dimecres 4 de novembre de 2009

City Slang

Quito és lo pitjor. I hui fa quinze anys que el que apareix en una foto de més avall se va morir deixant a la pobra Patti Smith a soles. L'homenet era lo més gran i encara que els MC5 foren els MC5 una és més fans però fans que te cagues de la Sonic's Rendezvous Band. Temasso que durant molt de temps va sonar al meu despertador. I de regal la versió dels Hellacopters d'altra de les meues cançons preferides de la Sonic, Slow Down (Take a look).


8 comentaris:

Allau ha dit...

Comtessa, com no trobo un altre lloc, li envio un petó molt fort pel que ha dit al bloguejat. Mentrestant, m'escolto en Fred i el que em proposi.

Mr Towers ha dit...

massa soroll per despertar :)

Lo Pol ha dit...

Caguen l'ou, se m'ha caigut la pipa de les cabotades que he pegat! Gràcies Comtessa, així es comença un dia!

claradriel ha dit...

Massa rock per a mi...

=D

Anònim ha dit...

¡Qué previsible y típica eres,comtessa!

Carlos

Anònim ha dit...

He de irme, dejando,
mi ruego de piedad por los rincones,
con mi pobre voz quebrándose y con mi cansancio,
en alguna noche
en que la luna llena se vuelque por mi cuarto.
Silenciosamente
y con la brisa última que aliente de mis labios,
apagaré mi lumbre
y saldré despacio, dispersando en el aire
los besos que me queden
para tanta criatura que no ha besado nadie.
Saldré sin despedirme, acariciando...
He de rogarle al viento que me preste su mano
y rozaré los árboles dormidos a mi paso.
Partiré con un cielo tan azul y tan diáfano
que parezca increíble.
Y cantaré al espacio con la voz imposible
de mis venas sin sangre,
para todos los niños que se duermen sin madre.
Por encima del árbol, más allá de los pájaros,
al borde de las nubes se extenderá mi abrazo.
Desvanecida en luna penetraré en el rayo
que ilumine la almohada de los que quiero tanto.
Y volveré en la lágrima de los niños que sufren,
y volveré en un beso sobre su pie descalzo.
He de irme dejando
mi ruego de piedad por los rincones
en la hora increíble,
acariciando...

Matilde Alba Swann


http://www.youtube.com/watch?v=8xzrQAz-sL4

Clara

Comtessa d´Angeville ha dit...

Moltes gràcies Carlos, la previsibilitat no l'ha catalogat mai ningú com a defecte, per lo vist tu eres el paradigma de lo atípic i el rock'n'roll, enhorabona.

Corpi ha dit...

No és el tipus de música que més m'agrada.
Un beset.

)