Encara el bategar de les seues ales em diu que té l’esperança d’eixir viu del pou. I l’escolte, l’escolte intentant alçar el vol inútilment i tornant a caure. La xemeneia de casa s’ha convertit en una trampa mortal per als pardalets que cauen dins del tub de l’extractor de la cuina. Ahi és on els sents, just davant del teu cap separats només per l’acer de la campana, i no poder fer res. Pelava les creïlles per fer el dinar i l’escoltava, pelava les cebes i plorava i l’escoltava caure i bategar les ales de nou i tornar a caure.
No és la primera volta, porte des de que visc ací escoltant plomes desfent-se per sobreviure. Generalment s’esgoten prompte i tarden poc en morir però hui la pena no se’n va ni tancant la porta de la cuina, perquè el pardal es mostra tenaç i cabut i no ha callat encara, des del café amb llet d’aquest matí que lluita i no només fa per volar, també pia i és com si parlara, com un crit d’auxili que s’escolta per tota la casa. Espere que es muiga prompte.
9 comentaris:
Tal vegada podria ajudar-lo a morir dolçament cuinant unes cols o bròcoli bullit. Entre vaporosos i dolços bafs vegetals. No se m'ocorre res menys dolorós.
Cul de sac, si el dinar de hui l'he fet al forn per a no tindre que enxufar l'extractor... Però potser sí aixina encara patiria menos, pobret.
M'ha trencat el cor, igual que em passa quan veig un colom amb el coll replegat, mirant atònit a aquest món que desapareix al seu voltant. Crec que ho saben, que moren, per això lluiten fins a l’últim alè. Perquè són més intel•ligents que nosaltres i coneixen que després no hi ha res.
És curiós. M'heu fet pensar en les baralles que de petit tenia amb altres xiquets del meu poble, disposats a acabar a tots els pardals de la zona. La meva negativa a anar de caça em comportà (no cal dir-lo) tot tipus de qualificatius. 30 anys després, continuen matant pardals i els meus qualificatius no han canviat.
perdonarme
y si en vez de pensar en qué cocinar, o donde, o si luego hay o no hay nada, le ponemos una caperuza a la chimenea y salvamos al próximo
Jo que penita, y ¿no podeis poner una malla o algo en el extremo del tubo?, vaya marroncito escuchar eso.
quina pena, comtessa... ho sento molt. No pots tapar la xemeneia amb "tela mosquera", alguna cosa que permeti passar el fum però que impedeixi entrar els pardalets??? quina pena...
quina angoixa!
fes cas al que diuen ací dalt: posa una mosquitera i que no hi caiga cap altre.
Anava a dir el ja tan dir tots, posa una mosquitera, una tele metàl·lica de forat menut i salva al pròxim... quina llàstima :(
Publica un comentari