Boro Miralles. Sandwitx de fil-en-pua
No sabràs mai d’ofegar laments a la bufanda baix d’una aurora boreal per damunt del Cercle Polar Àrtic, com no sabràs el que és plorar i sentir les llàgrimes congelades a la galta. No sabràs mai què és llegir al Marti i Pol dins d’una cabanya de fusta al bell mig d’un bosc lapó mentre a l’altre costat de la finestra tot es mor de fred com no sabràs del difícil respirar a un cim de sis mil metres ni rebràs mai la saludada de les morenes que habiten al fons del mar. No sabràs mai del goig immens del vent a la cara i a les veles com no sabràs de la viscositat dels polps quan trets de l’aigua se t’agarren als braços. Però tampoc sabràs, mai, de la desesperada voluntat de morir-se, de la por desoladora al silenci, del terror a quedar-se quiet i que llavors allò que et ve perseguint tinga ocasió de fer blanc.
Pots considerar-te afortunat.
14 comentaris:
És de nit, prou tardet, acabe d'escriure a mà unes pàgines surrealistes, i ja en porte moltes, estic cansat, tinc son, em lligc el teu nou post i em pregunte com t'ho fas per viatjar tant, o si els teus viatges són imaginaris, i em recorda tot açò, una mica, el llibre que estic llegint, "Into the Wild", la història d'un jove que se'n va anar a Alaska.
Tadeus home, que van a ser imaginaris!! Viatjar és més fàcil del que un es pensa, només hi ha que decidir-se, fer-ho com el Chris McCandless o d'Everett Ruess (que també se'l trobara per Into the wild), decidir-se i avant amb els somnis. De fet, a este blog s'ha fet referència a ell més d'una volta, sóc un poc fan:
http://bajocafarcida.blogspot.com/search/label/Everett%20Ruess
Vaig descobrir "Into the Wild" gràcies al nostre amic Cul de Sac, que em va recomanar la película. I la película em va encantar, la veritat. I ara estic amb el llibre. La història de McCandless és una versió extrema d'una cosa que passa sovint: fills o filles de bona família, amb molta pasta, amb un bon coixí darrere per si passa algo, se'n van pel món en plan hippy o vagabund. Evidentment, McCandless era molt més que tot això, era, és, la gran excepció. The one who makes the difference.
Entre les seues noveles favorites estava "Guerra i Pau", de Tolstoi; no sé si algun dia la llegiré, potser sí.
Comtessa, és bo saber de vostè. Que no sabíem si estava percaçant bragues per algun aeroport o perduda amb els gossos i els trineus en la seva expedició cap al Pol Nord.
Resisteixi la temptació a la metafísica de la desolació gelada. Té roba d'abric?
Només vore la foto i m'entra una agorafòbia de collons però per gustos, colors. Que ho passes bé!
"La viscositat del polp quan t'agarra pels braços"(i lo que no són el braços).
Això em sona una miqueta i crec que ho vist mes d'una vegada a les profunditats de la nit.
Les víctimes? Alguna que altra incauta(o no)senyoreta rodejada pels devoradors de llargs braços.
-Majestat, un bon remei a la desolació i el terror pot ser el bon humor.
Atentament; Octopussy.
Molt bò, el post, Comtessa. Transmet molt bé l'atmosfera. Que li empenta a anar cada vegada cap a paratges més inhòspits?
Cada vegada que poses fragments d'eixe llibre més m'agrada. Ja vaig contactar amb l'autor per veure si podia comprar algun per ahí, però em va dir que està descatalogat, que un dia l'escanejarà i ens el passarà als que el volem :)
Salut Comtessa.
Ho has aconseguit: te tinc enveja!
Pretenia justament tot el contrari a donar enveja.
Evidentment, envejeta per lo primer.
Per lo segon, no el/la conec (existeix de veres?).
besada
PD: que no conec a ningú que no sàpiga mai de "la desesperada voluntat de morir-se...". Crec que fins i tot els que passen per la vida sense gairebé adonar-se'n, de lo poc que s'adonen és justament d'això, però és només una opinió, ja sap.
Per cert, em fascina la seva promiscuitat viatgera. Té algun pla de viatge establert a llarg termini o improvitza?
Tot improvisació. El de Finlàndia mateixa es va gestar en una setmana...
Però sí que sabem el que se sent quan lliges un text ben escrit.
Publica un comentari