Em permetrà Forlati que li furte el títol d’una actualització recent al seu blog on recorda aquells moments en que posava nom a les coses, i que finalitza afirmant que s’estima molt més viure-les que posar-los nom.
No puc evitar pensar que allò que no té nom és com si no existira. Deu ser per això pel que porte una setmana llarga intentant buscar un nom per a alguna cosa que no ho és encara, potser perquè quan trobe el mot que ho nombre la realitat es farà més tangible. O no, qui sap, perquè la decisió va molt més enllà de l’elecció del nom. La materialització d’eixe nom suposaria a la volta una renuncia a una parcel•la important de mi: només tindré nou gos si em puc garantir, a mi mateixa, que no tornaré a anar-me’n. Com dels gossos que tindré o no, a dies pense també quins seran els noms dels fills, fins a quin punt les lletres que el conformen influiran en el seu futur.
A la zona d’Equador on estava, la bonica costum d’utilitzar els noms de plantes, animals, flors o elements naturals per a nombrar a les persones havia començat a perdre’s. També entre la població indígena s’imposava la moda dels noms d’actors de telenovel•la mexicana o d’estrelles de Hollywood. Des de fa uns anys, amb la presa de consciència de la necessitat de no cedir a la llengua i les costums mestisses i certa reafirmació en els orígens encara insuficient (a tots els nivells), es va recuperant la tradició, i no és difícil trobar xiquets i xiquetes amb noms preciosos que en altres temps els seus pares hagueren amagat a l’hora de inscriure’ls al registre o batejar-los.
En kichwa Nina és foc, llum, i és nom de dona. Maitak és un on interrogatiu i nom d’home; són els que més m’han agradat. En canvi Germania, la xiqueta de la foto, no podia haver-se dit d’altra manera. Valenta i rebel, voldria saber què serà d’ella en uns anys però ja he aprés a no preguntar-li al futur. Les coses millor viure-les, sí.
Els deixe com a curiositat altres exemples de noms de coses en kichwa que s’utilitzen com a noms propis:
Noms de dona
- Sisa (flor).
- Maiwa (un tipus de flor).
- Pacha (naturalesa, univers).
- Pakari (alba)
- Kunshi (consolació).
- Pakcha (cascada).
- Kinti (colibrí).
Noms d’home
- Mallku (un tipus de pardal).
- Amaru (boa).
- Inti (sol).
- Kapak (propietari).
- Kuri (or).
- Kuillur (estrella).
9 comentaris:
Què curiós i interessant Comtessa. La veritat és que jo també de posar noms a les coses per a que em siguen més tangibles, però no aplegue als extrems d'una amiga meua, que posa noms als iPods, portàtils... I a mi també m'agradat el de Nina, llàstima que ací siga ja mitjanament comú i que no sàpiguen el significat, per exemple, en kichwa...
Un beset Comtessa.
Collons la teua amiga Toni, als iPods també se'ls posa nom ja????? El que sí recorde de menuda era que vam posar-li nom al cotxe de ma mare per distingir-lo del de mon pare, i amb els anys hem continuat (el dia que jo tinga cotxe, que em queda molt lluny ara per ara, supose que també li posaré nom), això de batejar els cotxes me fa gràcia i no me pareix estrany, com posar nom a un barco que ho veig tan important com triar el nom d'un fill o un gos.
Molt xulo, Comtessa, estes coses d'antropologia estan molt bé. M'agrada saber coses noves.
Bonito post, bonita imagen, bonita tú
Jo crec molt en la teoria del condicionament dels noms... ja t'ho vaig dir quan ens coneguérem, em sembla...
Jo sóc Clara, clara com un llibre obert...
Besets.
Quina bellesa de noms ens mostres.
Ara ja no tinc clar si vull tindre descendència...però va haver un temps que pensava q si tinguera una filla la nomenaria Gaia (esperit de la mare terra) i si fos xic, Amaro (formt per les primeres síl·labes del meu nom i cognoms).
Besets,Anna.
Pakari és alba? Me l'apunte...
Jo durant molt de temps vaig pensar que si tingués un fill li posaria Ovidi, però ara pense que això seria marcar-lo massa.
M'ha agradat molt el post i la foto, dit siga de passada
Conec una família de Madrid en què tothom es diu José: Jose Maria, Jaosefina, José Ignacio, José Manuel, María José... Tenien un cotxe de la marca Citroen que es que es deia... Citro..Pepe.
Salutacions, Comtessa!
Francesc
Publica un comentari