Una fidelitat extrema, un enamorament inesperat. La dolça rutina de vore-mos a diari, el silenci trencat només per
la cançó de sempre. Ara, amb la distància, l’enyorança que no cura aquest succedani de realitat fet de tecles en pantalla massa menuda, l’enyorança amb olor del timonet o el café després de dinar i algun rotllet d’anís, algun pastís al sofà.
Però a pesar dels quilòmetres, estem d’aniversari. N’espere molts més, espere molts més anys gaudint la teua companyia.
AMAR EN TIEMPOS REVUELTOS aplega als mil capítols el pròxim dilluns. I que els pròxims mil també els vejam.
7 comentaris:
D'això, qu'el que fa de comisari en la série li sembla al cantant de Les Trois Accords en esta foto!
Revolver alegrías y lamentos, y entender, que es verdad, que es solo el tiempo, nos traerá todas las respuestas....
así es
besos y buena experiencia, te vull
No és el mateix, però també felicitats!
TAIKAVUORI ??? Arreee Pacaaaaa, veges a vore per on l'agarres.
Ara, la montaña continua sent màgica i amb ella els seus continguts. Ànim en esta nova aventura. Trellats i destrellats a burro-barra des d'estes latituds no li faltaran si els necessita.
Enhorabona per tant d'amor, a mi l'amor em dura poquíssim per això m'agrada llegir de gent que li dura tota una sèrie.
No deixes de sorprendre'm...
I si hi ha enyorança, fem-se una botelleta de bon Mezcal, Los suicidass, i tot es passarà.
Li juro que ho he intentat (si a Vostè li agradava!). En tot cas, sàpiga que han publicat en dos CD la millor música de la sèrie (regal de Reis a la Lapònia?)
Publica un comentari