Demà, Innocents

Com cada any des de fa cinc... serà millor que no ho pense massa. A les 18h. al Teatre La Clau, a L'Alcúdia. Als artitstes del cartell, afegir també la presència d'Elies Barberà, els Ovidi Twins, Toni Espí, Josep Dídac i Pau Alabajos. A passar-ho bé!

Açò vol dir que fa un any que vaig sentir per primera volta la Cançó de l’alba d’Hugo Mas, que em feia no-sé-què quan deia “no vull partir, amor, no vull partir” perquè aquells dies de desembre acabava de trobar l’única alternativa possible a no-sé-què, un últim intent per viure, el que podríem dir una solució a la desesperada, el que vol dir que fa un any que, encontrándome con muy poco o ningún dinero en el bolsillo que diria Melville, vaig decidir exiliar-me a Noruega (encara que com realment no volia partir, amor, no volia partir, vaig tardar casi mig any en decidir-me del tot i pillar l’avió), previ pas per Anglaterra, per un temps inicialment breu que inesperadament s’allargà suficient com per a portar-me després a Equador i ara a Finlàndia i que hui per hui continua allargant-se, no té data de finalització ni crec que la tinga a curt termini.