Ahir vam fer pa

I vaig estacar els punys en aquella massa com ciment que reclamava força i ràbia per a treballar-la mentre escampava per la casa l’olor del carrer quan gires el cantó de cals moros i abans d’aplegar a ca la ti Maria, on hi havia fa tants anys l’estanc, ja saps que tens enfront el forn. El rent creixent entre la fusta vella, la llenya que vam tallar al bosc cremant-se entre les rajoles, el crepitar dels troncs consumint-se, tots els olors i sorolls oblidats, una cançó sense casa la cançó del pa.

I enfarinar-se les mans i fingides canes sobtades entre els cabells negres, i sentir-se tan major.


Vam tastar l’excel•lent resultat encara calent i pensava per què, per què pa negre, per què no he fet uns quants xuscos de molla tova i poca i cruixent escorfa. I amb els perquès tornava el clau entre els ulls centre neuràlgic-neuròtic-neuquecauafora, tornava la nàusea, tornaven els carrers i cal ti Ximo quan encen el forn de llenya i fèiem minxos, tornava tot, i per què torna tot però jo no torne.