més lentament? Feixugament sotmesos
a la caducitat del temps, no hi ha
cap viatge que pugui alliberar-nos
per sempre més de dubtes i temences,
i és bo saber-ho sempre abans d’emprendre’l.
Més enllà de neguits i entusiasmes,
potser el guany dels viatges és l’espai
que hi descobrim de nosaltres mateixos
i que tal volta hauria restat fosc
sense la llum d’aquelles noves rutes.”
Miquel Martí i Pol. Els bells camins
Foto: Equador, novembre de 2009. Ara, maquinant noves anades i tornades per a quan passe maig (fins a maig estaré a Finlàndia).
4 comentaris:
¿Qué diferencia hay entre el ir lento o ir rápido cuando lo que cuenta es estar en el camino?
(Julio Villar)
Tal vegada podria plantejar-se estiuejar a una màquina de crionització, valga la ambigüitat.
Eliminat el problema del pas del temps, els dubtes congelats són menys dubtes.
(total, al fred ja està acostumada)
A vôre, puestos a on jûen a pilota: Argentina, Brusseles, Colòmbia (?), Dalmàcia (!), Equãor, els EUA, Frísia, Gotland, Irlanda, Itàlia, Lançarot, Mèxic, el País Basc, la Picardia, Valònia...
El temps del viatge sempre es dilata. La rutina l'escurça. Així doncs, no ha triat malament.
Publica un comentari