dimarts 30 de març de 2010

Liisa Ihmemaassa, Lewis Carroll

Passe molt de temps a la secció infantil de la biblioteca del poble. Se m’escapa mig pam de cul a cada costat de la minúscula cadireta, però preferisc eixa incomoditat, i la de la taula baix la que no em caben els genolls, a estar anant i venint a l’altra punta de la biblioteca, on hi ha les taules per als adults. M’acomode com bonament puc i em passege pels inacabables –és sorprenent no només la secció per als nanos sinó la biblioteca en general, amb un fons que ja voldrien llocs amb deu voltes estos habitants- estants farcits de històries que faran somiar a qui les agarra, que posen en òrbita els menuts cossos dels qui les miren sorpresos i crèduls, innocents que a casa parlaran a les vaques del pare esperant resposta. A estes altures de la meua vida, em trobe redescobrint contes d’ací que tant s’assemblen als d’allà, buscant-li la importància a una o altra il•lustració, comparant la resistència d’unes tapes de cartró o la impermeabilitat d’unes pàgines deixant anar accidentalment una gota de la meua botella d’aigua...però eixa és altra història.

Liisa Ihmemaassa. Lewis Carroll. Il•lustracions de Helen Oxenbury. Estava exposat en l’aparador de les recomanacions setmanals, una xiqueta rubia amb estiuenc vestit blau a la portada, un conill fent-li un escoltet a l’orella. Em vingué al cap un dels meus tiets, carrollià confés, que els últims mesos ha dedicat innumerables entrades al seu blog –l’última d’elles, Alícia psicodèlica, m’ha agradat especialment, cosa dels Jefferson Airplane- al nomenat escriptor i a la seua xiqueta preferida. Ací li deixe, per a sumar a la seua col•lecció, una Alícia més.

Per cert, mai m’havia fixat en l’enorme paregut entre la Reina de Cors i Rita Barberà.






Paso mucho tiempo en la sección infantil de la biblioteca del pueblo. Se me escapa medio palmo de culo a cada lado de la minúscula sillita, pero prefiero esa incomodidad, y la de la mesa bajo la que no me caben las rodillas, a estar yendo y viniendo a la otra punta de la biblioteca, onde están las mesas para los adultos. Me acomodo como buenamente puedo y paseo por los inacabables –es sorprendente no sólo la sección para los niños sino la biblioteca en general, con un fondo que ya querrían lugares con diez veces estos habitantes- estantes llenos de historias que harán soñar a quien las coja, que ponen en órbita los pequeños cuerpos de quienes las miran sorprendidos y crédulos, inocentes que en casa hablarán a las vacas de papá esperando respuesta. A estas alturas de mi vida, me encuentro redescubriendo cuentos de aquí que tanto se parecen a los de allá, buscándole la importancia a una u otra ilustración, comparando la resistencia de unas tapas de cartón o la impermeabilidad de unas páginas dejando caer accidentalmente una gota de mi botella de agua… pero esa es otra historia.

Liisa Ihmemaassa. Lewis Carroll. Ilustraciones de Helen Oxenbury. Estaba expuesto en el mostrador de las recomendaciones semanales, una niña rubia con veraniego vestido azul en la portada, un conejo cuchicheándole en la oreja. Me vino a la cabeza uno de mis tíos, carrolliano confeso, que en los últimos meses ha dedicado innumerables entradas en su blog –la última de ellas, Alicia psicodélica, me ha gustado especialmente, cosa de los Jefferson Airplane- al mentado escritor y a su niña preferida. Aquí le dejo, para sumar a su colección, una Alicia más.

Por cierto, nunca me había percatado del enorme parecido entre la Reina de Corazones y Rita Barberá.

7 comentaris:

Allau ha dit...

Gràcies fillola pel regalet: em sembla una Alícia molt boniqueta, li seguiré la pista.

lalalalala!

Comtessa d´Angeville ha dit...

Pos he de dir que a mi no m'agrada massa, aixina com massa càndida, no? Molen més altres de les que has posat tu, més obscures.

Clidice ha dit...

pastaeta a la Barberà, ves que no siguin parentes! :) primer volia dir: "nooooooooo més Alícia noooooooo", però bé, al final una s'hi acostuma :P

#M# ha dit...

Quina por m'ha fet el raonable paregut entre la Reina de cors i la Reina del tòs.

Comtessa d´Angeville ha dit...

Clicide i Manel, itat que sí???? A altres dibuixos de la Reina de Cors no ho havia vist, però a este ha sigut aplegar a la pàgina eixa de la primera foto i dir HÒSTIA! RITAAAAA!

ONA ha dit...

Siempre me han gustado mucho esas ilustraciones... yo también paso unos ratos en la sala infantil de la biblioteca de Jaca, con mis duendes...

La Reina de Corazones y Rita Barberá????
ja, ja, ja...

Comtessa d´Angeville ha dit...

Ona yo no me había dado cuenta nunca de lo bien que se está, me siento en la mesita con la sillita que no quepo de ninguna de las maneras, me pongo a mirar la de libros y libros que hay (para niños, hablo ahora sólo de libros infantiles) y se me pasan las horas sin darme cuenta!!!!!