La nit escampava pels carrers retalls de la vida que vaig reballar a les clavegueres valencianes. Quan més a prop estava el dia més s’acostaven també a la superfície sensacions enterrades, dolors oblidats. I hui, de nou, ser aquella dona al tren de Dámaso Alonso, tapar amb ulleres de sol la ressaca, i deixar enrere, com sempre fem, deixar enrere.
No més gintònics*.
*Bé, demà toquen Senior i el Cor Brutal i Arthur Caravan a Alcoi. Es farà un esforç, que Alcoi també és una puta, que somiarem a la taula i (ens) menjarem al llit, que no serà la de demà una nit de desídia, cap àrida estança, boira afrodisíaca que els aplegue a tots. A les set i mitja al Bad Voodoo. No falten.
5 comentaris:
«...és el signe dês temps!»
Hey my Spanish friend, I just wrote You two emails, read them and let me know, what You think of my suggestion. No pressure but maybe it's a good solution for work, money, experience etc. I miss You . Aggie
També jo tinc retalls de la meua vida tirats pels claveguerams de la capi. M'ha encantat el que has escrit.
Un beset.
Bon i viscut post ! M'agrada :-)
Quina enveja...
Publica un comentari