Innocents

Li vaig explicar que viatjava per a recuperar allò que havia perdut, i quan em va preguntar què era vaig dir la innocència. I poc m’importa, li deia, que siga un tòpic recurrent, perquè la diferència entre els qui l’han perdut per a sempre i mai la tornaran a trobar (eixos, en realitat, som tots) i jo, era que jo per breus, a voltes llargs instants, m’havia sabut de nou innocent i verge, com la xiqueta que en altre temps vaig ser. I això, seguia explicant-li, eixos moments, són els que em mantenen viva, perquè esperances ja no en tinc cap, i il•lusions ben poques, però saber que a algun lloc hi ha un paisatge que em tornarà l’emoció de les primeres voltes, que qui sap a quin costat del món un xiquet m’acaronarà la cara preguntant-me com puc ser tan blanca, m’és suficient per a alçar-me pels matins i somriure encara quan preferiria estar morta.

Sé que mai més tornaré a sentar-me a amb les cames baix la mesa-camilla per les vesprades quan vivíem a una casa front al campanar del poble i menjar el bocadillo de tonyineta veient El show de Monleón. Sé que ara dels ganivets de ca la tia Angelita mai tornaré a pensar que s’assemblaven als que al Show gastaven per traure diners de les vedrioles com pensava sempre que ens posava Nocilla al pa, i ara si pense en ganivets és per saber tot això. Però quan veig vedrioles com les que les monleonetes es posaven per davantera pense hòstia, són com les vedrioles de Monleón, com pensava quan en veia paregudes fetes de fang els diumenges que anàvem als vivers després de missa. Això és millor que res, perquè també sé que els bitllets de cinc mil pessetes tampoc tornaran.

D’aquells anys no hem perdut la frase de les mares posant alcohol allà on ens estacàvem estelles o punxes que calia traure amb pinces: tot lo que pica cura. I ja no tinc sis anys i ara els tacons que calce no són de joguet ni el pintallavis roig ve d’un d’aquells cofres que totes demanàvem per Nadal. I esta nit, perquè vull, no buscaré allò que vaig perdre qui pot saber si en un moment exacte o si va ser poc a poc. Esta nit no seré innocent ni voldré ser-ho, només seré qui sóc ara i demanaré una nova copa una i altra volta per a oblidar-ho.