Deixava Helsinki a les set del matí. Barcelona. La ciutat em rep amb un calor insuportable. Maleta que pesa massa. Encontre en l’estació. Abraçades i besades: posar cara al que durant tant de temps han sigut paraules escrites no té preu, la realitat quan pot tocar-se fa de la virtualitat una moteta de merda en el culet d’una mosca, on anem a comparar. Les gràcies, les moltíssimes gràcies. Sant Jordi va deixar també per a mi a la ciutat aquella que tan gran em queda. Tutaj és Ací, poemari de la Wislawa Szymborska que hem d’agrair a Bartleby Editores a pesar de que després s’enfaden si penges massa poemes dels seus llibres al teu blog. Ací, i les Maletes perdudes de Jordi Puntí, ja preparades dins d’altra maleta per a fer un llarg viatge fins al nord. No acabaria amb les gràcies. Tren fins a València, València igualment massa gran, curta espera a l’estació, altre tren, Xàtiva: els pares esperen després d’uns mesos sense haver-me vist. L’Alqueria. Res ha canviat i res ha de canviar, encara que a voltes semble que tot ha canviat massa, però al remat és sempre el mateix. Deixar maleta, fer visites, contar que has vingut però te’n vas. Muro. Fugaç saludada a la porta de casa i a altra cosa. Tio i tia i cosinets que ja no són cosinets sinó cosins perquè s’han fet grans i no els veus creixer. Li demane al meu que es faja el malalt el dimarts i no vaja a escola, que se’n vinga amb mi al Montcabrer. Però ja és massa major per a eixes coses. Aigua llimó de Gelats Navarro, xocolate finlandés, vistes a la Mariola. Aplegar a casa, voler dormir i no poder, alçar-se a les sis i que encara no siga de dia. Alcoi. Alcoi que està de ressaca, el carrer fa olor de pólvora i alcohol. Els comerciants del centre van de cul, hi ha confetti per totes parts. L’oculista diu que necessite ulleres, clave presses per a que estiguen demà mateix. Clave presses a totes parts, tot el que necessite deu estar abans del dijous. El banc. Vacuna em punxen mentre no deixe de xarrar amb Alberto que es diu seguidor del blog. Sanatori Sant Jordi, làser cremant-me pèls dolorosament fent-me plantejar-me si no seria millor deixar-los. Alcoi amunt, costeres i ponts que diria l’Ovidi, cantó Pinyo i la llibreria de sempre amb la llibretera de sempre. Carregue de poemes, la mare me’n regala un, Tulipa Vermella de Delfina Dauder, dedicatòria inclosa. Jo pille a Ted Hughes (de nou lloem a Bartleby i les seues edicions bilingües), El azor en el páramo, y Transeúnte Central y otros poemas, de Miguel Labordeta. Hi ha també altre Miguel, me l’emporte davant el dubte de tindre’l per casa: Los santos inocentes. I tants coses pa fer i tantes coses pa fer. Per a dinar, bajoques farcides, no podia ser d’altra manera. I tantes coses pa fer i tantes coses pa fer. Ni vint-i-quatre hores després d’aplegar ja era massa gran el desig d’anar-me’n de nou. Fullege el poemari de Delfina, mistela i uns versos:
buscant les terres glaçades
on no hi ets,
on per no sentir
deixaré morir el desig.”
