Un mal presagi

No és que jo siga aixina massa escrupolosa i que qualsevol criatureta amb més de dos pates me faja asquet, no, però si es troben entre els llençols a la xiqueta de la foto, veritat que s’acollonarien una miqueta? Si no acollonar-se com a poc alçar-se i tirar-la fora, que compartir (més si es tracta del llit) dóna gustet, però pel moment no tinc entre les meues preferències sexuals això de l’aracnofília.

Entendran que després d’açò una no puguera gitar-se tranquil•la, i amb mi, previsora que sóc, me vaig portar un pot de Cucal, per si el Relec no era prou, que ho mata tot, si et descuides una miqueta me se carrega a mi també. Anit, presa d’una mena de brot psicòtic (ja els dic que no me fan massa asquet els bitxos, que una és de camp) i com si haguera vingut al món només pa sembrar la destrucció al meu voltant vaig ensulfatar tot el meu habitacle, com si estiguera malament del cap o algo, i vaig dormir el somni dels angelets col•locats, plàcidament, sense somiar que aranyes gegants em perseguien a través dels camps de blat o que una bíblica plaga de grills em cauria damunt.

La sorpresa ha sigut esta matí, que es coneix que entre els forats del sostre i els badalls de les parets vivien més animalets dels que em pensava i he fet una matança de bitxos que te cagues. Acostume a alçar-me a les sis, que són hores d’anar encara mig en l’altre món, i notava que anava xafant alguna cosa... i en aplegar al quarto de bany he vist que portava a la planta dels peus un montó de cadàvers cruixents i m’he donat conter de la magnitud del desastre. Què es podien contar les tisoretes, xinxes, aranyetes i aranyotes i demés criatures no identificades que m’ha carregat? Un autèntic holocaust.

I vaig i esmorzant li dic a la Juanita que ha passat una cosa molt rara (no anava a confessar jo el meu atemptat ecològic ni a contaminar-los d’insecticides occidentals, que no els fan cap de falta) i que m’han aparegut morts mogolló d’insectes i que me deixara una granereta pa arregussar l’escampà, i la Juanita que baixa i veu el panorama i s’ha posat a clamar al cel (és que ací són molt supersticiosos i un poc aixina raros de creences, que entre els missioners i el rotllo animista dels avantpassats i les sectes de tota classe que hi ha ara pos jo entenc que les pobres persones ja no deuen saber a què agarrar-se) i a dir que això era un mal presagi, que venia molt mal temps o alguna desgràcia i jo NO MUJER NO DIGA AIXÒ, MÁS DESGRASSIAS NO ME HASSEN FALTA A MÍ, i ella volent penjar-me una creu i una ferradura a la porta i jo per dins callant com una puta lo del Cucal i pensant recollons, un espillet és lo que deuries penjar-me que ja no me’n recorde ni de com de gran tinc el cul, i ella a la seua, baixant-me un rosari, jo que açò no és res dona, que deguere ser un canvi de temperatura (per dir algo) i que els bitxos són molt sensibles a estes coses, que me donara una granera i no se procupara que jo en un moment ho tenia tot net, i ella que no, que me n’anara tranquil•la però que això ho tenia que vore una amiga seua o no sé què...


Quan he tornat a migdia per a dinar estava ella acabant d’agranar l’escampà. M’ha dit que la seua amiga (que serà bruixa, o monja, o ves a saber) ha netejat tot i puc estar tranquil•la però que no deixe d’estar previnguda i atempta i tinga cuidao a les muntanyes on vaja a anar este cap de setmana perquè em pot pillar molt però que molt mal oratge. I jo, tan tranquil•la que estava, més que mai, tinc fe en el meu pot negre de tapaora groga: EFICACIA PERSISTENTE. Además de su contundente efecto inmediato, CUCAL deja una fina película protectora que prolonga la eficacia del producto durante semanas y evita la entrada de nuevas cucarachas.