Seguidors, AIXÒ PA QUÈ?

Com poden vore ací al costaet, he posat això que molts tenen i que jo no tenia que diu SEGUIDORS, i que no sé pa què aprofita. Només que des de que ho tinc pos s’han sumat personetes i ara hi ha dèsset fotets d’homenets i donetes que imagine tenen a bé llegir-me de quan en quan. Jo, per provar més que per saber perquè ho feia, pos als blogs que he anat entrant hui si tenien això dels seguidors a la vista pos he posat on diu SEGUEIX. Una és de coneixements limitats (molt limitats) en tot lo que no vaja a pedals. També, ho he de dir, estes coses no me desperten cap curiositat especial, prou miracle me sembla ja poder escriure cada dia en este trosset de paper virtual o lo que siga i que aparega ací en la pantalleta i no tinc massa ganes de saber res més perquè amb açò ja tinc prou. La qüestió sobre els SEGUIDORS que em ronda el cap és purament estètica: no m’agrada com queda ahi això ni m’agrada com queda a qualsevol altra part de la pàgina. Si algú m’explica per a què aprofita la història i li trobe utilitat pos ho deixaré, però si no em falta temps per a llevar-ho.


I ara, després de prop de vuit hores pujant-se ja està penjat l’altre video que vaig gravar el diumenge a L’Escenari durant el conert d’Arthur Caravan i Senior i el Cor Brutal; El cant del consol, pa que se’n vagen a dormir amb peneta. A tot lo món li tarden vuit hores en pujar-se els vídeos o és només a mi perquè sóc de L’Alqueria? Que no creguen, ser de camp i de poble mola que te cagues, i encara que el meu desfasament tecnològic bé puga ser atribuït als meus orígens hi ha coses que em fan donar gràcies per odiar les ciutats: miren quina criatureta m’he trobat fa un rato al pati. Pareix que es quedarà a viure per ací perquè ja ha aparegut altres nits pels voltants de la casa. Si no me n’anara el dimarts li posaria tots els dies un platet amb menjar a la porta per a que em vinguera a fer-me la visita. M’encanta això de fer-se una boleta i traure les punxes quan tens por.