divendres 26 de febrer de 2010

Pakkasenpuremat

Caminar fins a Rússia, enfonsar-te en la neu fins a la cintura, raquetes o esquís inútils, massa tova, res a fer però seguir caminant. Ja trobava a faltar l’Oulanka, alguna eixida de dies. Passarem el cap de setmana fent bon ús de les cabanyes habilitades al llarg i ample del Parc Nacional, dels seus llocs per a fer foc i calfar-nos, de la seua escassa comoditat que es veu compensada per la calidesa de les parets de fusta, la necessitat després d’hores fora que convertix el més rudimentari dels sostres en un palau.

Ahir feia els preparatius emocionada, la motxilla, les botes, estos o aquells pantalons, esta o l’altra jaqueta, la llista de la compra, el termo, on hòsties està el puto termo, pillar esquís o pillar raquetes? O pillar les dos coses? Diuen que farà fred però que tampoc serà tant. I la botella de ginebra, molt important no oblidar-la. I alguna de vi, també. Però hui m’he alçat pensant joder, si és tot igual, si tot són pins i neu, pins i neu, si hi ha rius o llacs estan baix del gel i de la neu i no es veuen, i més pins i neu i més pins i neu i els animals dormint i mosatros ahi alça l’aleta polleta, i avança i cau i alça’t i avança i total per a trobar-mos el mateix que veiem en eixir de casa a diari, i m’han entrat moltes, massa ganes, d’anar-me’n d’ací.



Caminar hasta Rusia, hundirte en la nieve hasta la cintura, raquetas o esquís inútiles, demasiado blanda, nada que hacer pero seguir caminando. Ya echaba de menos el Oulanka, alguna salida de varios días. Pasaremos el fin de semana haciendo buen uso de las cabañas habilitadas a lo largo y ancho del Parque Nacional, de sus lugares para hacer fuego y calentarnos y de su escasa comodidad que se ve compensada por la calidez de las paredes de madera, la necesidad después de horas fuera que convierte el más rudimentario de los techos en un palacio.

Ayer hacía los preparativos emocionada, la mochila, las botas, estos o aquellos pantalones, esta o la otra chaqueta, la lista de la compra, el termo, ¿dónde hostias está el puto termo? ¿cogemos las raquetas o los esquís? ¿o las dos cosas? Dicen que hará frío pero tampoco será tanto. Y la botella de ginebra, muy importante no olvidarla. Y alguna de vino también. Pero hoy me he levantado pensando joder, si es todo igual, si son todo pinos y nieve, pinos y nieve, si hay ríos o lagos están bajo la nieve y el hielo y no se ven, y más pinos y nieve, y más pinos y nieve, y nosotros ahí, levanta la alita pajarito, y avanza y cae, y levántate y avanza y total para encontrarnos lo mismo que vemos cuando salimos de casa a diario, y me han entrado muchas, demasiadas ganas, de irme de aquí.

6 comentaris:

Clidice ha dit...

... no em picaràs pollastret! hehe perdoneu, m'heu fet recordar la cançoneta :) ja és ben bé el que té la vostra zona en aqueixa època: neu i pins. Però i la immensitat? ja us ha cansat? Dueu el neguit al cor?

Josep ha dit...

Açò teu és fascinant!

SUPER FELÍ ha dit...

es guay viatjar ?

a mi no m agrada gaire...soc imbecil ?

Corpi ha dit...

Ací al caliu de la Mediterrània envege el que ens contes. Sempre he somiat en anar a la neu i passar molt de fret, més que res per tindre eixa experiència. M'agradaria saber què se sent a 40 graus davall de zero. Deu ser una sensació molt particular, i perillosa, però així i tot m'agradaria conéixer-la. Al llarg de la meua vida he llegit molts llibres sobre històries de la neu, i encara en tinc per llegir. Pot ser algun dia, si em toca la primitiva, faja un viatge a la Sibèria oriental.
Un beset i abriga't.

Thera ha dit...

Osti tu... Tanta neu fa besarda!Sort i salut!!

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Si necessites portejador pel vi, em presentaria gustós com a voluntari, tot i que crec que m'he encostipat només llegint el teu blog.
Avui he llegit la història de la Comtessa D'Angeville, i la trobo fascinant, a més, t'escau molt bé...