Dejaba Helsinki a las siete de la mañana. Barcelona. La ciudad me recibe con un calor insoportable. Maleta que pesa demasiado. Encuentro en la estación. Abrazos y besos: poner cara a lo que durante tanto tiempo han sido palabras escritas no tiene precio, la realidad cuando puede tocarse hace de la virtualidad una motita de mierda en el culo de una mosca, dónde vamos a comparar. Las gracias, las muchísimas gracias. San Jorge dejó también para mí en la ciudad aquella que tan grande me queda. Tutaj es Aquí, poemario de Wislawa Szymborska que hemos de agradecer a Bartleby a pesar de que después se enfaden si cuelgas demasiados poemas de sus libros en tu blog. Aquí, y las Maletas perdidas de Jordi Puntí, ya preparadas dentro de otra maleta para hacer un largo viaje hacia el norte. No acabaría con las gracias. Tren hasta Valencia. Valencia igualmente demasiado grande, corta espera en la estación, otro tren, Xàtiva: los padres esperan después de meses sin haberme visto. L’Alqueria. Nada ha cambiado demasiado y nada ha de cambiar, aunque a veces parezca que todo ha cambiado demasiado, pero al final es siempre lo mismo. Dejar la maleta, hacer visitas, contar que has venido pero que te vas. Muro. Fugaz saludo a la puerta de casa y a otra cosa. Tío y tía y primitos que ya no son primitos sino primos porque se han hecho grandes y no los has visto crecer. Le pido al mío que se haga el enfermo el martes y no vaya al colegio, que se venga conmigo al Montcabrer. Pero ya es demasiado mayor para esas cosas. Agua limón de Helados Navarro, chocolate finlandés, vistas a la Mariola. Llegar a casa, quere dormir y no poder, levantarse a las seis y que todavía no sea de día. Alcoi. Alcoi que está de resaca, la calle huele a pólvora y a alcohol. Los comerciantes del centro van de culo, hay confetti por todas partes. La oculista dice que necesito gafas, meto prisas para que estén antes del jueves. El banco. Vacuna me pinchan mientras no dejo de hablar con Alberto que se dice seguidor del blog. Sanatorio San Jorge, láser quemándome pelos dolorosamente haciéndome plantearme si no sería mejor dejarlos. Alcoi arriba, costeres i ponts que diría Ovidi Montllor, cantó Pinyó y la librería de siempre con la librera de siempre. Cargo de poemas, mi madre me regala uno, Tulipa Vermella de Delfina Dauder dedicatoria incluida. Yo cojo a Ted Hughes (de nuevo alabemos a Bartleby y sus ediciones bilingües), El azor en el páramo, y Transeúnte Central y otros poemas, de Miguel Labordeta. Hay también otro Miguel, me lo llevo ante la duda de tenerlo por casa: Los santos inocentes. Y tantas cosas por hacer y tantas cosas por hacer. Para comer, bajoques farcides, no podía ser de otra manera. Ni 24 horas después de llegar ya era demasiado grande el deseo de irme otra vez. Y tantas cosas por hacer y tantas cosas por hacer. Ojeo el poemario de Delfina, unos versos.
“Huiré hacia el norte
buscando las tierras heladas
donde no estás,
donde para no sentir
dejaré morir el deseo.”
10 comentaris:
Les gràcies siguin donades a vos. I "deixaré morir el desig" al costat d'aquesta bajoca farcida, m'ha semblat francament obscé.
quin estrés! :) però fa molt bona pinta la bajoca farcida :P perquè ho és no?
A vegades arribo tard. El temps dels blocs és tan ràpid que sense que me n'adoni potser quan torni a passar ja hauràs marxat.
Continua sent un plaer llegir-te, en la fredor i en la calidesa. En deixo constància.
Ie, Paco me donà recãos pâ tu el dûmenge en Mənuel: diu que te diga que «menos Titín i més Genovés!»
Allau i Clicide, no sé si n'han tastat alguna volta, de bajoca farcida, de totes maneres si volen jugar a les cuinetes a vore si en altre moment penge la recepta. Esta en concret era d'una casa de menjars per emportar, que òbviament no hi hagué temps de cuinar-les (porta temps fer-ho). I estrés diu Clicide... açò és un resum resumit i només fins a l'hora del dinar, anava a continuar i anava a fer-ho molt més detallat però em tornava a entrar mal de cap només escrivint-ho.
Pere si tarda molt en passar sí, el dijous mateixa ja me'n vaig altra volta, jo, però el blog no, el blog es queda, o siga es queda ací, però se'n ve amb mi on jo siga que me'n vaja. Gràcies per deixar constància.
TdlH, mone demà a Guadassuar a vore a Álvaro i Santi contra Núñez i Fèliz? De la Copa'l Russssss.
Cuánto aceleramiento. Ay el norte como tira...¿qué es lo que tendrá el norte?. Bueno, disfruta estos días con la familia y ¡a por otra aventura!, la nueva disfrútala un poquito tabién por mí, porque Noruega es la debilidad de mis debilidades.
Escrius be de veres.Hem fa molta il·lusió el trobar una persona encara mes idealista que jo.O això hem sembla...
Anar ab vós a Vassuar seria mel de l'oli: vosté dirà com i quan quedem...
hola!
a Labordeta, li tinc jo ganes des de que vaig vore L'hora del lector (el seu germà parlant d'ell). Ted Hughes, n'hi ha gent que li té molta mania per la seua relació amb Plath. Jo algun dia llegiré alguna cosa, a vore.
Aquí, perfecte. ja el vaig llegir però m'agradà tant que encara no l'he tornat a la biblioteca.
Delfina Dauder?
en poc de temps sembla que has fet moltes coses, i ja que no es pot fer tot, fer molt ja és prou.
Feliç estada...
c.
m'he sentit morir en vore la bajoca farcida...
Publica un comentari