Kassalla, kiitos

El meu aprenentatge del suomi avança a ritme de caragol i no puc fer altra cosa. Neurones poques i pereoses, i açò d’enfrontar-me a estes altures a una llengua que no s’assembla a res que haja escoltat abans, amb presses i sense ajuda (i amb motivació zero, o amb l’única motivació de poder llegir a Saarikoski en versió original, però res més), se m’està fent massa costera amunt. Pos si no sé ni la meua ara què collons me’n tinc que ensenyar altra! A principis de gener, una volta passat el Nadal, dec haver aplegat a un nivell mitjà per a poder començar l’únic curs que hem trobat a esta àrea que em venia bé per horaris. Tampoc hi havia molt més on triar, l’altra opció era un curs intensiu d’iniciació, just el que necessitava, adreçat a immigrants (a Finlàndia també hi ha xinos i kebabs) amb cap coneiximent previ. El problema és primer que era pels matins de dilluns a divendres, segon que calia empadronar-se ací per a fer-lo, i per ahi no passe per res del món. I no és que tinga perea de tota la paperassa, que un poc sí, però és més que em sentiria com superbotiflera i culpable a més d’exiliada a temps complet, i estaré on estaré però de L’Alqueria seré tota la vida i empadronar-se a altre lloc, siga a Finlàndia o siga a València, és el primer pas per a desarrelar-se del tot.

El cas, que com venia dient, tinc que poder dir quatre coses d’ací al mes que ve, i la cosa no va. Han escoltat alguna volta parlar a un finés, o han llegit algo escrit en el idioma este? Pos voran que a menys que tinguen cosins hongaresos o estonians o vegen pel satèl•lit les notícies d’ací, no els recordarà a res europeu: açò no hi ha per on pillar-ho. No tenen articles, no tenen masculí ni femení ni hòsties, tot es fa posant sufixes, tots els que facen falta fins fer les paraules llaaaargues. I el pitjor, al poc d’aplegar veig cartells a les tendes, pàgines senceres als periòdics, anuncis i coses en altre alfabet i dic hòstia, això em falta també, que tinguen altre alfabet i jo sense saber-ho i escriuen com els russos! Però resulta que no, que el que passa és que Kuusamo està molt a prop, tocant tocant amb Rússia, i als russos els agrada molt vindre. Al 2006 van obrir frontera ací a prop i ara aquells pos se’n venen cap ací a esquiar, i se’ls coneix enseguida perquè van més que siga pa fer-se el café fets uns pinzells. I sí, tindre Russia a mitja horeta és temptador però temps és lo que no tinc. Amb un poc de sort per al mes que ve em puc ajuntar cinc dies de festa i estàs tu que me n’aniré a Rússia, si home, directa a L'Alqueria!

Per si tenen curiositat, o venen a visitar-me, o estan molt avorrits, o viatgen a Finlàndia en algun moment de les seues vides, ací els deixe les quatre coses que ja sé dir (també em sé els números fins al vint, els dies de la setmana, els colors i alguna altra coseta).

Les frases més importants que deuen saber, perquè resulta que ací no tot lo món parla anglés, jo em pensava que sí però resulta que no:

- No parle finés- Minä en puhu suomea
- Parla anglés?- Puhutko englantia?
- No l’entenc- Minä en ymmärrä

Lo pròxim, com dir hola i adéu i tot això, és més curtet i més fàcil.

- Hola! Com estàs?- Hei! Mitä kuuluu?
- Bé, gràcies- Kiitos hyvää
- Adéu- Näkemiin.

Però si en lloc d’adéu hi ha confiança i vols dir au!, més o menos lo que en anglés seria la diferència entre dir goodbye o dir bye bye, pos dius Hei hei!

Bon dia- Hyvää huomenta
Bona vesprà- Hyvää iltaa
Bona nit- Hyvää yöta

I sé més coses però les deixe pa altra capítol que ara estic avorrida de tot açò. El títol d’aquest post és l’última part de la frase que a l’eixida de qualsevol supermercat demana que per favor mostren el contingut de les seues bosses. No recorde el principi, em vaig quedar només amb això de KASSALLA, KIITOS. Kassa és la caixa (la de pagar, s’enten) i KASSALLA fa referència al lloc on està la caixa. Kiitos vol dir gràcies. Ací, malauradament, ni cassalla de la meua ni café licor ni res paregut (passe de les milanta classes de vodka que tenen), el que dificultarà enormement la meua permanència a estes terres, cosa que, per altre costat, ja està sent prou complicada de per sí.