dimarts 9 de març de 2010

Ja està ací!

Es deixava entreveure tímida la primavera fa un any i la rebia recordant versos de Joan Valls que parlaven d’ella. No recuerdo un invierno tan frío como éste, diria Ángel González, i jo assentiria. Buscava, per a acabar trobant en qui sap quin racó de casa, un llibre del que atresorava borrosa memòria, uns versos del poeta alcoià que florien després del fred, unes lletres que em feren creure que es podia tornar a nàixer. Aixina va ser, fa un any, que tornava a les pàgines de Paradís en blanc, el poemari Premi de Poesia Catalana Ciutat de Barcelona en 1959, que guardava amb un groguenc foli enmig amb el nom de ma tia i el poema Inici de primavera copiat en ell. Al sol de març el rellegia, amb un gos que ja no està al costat, tornant-me al paradís perdut d’una infància da volta més llunyana.

Sunshine in Oslo! Going for a trip on crosscountryskiis this afternoon. Birds are singing and spring is here!” m’escrivia la meua cap en un e-mail recent matant-me d'enveja. Li vaig contestar decebuda que per Finlàndia no acabava de sentir-se, que ací seguia esclava del blanc i del reflectant a la roba, que s’estava allargant massa este hivern i començava a fer-me-se pesarós. Esta matí, però, ha caigut tota la neu de la teulada deixant lliure la finestra de la meua habitació; al menjador per a pardals que tenim fora venen colors que encara no havia vist per ací, se’ls sent cantar en els passejos pel bosc i el dia allarga notablement. Aixina anirà fent, esborrant cada jornada un trosset de nit fins a deixar-la en no res.

Em perdonaran la dotzena de dies d’antelació, però m’ix d’ahi donar hui per oficialment inaugurada la primavera. Encara no estem ni a zero graus i m’han dit que la neu no es desfarà fins a juny, però prendre pel cul el que diguen, fa mesos que no podia fer res a la meua habitació sense encendre la làmpara, açò és mereix com a poc una ressaca demà.


"Ara t’esclaten pètals als sentits
i en ales de llum súbita comença
una estranya insurrecció.
Ara clames entre un espai bellíssim
de cel, de melangia o margarides,
uns mots que per primera volta
apleguen als teus límits.
I penses: -¿Què són els ulls, Déu meu,
sinó un floreixement embaladit
davant l’horitzó de la teua harmonia?
¿Qué són les mans, Senyor,
sinó un deler trenat de gosadies
on la mesura fuig del bé i el mal
amb una llibertat salvatge i trista?
¿I què és el cor, bon Mestre?
¿Què és el cor?
¿Un terrenal batec del paradís,
del teu misteriós paradís
on els morts elegits tenen una serena
perpetuïtat d’estrelles fixes?
No puc pensar que aquest batec
de visceral realitat complida
siga només un eco esmaperdut
que accelera el viure.
No puc creure tan sols
en el joc confús de les aparences.
Deu haver més foc o més cendra
En la primavera del donzell que creix
per als brins de les herbes,
per a la melangia o les margarides,
per al toc de la sang que pul•lula
amb la insistència
d’un torbador missatge.

Pels senderons alegres vas, infant.
Cantant entre brises i lliris,
ple de pietat per les coses visibles,
ple de prodigi i vida assolellada
que t’ha lliurat reveladora primavera.
¿Sents un repic calent de saba i música?
És el teu cor.
T’ajuda a fer camí de dolços climes
amb la fidelitat d’un viu rellotge."

Joan Valls. Paradís en blanc

Llum entrant per la finestra i calendari que conta els dies que em falten per a tornar als bars que publicita, el Sebas i el Iturza, a Logroño

Se dejaba entrever tímida la primavera hace un año y la recibía recordando versos de Joan Valls que hablaban de ella. No recuerdo un invierno tan frío como éste, diría Ángel González, y yo asentiría. Buscaba, para acabar encontrando en quién sabe qué rincón de casa, un libro del que atesoraba borrosa memoria, unos versos del poeta alcoyano que florecían después del frío, unas letras que me hicieran creer que se podía volver a nacer. Así fue, hace un año, que volvía a las páginas de Paradís en blanc, el poemario Premi de Poesia Catalana Ciutat de Barcelona en 1959, que guardaba con un amarillento folio en medio con el nombre de mi tía y el poema Inici de primavera copiado en él. Al sol de marzo volvía a leerlo junto a un perro que ya no está, devolviéndome al paraíso perdido de una infancia cada vez más lejana.

