On the road

A Agnieszka Lipkowska

Vaig conéixer Agnieszka poc després que se separara. Ella venia de treballar a una granja de huskys al nord de Suècia junt a un home alcohòlic que adorava els llocs foscos i acostumava a eixir dels bars a rastres i xorrant sang. Jo em trobava conjunturalment apartada de la mar, acumulava sonats fracassos amb un promotor immobiliari saplanista, un capità cocaïnòman i desenes de ximpleries menys remarcables junt a la pèrdua absoluta de tota esperança i tota il·lusió a més d’altres conflictes de llarg recorregut que no val la pena nomenar. Dies abans a Anglaterra havia estat temptada d’acceptar l’oferta del Khaled, un saudita guapo, culte i extremadament ric que em proposava matrimoni però vaig desistir donant una oportunitat al que podria haver més al nord.

Ens vam trobar així al mig d’una muntanya rodejada de més muntanyes en un país que ni era el seu ni era el meu i ens va unir quan encara no sabíem res l’una de l’altra una afició comuna a bufar-nos a base de versos i alcohol. Va ser en una d’aquelles vesprades passades de vi que vaig decidir que tornaria a casa el temps just per fer la maleta de nou, que amb els diners estalviats passaria a l’altre costat de l’Atlàntic i alhora vaig saber, sense possibilitat de tria, com un destí que no pot canviar-se, que ja no anava a parar, que el viatge seria llarg i que al final del camí no hi hauria ningú esperant-me. Podríem dir que va ser aleshores quan començà la meua vida en la carretera.

Agnieszka al nostre menjador, amb la primera truita amb creïlla de la seua vida