"Ja l'any crema en somort i fem recompte.
Del fosc de la memòria s'enlairen
torterols de records, imatges vagues,
recances i desigs.
Són feixucs sempre
els dies que hem viscut, i trencadissos
els que encara hem de viure. L'aigua esmola
les pedres i la veu, i aquest silenci
no sempre és un mirall ple de respostes.
Però la vida sols es diu vivint-la,
i a l'altra riba d'aquest riu qque tantes
vegades hem creuat hi ha el vent que encara
pot esbullar-nos els cabells, la força
per desertar el fastig i la impotència.
Tots els camins desvetllen angoixoses
solituds i secretes meravelles;
res no ens sotmet i tot ens corba els muscles.
Ja l'any se'n va i ens n'anuncia un altre.
Només si anem més enllà de la lluita,
incessantment i sense defallences,
n'amidarem, sencera, la fondària."
Miquel Martí i Pol. Primer llibre de Bloomsbury
2009 ha sigut l’any en que he descobert i acceptat que la distància que separa allò que voldria ser i allò que seré és massa gran com per a travessar-la. Del 2010 no espere res més que seguir viva.
7 comentaris:
Epigrama d'Any Nou
(Carles Fages de Climent)
L'any ha fuit i en l'arqueig
s'ha perdut un estel.
On s'ha fos, que no el veig?
Un bes mort? Un anhel?
Feliç 2010. Espero molt més que el simple fet de que "estigueu viva", Comtessa.
"Del 2010 no espere res més que seguir viva". Abans potser no l'he explicat bé: no sé què, però vullmolt més per Vostè, de fet, el que Vostè vulgui. Tot. Ho espere!
Bon any 2010 Comtessa.
Només una cosa: No n'hi ha prou amb seguir viva. Jo voldria que també fóssiu feliç (encara que només sigui una miqueta) i que estiguéssiu satisfeta de ser com sou. Des de la distància i des de la limitació de conèixer-vos només pels vostres escrits, us puc assegurar que tinc la percepció que sou una persona (amb els vostres defectes i virtuds, com tothom) que mereix la pena, molt la pena.
Una abraçada molt forta.
Seguir viu representa molt. I la distància entre allò que un vol ser i el que és constitueix l'argument per seguir lluitant. Perquè un no és, de manera estàtica, a menys que ho vulgui, un sempre ha d'estar "en procés de ser" alguna cosa més.
Petons i energies per a aquest any que arriba.
Res més que seguir viva? Xe tu, i un Santa Rosa no ens fotrem?
P.D. Vaaaaalllll... que estant viva te'l pots ventilar igual, ja ho sé.
Si demà no li dic ningun altre destrellat, que passe vosté una nit de cap d'any d'allò mes agradable.
Que tingues un bon any i gaudisques també de les nevades lleugeres que pronostiquen a Kuusamo.
Que tingues una bona entrada d'any.
Salut i Terra
Publica un comentari