“Sunshine in Oslo! Going for a trip on crosscountryskiis this afternoon. Birds are singing and spring is here!” me escribía mi jefa en un e-mail reciente matándome de envidia. Le contesté decepcionada que por Finlandia no acababa de sentirse, que aquí seguía esclava del blanco y del reflectante en la ropa, que se estaba alargando demasiado este invierno y empezaba a hacérseme pesaroso. Pero esta mañana ha caído toda la nieve del tejado dejando libre la ventana del techo de mi habitación; al comedero para pájaros que tenemos fuera vienen colores que todavía no había visto por aquí, se los oye cantar en los paseos por el bosque y el día alarga notablemente. Así lo irá haciendo, borrando cada jornada un trozo de noche hasta dejarla en nada.

Me perdonarán la docena de días de antelación, pero me sale del mismísimo dar hoy por oficialmente inaugurada la primavera. Todavía no estamos ni a cero grados y me han dicho que la nieve no se deshará hasta junio pero a tomar por culo lo que digan, hace meses que no podía hacer nada en mi habitación sin encender la lámpara, esto se merece como poco una resaca mañana.

3 comentaris:

Clidice ha dit...

i com es troba a faltar la llum quan no se'n té :) l'enhorabona per la vostra finestra descoberta! :)

josep ha dit...

Ahir quan us vaig llegir ho pensava: mira que arriba a ser bona la cabrona (hahaha, com diria la Comtessa). M'agrada quan m'agrades i millor si és en primavera.

Anònim ha dit...

Si te das prisa no notarás mucho el cambio. Nieva en este momento. Intermitentemente lo lleva haciendo todo el día. Nevaba a la orilla del mar en las primeras horas del lunes. Esa tarde sobre el mismo pantalón y camisa vaquera del trabajo me eché el chubasquero termosellado, impermeable 100% antitranspirable Helly Hansen del año de la polka y abrí huella hasta el lagito en una nieve-aire seca por encima del tobillo hasta que anocheció. Ayer, con más y mejor tiempo, aproveché la poca nieve que no había fundido el sol o se había llevado el viento para serpentear entre narcisos, hayas, cantos territoriales de apareamiento con los que entrar al pique, bordas hundiéndose con la puerta abierta y la cuchara en el plato con el vaso al lado sobre el hule de la mesa, los pantalones azul marino en el colgador enfrente del que luce una pegata myspace.com, como si, como si… Pero es primavera aunque sople invernal, tan melancólicamente nórdico como una triste canción finlandesa (junto con el frío y la noche, una única cosa), aunque la nieve se pegue a veces a todo lo que se pueda pegar, pero infinitamente menos que ayer, y las tablas vuelen en dirección a la magia muda de Legaire entre fogonazos en los troncos de un sol horizontal contra un telón oscuro a rabiar. Pezuñas de jabalí fresquísimas sobre tu traza que aun a barlovento no llegaste a ver como a la liebre saltimbanqui regato abajo regato arriba. Dia complet. Equilibrando lo laboral, lo social, lo individual, con tiempo incluso para lecturas ego-poéticas en el bar de un viejo conocido, propiciando su reencuentro y el descubrimiento del revistón Texturas facturado (extinto) por gente de aquí al lado.

El colega se ha arrepentido de salir a navegar esta tarde. Pintaba blanco y frío. Una oportunidad que se da pocas veces. Porque esta nieve es de mentira, como la última ciclogénesis explosiva, 30mb subiendo y bajando en pocas horas entre trasero moreno al sol y trasero moreno al sol recortándote las greñas: los tubazos no se sufrieron gélidos aún el cálido off shore.

Al ir a comer me he encontrado una Malamute que su dueño había adquirido por Internet en Alicante. Nos vendría bien para esa travesía entre puertos que tenemos pendiente y que de seguir así puede darnos una nueva oportunidad este domingo.
¿Contamos con la Comtessa finesa llegando del frío para abrir huella? ¿También la hará a mano? Es importante. Mire que llevamos esquís de todos los anchos. Si necesita precalentamiento, Laurel no pilla lejos.

)