Ens recorde al pati de l’escola. Mainés també sabia que havia mort. A ningú més semblava importar-li en aquella mitja hora dedicada a menjar-nos l’entrepà. Ningú més semblava donar-se conter de que havia mort un home, un home que es deia Ovidi Montllor.
5 comentaris:
hum, encara tinc pendent ovidi. Me l'apunto.
M'ha agradat Rates (I). havia olorat la primavera però la neu m'ha tapat el nas.
Un merescut record!
Suposo que a l'Ovidi li agradaria:
pensar en ell és pensar en el meu primer amor. Quins records!
El record de la figura de ovidi montllor te que anar acompanyat de la lectura del llibre sobre ell fet per la nuria cadenas.
jo també ho recorde, i tant.... ^^
imagine que sabras el projecte de la pel.licula, a la nostra associació estem pensant de fer algo en record d'ell espere que ixca be....una besada :)
Publica un comentari