lo del volcà, que ja mos feia falta algo aixina pa donar-mos conter de lo menudets que som... què hòsties, que som menys que un trosset de merda enganxada en el forat del cul d'un poll és una cosa que ja deuríem saber, i si algú necessita que un volcà paralitze Europa sencera és que està prou agelipollat, i a mi també em fa gràcia, en part, vore el món capgirat per açò, però què vol que li diga, a mi pel moment no m'ha fotut i sembla que sí podré volar com tenia previst esta setmana i la setmana que ve, però després... Ja vorem de quina manera ens acaba afectant, em fa que vaig a comprar-me un cotxe, o una bicicleta nova i anar pel món en bici, ves que serà millor i més barat que volar.
Publica un comentari