Santa Egèria

Encà que a la pobra santa em fa que no la feren, els viatgers, i especialment les viatgeres, li atribuïm el patronat i aixina mos quedem més tranquil•les, estiga canonitzaeta o no. Egèria era una monja gallega de família bé que allà per finals del segle IV se’n va anar a Terra Santa pa vore tots els escenaris de la Bíblia rotllo la gent quan se’n va a vore Hollywood, amb la diferència de que pels temps d’Egeria això de viatjar no era com és ara, ni paregut. No oblidem que els viatges per plaer van tardar casi dos mil anys en aparéixer després de que la dona esta es morira, i que abans d’aixó els que eixien de casa o bé eren missioners pa cristianitzar salvatges (salvatges, deien, té collons) o bé eren exploradors pagats per governants i reis que volien descobrir nous móns a ser possible on hi haguera coses que valgueren molts diners pa fer-se més rics encara. I si no eren una de les dos coses pos eren pobres desgraciats mortets de fam que no tenien res a perdre i igual els donava morir-se que anar morint-se i se’n pujaven a la barqueta que fora pa anar on fora, encara que açò ara que pense, pos tampoc pareix que haja canviat tant des dels temps de la nostra Egèria.

Òbviament, quan parle de missioners o d’exploradors o de desgraciats parle única i exclusivament d’hòmens, però hi havia excepcions, especialment entre els primers perquè lo de ser monja s’estilava més que ara. Entre exploradors i desgraciats la cosa es reduïa a les dones de, que més perquè no els quedava altra que anar darrere que per pròpia elecció es veien sense saber-ho abocaes allà on l’home les portara, que generalment era on Nostro Senyor va perdre les sandàlies i les tonyines mentre bramaven se les menjaven i es prenia pel cul lo que fora, o siga, lluny de collons. Egèria es coneix que tenia els ovaris ben posats, i és per sentar les bases dels romàntics viatges de segles després, les grans expedicions mogudes per les ànsies de coneixement, que com dic al principi és considerada la patrona dels viatgers.

Però ai, Egèria, en què estaria pensant hui, que m’he encomanat a ella i ni puto cas m’ha fet. He volat Barcelona-Copenhague amb retard, he pillat Copenhague-Helsinki de miracle perquè ens estaven esperant... però la meua maleta no. Egèria atén les meues pregàries, per lo que més vullgues. Si demà el meu maletot no aplega a Nivala em tocarà esquiar entre els lapons en bragues (i ni això, que només en portava en l’equipatge de mà unes de recanvi).