Tornar a la terra: alguns fragments

“Una cosa que no m’acaba d’entrar al cap és que sembla que ningú està preparat per a entendre el pas del temps.”

“Ara, dormisquejant al gronxador del porxo amb el seu carrisqueig familiar, un soroll que molesta un picot vellutat dels voltants, m’obsessiono per la fragilitat de l’art, la literatura, l’amor i la música, i fins i tot del món natural, davant d’una malaltia greu i la mort inevitable. Quatre mesos després de la desaparició del Donald encara mirem cap a una distància mitjana quan tenim una paret a tres pams. Fa cinc anys, la meva vida es va salvar quan vaig trobar un home mort sota un arbust de manzanita i, al cap d’una setmana, quan vaig veure una foto d’una noia morta, amb la cara plena d’unes grans butfolles provocades pel sol. Sense coneixe’ls els estimo.”

“Només m’he dedicat a buscar un equilibri al món tot evitant-lo, és a dir, restringint els meus contactes al bosc i a l’aigua de l’Upper Peninsula i, durant mig any o més, a algunes de les zones més remotes de Mèxic, on he trobat una mena d’objectiu vital.”

“Potser com jo mateix, sens dubte demanen a la vida més del que està disposada a oferir-los.”

“M’estic en un lloc perquè m’atrapa. Me’n vaig a un lloc perquè m’atrapa. Dubto que a les nostres vides hi hagi tants girs, revolts i encreuaments com ens pensem.”

“El millor que té viatjar, però, és que és difícil que el passat et consumeixi, davant del teló de fons d’un paisatge nou. Sorgeixen tantes preguntes semiidiotes que no tens ni temps de trobar-hi respostes. ¿On comença aquest riu que estic travessant? ¿Què hi ha dalt d’aquest congost tan bonic?”

“Em passa que la major part dels dies no tinc la pell prou gruixuda per assumir l’angoixa que implica la vida diària de molts ciutadans del món.”